El desig dels joves africans: parlar xinès i tenir una moto fabricada a Pequín

Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)A l’acadèmia d’anglès de la Marie-Thérèse a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, busquen professor de xinès. “Només amb l’anglès ja no vas enlloc i el francès ja no ens serveix”, explica aquesta jove africana emprenedora. A Bobo-Dioulasso, a l’oest del país, s'està construint el que serà l’hospital més gran de la regió. A la porta d’entrada hi ha un rètol que diu: “Ajuda de la Xina per a un futur compartit”. Els aproximadament sis-cents obrers africans que hi treballen no parlen xinès, i els xinesos que dirigeixen el projecte no saben ni una paraula de francès ni de les llengües locals. “Per dir-nos hola ens diem labo-labo. Si una feina està ben feta, ens diuen guda, i per a temes més complicats recorren a un traductor de xinès”, explica un dels obrers, que cobra 2.500 francs al dia (uns 3,80 euros). El salari no és res de l'altre món, però almenys és una feina. La Marie-Thérèse no va desencaminada: el xinès pot ajudar a trobar feina.

Pequín cada cop té més força comercial a l'Àfrica. La inversió anual de la Xina al continent ha passat dels 75 milions de dòlars el 2003 a 5.500 milions de dòlars el 2021. En canvi, els Estats Units han reduït la seva inversió dels 10.000 milions el 2009 a només 1.500 milions de dòlars el 2021, segons dades de l’Oficina d’Anàlisi Econòmica dels Estats Units.

Més inversió a canvi de recursos naturals

El 2021 el país que més diners va rebre de la Xina va ser la República Democràtica del Congo, a l’Àfrica Central, d’on Pequín extreu el cobalt, un mineral necessari per a la fabricació de mòbils i cotxes elèctrics. Cal destacar que a la Xina es venen més del 60% dels cotxes completament elèctrics de tot el món i que la seva principal exportació és la de productes tecnològics. En segon lloc, va invertir a Zàmbia, situat a l’Àfrica Austral, amb un total de 582 milions de dòlars, un país amb grans reserves de coure. L’organització Human Right Watch ha denunciat en un informe l’empresa xinesa China Non-Ferrous Metals Mining Corporation per les seves condicions laborals abusives en aquest país. I, en tercer lloc, la Xina inverteix a Guinea, que és el tercer productor mundial de bauxita, una roca que conté alumini. Hi va destinar 487 milions de dòlars el 2021 en aquest país de l’Àfrica Occidental. “La matèria primera com la bauxita és molt barata, però, un cop l'hem exportada, la transformen en alumini i torna al país, no la podem comprar perquè és molt cara i nosaltres no tenim indústria pròpia per a la transformació”, lamenta la guineana Bountouraby Balde, doctoranda a la Universitat Rovira i Virgili de Lleida.

“La Xina ha entès què ens agrada i com funcionem els africans”, assegura la Marie-Thérèse. Per exemple, fa menys de deu anys, a les principals ciutats de Burkina Faso, el mitjà de transport de mercaderies per excel·lència era un carruatge de ferro i un ase. L’arribada de l'anomenada “mototaxi” –una moto amb tres rodes i una cistella de càrrega de producció xinesa– ha revolucionat la mobilitat de la població. Es tracta d’un mitjà molt més còmode, més ràpid, que pot transportar persones (tot i que en teoria està prohibit) i endinsar-se als barris amb carrers especialment estrets. Fins i tot els taxis convencionals han desaparegut perquè són més cars. Conduir una “mototaxi”, a més, s’ha convertit en una sortida laboral per a molts joves burkinesos.

El boom de les motos xineses

“Més enllà de la construcció d’infraestructures, el gegant asiàtic està construint una relació a llarg termini que consisteix a desenvolupar mercats i dominar-los”, explica des de la Xina l’analista i consultor Miquel Vila, que és membre del Catalonia Global Institute. De fet, en pocs anys, no només s’ha deixat enrere el carro, també la bicicleta. “Abans poca gent es podia comprar una moto, ara gairebé tots en tenim una”, explica en Julien, un jove burkinès estudiant de dret. “La moto més popular entre el jovent és la Yamaha Sirius genèrica”, declara. Es tracta d'una moto de producció xinesa que costa uns 700 euros, i és molt més barata que l'original, que val més de mil. Altres motos que també tenen especial èxit són la Rato Badboy, la Rato Gentleman i la Rato Attaquant. Totes són xineses. Als joves africans els agraden els seus noms, la seva estètica moderna i els seus colors llampants. És una prova de com la Xina ha sabut connectar amb els seus gustos. A més, a Burkina Faso, als mecànics els resulta molt més fàcil reparar una moto de fabricació xinesa que no pas una japonesa, ja que les seves peces de recanvi són més econòmiques i accessibles al continent africà.

Abans de la irrupció del mercat xinès, la majoria de motos que es venien al Sahel provenien de la Societat Industrial de Faso (SIFA, en les seves sigles en francès), que fabricava sota llicència de Peugeot de França i Yamaha. La seva insígnia era la motocicleta Yamaha, que costava 2.000 euros i que no ha pogut competir amb les motos de fabricació xinesa, molt més assequibles i amb un disseny atrevit. La SIFA va haver de tancar les portes el 2009.

“La relació Àfrica-Xina és històrica i també diplomàtica”, assegura Vila. Per exemple, de tot el continent, només la monarquia d’Eswatini, a l’Àfrica Austral, reconeix Taiwan com a país i hi té una ambaixada. L'ampliació del mercat a la qual aspira la Xina a l'Àfrica també suposa apostar per les telecomunicacions com el 5G i la venda de tecnologia com els mòbils. “No es tracta d’una relació solidària, sinó comercial”, sentencia Vila.