La despesa militar es dispara a màxims històrics

MartorellEl negoci armamentístic torna a estar a ple funcionament, i ha aconseguit que el 2019 hi hagués una despesa mundial d’1,92 bilions de dòlars (1,77 bilions d’euros), xifra que suposa un augment del 3,6%, el més gran des del 2010. La dada l’ha publicat aquest dilluns l’Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), que assenyala que la factura representa el 2,2% del PIB global. Aquest percentatge suposa uns 250 dòlars per persona, una mica menys de la meitat del PIB per habitant dels països més pobres del món (Burundi i la República Centreafricana).

Amb la pandèmia del coronavirus en curs i la previsió d’una recessió econòmica històrica a les portes, els pressupostos militars es poden veure reformats a la baixa, com ha passat en d’altres crisis econòmiques, apunta Jordi Armadans, director de FundiPau. Però a l’espera de les dades actualitzades, Armadans constata que el covid-19 evidencia “l’absurditat” de la despesa militar, perquè ni tancs ni caçabombarders ni tota la despesa milionària en la guerra "tenen capacitat per aturar" la transmissió d’una infecció que ha confinat el planeta. En aquest sentit, assenyala que caldria revisar els "mantres que s'han d'augmentar els pressupostos militars" quan el problema actual és la falta de "mascaretes". També Pere Ortega, el director del Centre Delàs, que ha col·laborat en l’elaboració de l’informe del SIPRI, ha demanat en una roda de premsa online que ara és el moment de fer “una crida per demanar que les despeses militars vagin a despeses socials”.

Trump es grata la butxaca

Els Estats Units són els principals responsables d’aquesta escalada en despesa militar, ja que l'han incrementat en un 5,3%, fins a arribar als 732.000 milions de dòlars, la inversió per reforçar els seus sistemes defensius. Per fer-se'n una idea, el SIPRI indica que aquest increment iguala la despesa alemanya en un any. Quatre de cada 10 dòlars del pressupost armamentístic del món provenen dels Estats Units, una situació que “sembla un retorn de la rivalitat entre les grans potències”, afirma Pieter D. Wezeman, investigador sènior de l’organització.

La Xina ha continuat imparable des del 1994 en l’augment del pressupost militar al ritme que també ho ha fet l’economia. El 2019 hi va dedicar 61.000 milions de dòlars, un 5,1% més. L’increment de la tensió amb el Pakistan ha sigut una bona excusa perquè l’Índia disparés la despesa en un 6,6% fins a destinar-hi 261.000 milions de dòlars.

La Rússia de Vladímir Putin també consolida la seva quarta posició en quant a potència armamentística al dedicar un 3,6% més al seu pressupost en defensa, l’increment més elevat de l’última dècada. Malgrat que l’Aràbia Saudita continua sent un dels grans compradors d’armes, la seva factura es va reduir en un 16% (62.000 milions) respecte al 2018, si bé representa el 8% del seu PIB. Els cinc països que més gasten en defensa aglutinen tres quartes part del negoci mundial.

La por a l’amenaça creixent de Rússia pot ser una de les causes que ha fet que els països membres de l’OTAN hagin augmentat la seva despesa militar. El campió de l’increment va ser Alemanya, que va apujar la partida en un 10% fins als 49.300 milions de dòlars, mentre que França i el Regne Unit s’han mantingut estables. Espanya es manté en la posició dissetena amb 17.200 milions de despesa, un 0,9% més que l’any anterior.