La desinformació corre més que el virus
El brot evidencia la importància de fonts fiables i de recuperar la credibilitat per a la ciutadania
Barcelona“El curs del brot de coronavirus dependrà de la mesura en què es faci arribar informació correcta a la gent que la necessita. Sigui prudent a l’hora de divulgar informació, vagi amb compte amb les pàgines que visita a internet i no doni ales als trols”. Ho advertia el 18 de febrer en una carta oberta Tedros Adhanom, director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’alerta sobre els perills de la desinfomació arribava un mes abans que el covid-19 fos una pandèmia.
El brot de coronavirus ha evidenciat i multiplicat alguns dels grans problemes del món d’avui: la crisi econòmica i les desigualtats socials, les retallades als sistemes sanitaris, la violència masclista, la deriva autoritària dels estats, la vulneració dels drets dels migrants... i també que vivim en l’era de la desinformació. “La nostra necessitat de respostes davant la incertesa que vivim ens ha submergit en una sobreexposició informativa que s’ha vist plagada de notícies falses, boles, pseudociència i teories conspiratives fins al punt que l’OMS ens ha declarat víctimes de la infodèmia, és a dir, de la sobrecàrrega d’informació no fiable que es propaga ràpidament entre la població”, expliquen la investigadora Carme Colomina i el filòsof Daniel Innerarity en la introducció d’un monogràfic sobre desinformació i poder que es presenta aquesta tarda al Cidob.
El repertori de boles que circulen per les xarxes socials és interminable: des de les teories conspiratives que asseguren que el virus és en realitat una arma biològica (en la versió antixinesa fabricada en un laboratori de Wuhan i en la versió antiamericana elaborada pel Pentàgon en un laboratori secret de Geòrgia) fins al suposats remeis miraculosos, com la beguda a base d’artemísia que ha promogut el govern de Madagascar. “La pandèmia ens ha introduït en un context general amb més incertesa, cosa que genera confusió i por, és a dir, dona més oportunitats als discursos de desinformació", apunta Innerarity. I, com constata Colomina, “no hi ha vacuna informativa capaç de superar, en aquests moments, la força viral de la incertesa en una esfera pública digital on les notícies falses tenen un 70 per cent més de probabilitats de ser retuitejades que les certes”.
Debat públic en mans privades
Cada cop el debat públic, on ens informem i on formem les nostres idees, es manté més en l’entorn digital -cosa que també s’ha accentuat amb el confinament-, en xarxes socials que pertanyen a plataformes de propietat privada. La informació que ens arriba es determina a través dels algoritmes que aquestes empreses desenvolupen en funció dels seus interessos. Per això l’historiador Youval Noah Harari potser no exagera quan diu que “la veritat ve definida pels primers resultats de la recerca de Google”. Colomina i Inneratity parlen ja de “democràcies algorítmiques”. Ja fa anys que el sistema polític també ha entrat en el joc i ara amb la pandèmia s’ha comprovat que les notícies falses més retuitejades s’han originat de dalt a baix, de líders com Donald Trump o Jair Bolsonaro i de famosos que difonen la pseudociència. “La postveritat no només és mentida, és una distorsió de la veritat carregada d’intencionalitat”, diu Colomina.
El fet que el món digital estigui cada cop més present en les nostres vides també ha fet que aquestes plataformes privades tinguin més informació que els mateixos governs sobre què fem, amb qui i què pensem. Arreu del món els governs promouen ara aplicacions de mòbil per traçar els possibles contagis en què el dret a la privacitat desapareix i la figura orwelliana del Gran Germà ja sembla cosa del present. “El dilema sobre si els règims autoritaris estan més ben preparats per fer front a la pandèmia que les democràcies és fals: la Xina ha utilitzat el control digital de la seva població i també ho ha fet Corea del Sud, que és una democràcia. La qüestió és quina aproximació es fa a la tecnologia. Cal facilitar la traçabilitat dels contagis però anonimitzant les dades i limitant el temps que s’emmagatzemen”, afegeix Colomina.
Una de les claus del moment excepcional en què vivim és la gestió de la por. Per a Innerarity, “la por ens dona una informació molt valuosa, i els governs han de saber quina magnitud de por cal perquè les societats actuïn amb racionalitat. Hi pot haver una exageració o manipulació de la por, però també una minimització irresponsable”.
Boles, conspiranoia i eines per frenar-les
El covid-19 i el 5G
S’ha fet viral un vídeo en què un suposat doctor explica en una conferència que la pandèmia l’ha provocada la nova tecnologia mòbil 5G i que cada pandèmia a la història està relacionada amb un salt en l’electrificació de la Terra. Però res d’això té base científica. És una de les consultes més rebudes al portal de desmentiment de notícies falses Maldita.es
Els falsos remeis de Trump
Amb 78 milions de seguidors a Twitter i 10 milions de persones seguint les seves compareixences diàries per la pandèmia, el president nord-americà, Donald Trump, ha defensat la hidroxicloroquina com una medicació eficaç contra el virus, cosa que ha obligat les autoritats sanitàries del país a desmentir-ho. Això després d’haver recomanat injectar-se desinfectants.
L’OMS llança Verifier
Per contrarestar les notícies falses, l’Organització Mundial de la Salut acaba de llançar la iniciativa mundial Verifier. Qualsevol es pot registrar a l’aplicació per rebre i compartir diàriament una sèrie de continguts verificats i actualitzats amb l’aval de l’organització. També s’hi han incorporat mitjans de comunicació, països i líders d’opinió.
El repte de la verificació
L’International Fact Checking Network és un fòrum de verificadors d’informació d’arreu del món que al gener va crear l’aliança #CoronaVirusFacts per publicar, compartir i traduir informacions sobre el virus. També comparteixen recursos per verificar notícies, consells per als periodistes i butlletins d’informació.