La despesa en armament nuclear bat rècords: els arsenals s'activen i se sofistiquen
Els Estats Units lideren l'increment de la factura, i la Xina té per primer cop armes en estat d'alerta
Barcelona"Vivim un dels moments més perillosos de la història de la humanitat", assegura el prestigiós Institut Internacional d'Estocolm per a la Investigació per la Pau (SIPRI). Les tensions geopolítiques al planeta estan portant les nou potències nuclears del món a invertir més per reomplir i sofisticar els seus arsenals. Dos informes coincideixen aquest dilluns a posar xifres al problema. Segons la Campanya Internacional per Abolir les Armes Nuclears (ICAN), la despesa en armament nuclear es va disparar l'any passat un 13%, fins als 91.400 milions de dòlars, mentre que el SIPRI avisa que al voltant de 2.100 caps nuclears estan en estat d'alerta operativa alta en míssils balístics. La major part d'ells als Estats Units i Rússia, tot i que per primer cop també s'hi ha sumat la Xina. En total hi ha 9.585 caps nuclears actius a tot el món.
Totes les potències nuclears estan incrementant la despesa en aquest capítol dels seus pressupostos militars. El creixement de la despesa (10.700 milions de dòlars més que l'any passat) el lideren els Estats Units (amb una despesa total de 51.500 milions de dòlars), seguits a distància per la Xina (11.900), Rússia (8.300), el Regne Unit (8.100) i França (6.100). De la resta de potències nuclears (l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord) és més difícil tenir-ne dades fiables. Globalment, ens estem acostant als 100.000 milions de dòlars anuals de despesa en armes atòmiques: en cinc anys aquesta partida ha crescut un 34%.
L'informe anual del SIPRI, que s'ha publicat aquest dilluns, acredita que els arsenals s'estan activant i que se sofistiquen amb nous sistemes. De l'inventari mundial total d'uns 12.121 caps nuclears el gener del 2024, uns 9.585 es trobaven en arsenals militars per al seu ús potencial. S'estima que 3.904 d'aquestes ogives estaven desplegades en míssils i avions —60 més que l'any anterior— i que la resta es trobaven en magatzems centrals. Al voltant de 2.100 de les ogives desplegades es mantenen en estat d'alerta operativa alta en míssils balístics. Gairebé totes aquestes ogives pertanyien a Rússia o als EUA, però per primera vegada es creu que la Xina té algunes ogives en estat d'alerta operativa alta.
"Encara que el total mundial de caps nuclears continua disminuint a mesura que es desmantellen gradualment les armes de l'era de la Guerra Freda, lamentablement continuem observant augments interanuals en el nombre de caps nuclears operatius", afirma Dan Smith, director del SIPRI.
L'Índia, el Pakistan i Corea del Nord s'estan esforçant per desplegar múltiples caps nuclears en míssils balístics, una capacitat de la qual Rússia, França, el Regne Unit, els Estats Units i —més recentment— la Xina ja disposen. Això permetria un ràpid augment potencial de caps nuclears desplegats, així com la possibilitat que els països amb armes nuclears amenacin amb la destrucció d'un nombre significativament més elevat d'objectius.
Cursa nuclear
Rússia i els Estats Units posseeixen conjuntament gairebé el 90% de totes les armes nuclears. La mida dels seus respectius arsenals militars (és a dir, les ogives utilitzables) sembla que s’ha mantingut relativament estable el 2023, encara que es calcula que Rússia ha desplegat unes 36 ogives més en forces operatives respecte al gener del 2023. La transparència en relació amb les forces nuclears ha disminuït als dos països arran de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022, i els debats al voltant dels acords per compartir dades sobre armes nuclears han augmentat en rellevància.
En particular, el 2023 es va afirmar públicament diverses vegades que Rússia havia desplegat armes nuclears en territori bielorús, encara que no hi ha proves visuals concloents que aquest desplegament s'hagi produït realment. A més dels seus arsenals militars, Rússia i els Estats Units posseeixen cadascun més de 1.200 caps nuclears prèviament retirats del servei militar, que estan desmantellant gradualment.
"La Xina està ampliant el seu arsenal nuclear més de pressa que cap altre país -afirma Hans M. Kristensen, investigador associat del Programa d'Armes de Destrucció Massiva del SIPRI i director del Projecte d'Informació Nuclear de la Federació de Científics Estatunidencs (FAS)-. Però gairebé tots els estats amb armament nuclear tenen plans per augmentar significativament les seves forces nuclears", conclou.
Encara que no es creu que el Regne Unit hagi augmentat el seu arsenal d'armes nuclears el 2023, es preveu que ho faci en el futur com a resultat de l'anunci del govern britànic, el 2021, que augmentaria el seu límit de caps nuclears de 225 a 260. També va dir que ja no revelaria públicament la seva quantitat d'armes nuclears, ogives desplegades o míssils desplegats.
França està desenvolupant un submarí nuclear llançamíssils balístics (SSBN) de tercera generació i un nou míssil de creuer llançat des de l'aire, així com recondicionant i millorant els sistemes existents.
Tant l'Índia com el Pakistan van continuar desenvolupant nous tipus de sistemes vectors nuclears el 2023. Encara que el Pakistan continua sent el seu principal focus de dissuasió nuclear, l'Índia sembla estar posant cada vegada més èmfasi en les armes de més abast, incloses les capaces d'apuntar a objectius a tota la Xina. Corea del Nord continua donant prioritat al seu programa nuclear militar com a element central de la seva estratègia de seguretat nacional. El SIPRI calcula que el país ha acoblat ja uns 50 caps nuclears i posseeix prou material fissible per aconseguir fins a 90 ogives. En els dos casos es tracta d'uns augments significatius respecte a les estimacions del gener del 2023.
Encara que Corea del Nord no va fer cap explosió nuclear de prova el 2023, sembla haver dut a terme la seva primera prova d'un míssil balístic de curt abast des d'una sitja rudimentària. També va completar el desenvolupament d'almenys dos tipus de míssils de creuer d'atac terrestre (LACM) dissenyats per transportar armes nuclears.
Així mateix, es creu que Israel —que no reconeix públicament tenir armes nuclears— està modernitzant el seu arsenal nuclear, i sembla que està millorant el seu reactor de producció de plutoni de Dimona.
La diplomàcia del desarmament, fora de joc
El febrer del 2023, Rússia va anunciar que suspenia la seva participació en el tractat del 2010 Nou Start, l'últim de control d'armes nuclears que queda, i que limita les forces nuclears estratègiques russes i estatunidenques. Com a contramesura, els Estats Units també han suspès l'intercanvi i la publicació de dades del tractat. El maig passat, Rússia va dur a terme exercicis amb armes nuclears tàctiques a prop de la frontera ucraïnesa. També ha naufragat l'acord informal entre l'Iran i els Estats Units per desescalar les tensions.
"No havíem vist que les armes nuclears exercissin un paper tan destacat en les relacions internacionals des de la Guerra Freda -afirma Wilfred Wan, director del Programa d'Armes de Destrucció Massiva del SIPRI-. Costa de creure que hagin passat amb prou feines dos anys des que els líders dels cinc països més importants amb armament nuclear reafirmessin conjuntament que «una guerra nuclear no es pot guanyar i que mai s'ha de lliurar»".