Un cop d’estat frena la transició a Burkina Faso abans de les eleccions
La sublevació és contestada per protestes ciutadanes al carrer
BarcelonaEn vigílies del primer any del derrocament del dictador Blaise Compaoré i a tan sols tres setmanes de les eleccions legislatives, un cop d’estat va tornar a deixar ahir Burkina Faso sota la llei marcial. El nou govern -autobatejat com a Consell Nacional per a la Democràcia- ha decretat el toc de queda de les set del vespre a les sis del matí, així com el tancament de fronteres. Un militar va aparèixer per la televisió pública per anunciar la dissolució del govern interí i va explicar que el nou home fort és Gilbert Diendéré. Es tracta de la mà dreta del dictador deposat, excap de la Intel·ligència i que dirigia el temut Regiment de Seguretat de la Presidència, un cos d’elit dins de l’exèrcit amb 1.300 soldats ben armats i una àmplia xarxa d’informació sobre el que passa al país subsaharià.
En declaracions a la revista Jeune Afrique, Diendéré va assegurar que els caps de l’executiu encarregat de pilotar la transició fins a les eleccions previstes per a l’11 d’octubre “es troben bé i seran alliberats”. Ahir no hi havia notícies sobre el parador de Michel Kafando i Isaac Zida, president i primer ministre interins, respectivament. Mentrestant, als carrers de la capital, Ouagadougou, centenars de ciutadans van secundar les crides a la mobilització fetes des de formacions democràtiques i organitzacions com Le Balai Citoyen (L’Escombra Ciutadana). L’exèrcit va respondre amb trets i actuacions repressives que van causar una desena de morts, segons diversos testimonis. Les protestes evidencien que la societat continua més o menys organitzada, com ara fa un any, quan les manifestacions convocades diàriament a la capital en contra del projecte de Compaoré de reformar la Constitució per optar a un tercer mandat -il·legal- van acabar amb la seva caiguda. En aquella ocasió França, l’antiga metròpoli, que no ha acabat mai d’aixecar el peu dels seus antics territoris colonials, no va dubtar a ajudar a fugir el vell i lleial aliat, facilitant-li la marxa a la Costa d’Ivori.
Ajut francès al dictador
És aquesta complicitat francesa amb el dictador la que ha facilitat en part el possible èxit del cop, segons apunta Antonio Lozano, membre del Comitè Sankara. “Si Compaoré s’hagués quedat al país no hauria pogut planificar-ho”, lamenta l’analista, que intenta preservar la memòria i el llegat de Thomas Sankara, conegut com “el Che africà”, assassinat pel dictador el 1987. Compaoré, que va estar al poder 27 anys, està acusat per la justícia burkinesa de crims i traïció, entre altres càrrecs.
Diendéré ha justificat el cop perquè el govern interí s’havia desmarcat dels “objectius de refundació de la democràcia” i havia creat “frustració i divisió”. Però la cronologia de com s’han succeït els fets dóna més pistes. Fa tot just uns dies, el Consell per a la Transició Democràtica havia suggerit excloure de les eleccions les candidatures vinculades a Compaoré. En aquesta mateixa línia, s’apuntava a dissoldre el Regiment de Seguretat, que, en paraules de Lozano, havia “donat senyals que encara mana”.
La caiguda de Compaoré, l’octubre de l’any passat, va calmar els ànims en un país que el 1987 va passar de viure en l’esperança del socialisme de Sankara al tiranisme de Compaoré, que va acabar amb la vida del seu antic amic i soci per imposar-se, amb el beneplàcit de França. Durant les tres dècades següents, Burkina Faso va ser propietat del dictador, fins que les seves ànsies de perpetuar-se en el poder van aconseguir mobilitzar milers de ciutadans. Després de setmanes d’inestabilitat, Zida i Kafando es van fer càrrec del govern de transició, desbancant el general Traoré, que s’havia autoproclamat el cap del país.
“Amb totes les dificultats, el govern interí ha complert a l’hora fer un procés net i obert”, valora Lozano, en contacte directe amb l’oposició burkinesa. Segons aquest analista, hi ha més factors que no han agradat als militars, com la “renegociació de contractes amb empreses, sobretot canadenques”, per a l’explotació de l’or i les tasques d’exhumació del suposat cadàver de Sankara per ajudar a determinar les circumstàncies del seu assassinat.
