La despesa militar mundial sobrepassa la xifra rècord de 2 bilions de dòlars

BarcelonaLa despesa militar mundial va créixer un 0,7% durant el 2021, fins a arribar als 2,1 bilions de dòlars (o, cosa que és el mateix, més de 2 milions de milions). Segons ha publicat aquest dilluns l'Institut Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm (SIPRI), les dades han anat en augment en els últims set anys, i el segon any de la crisi per la pandèmia del coronavirus no n'ha estat una excepció.

Els cinc països que encapçalen la llista de despesa són els Estats Units, la Xina, l'Índia, el Regne Unit i Rússia. La suma de tots ells representa el 62% de la despesa global. Espanya figura en el número 16 del rànquing (va guanyar una posició respecte al 2020). Rússia va augmentar la seva despesa militar un 2,9% mentre concentrava les seves forces a la frontera ucraïnesa, una xifra que representa el 4,1% del seu PIB. Ucraïna, per contra, que ha incrementat el seu pressupost en defensa un 72% des de l'annexió de Crimea, va disminuir la despesa militar durant el 2021. Els experts alerten que amb la guerra d'Ucraïna la despesa militar global d'enguany continuarà disparant-se.

Context de rearmament global

Per a Nora Miralles, presidenta del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, aquestes xifres demostren que "en un context de postpandèmia, de creixent desigualtat i en què no s'ha resolt la crisi de cures i salut, la prioritat de les grans potències continua sent la despesa militar". Aquest increment s'emmarca en un context de creixent rearmament global, en què les corbes ascendents de despesa global "coincideixen amb la corba de conflictes armats al món", segons Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau.

En aquest sentit, la previsió és que aquest any 2022 la despesa sigui encara més alta, ja que la guerra a Ucraïna està accelerant una "tendència militarista" que reforça la idea d'una "seguretat vinculada a la despesa militar" i a la disponibilitat d'armes. Amb la invasió russa, l'OTAN ha guanyat pes i ja són vuit els països membres que superen el 2% del PIB en inversió militar recomanada per l'Aliança. En el cas d'Espanya, que s'ha compromès a assolir-lo pròximament, suposaria incrementar la despesa en uns 13.000 milions d'euros. Segons els càlculs del Centre Delàs, que té en compte no només el que gasta el ministeri de Defensa sinó la despesa militar que s'amaga en altres ministeris, actualment Espanya hi destina l'1,8% del PIB.

Els Estats Units han rebaixat lleugerament la seva despesa, però segueixen sent el país que més diners hi destina (el 38% del global), i inverteix cada vegada més en recerca i desenvolupament de tecnologies de nova generació, amb un augment del 24% en l'última dècada. La Xina segueix a gran distància els Estats Units, amb una despesa que representa el 14% del global, que ha incrementat cada any en els últims 27. Aquesta cursa armamentista xinesa ha tingut un efecte contagi en els països veïns, com ara Japó, Austràlia i l'Índia, que progressivament responen amb augments dels seus pressupostos militars.