Els ‘tories’ busquen líder per superar la travessia del desert

LondresRishi Sunak és la més rellevant de les moltes víctimes de la desfeta més gran que mai ha patit el Partit Conservador britànic en 190 anys d'història. No pas perquè hagi engrossit la llista dels 251 diputats que han caigut en l'escabetxina d'aquest dijous, sinó perquè ha anunciat a mig matí d'aquest divendres que dimitirà en les setmanes vinents com a líder tory. Una vegada més, com en els darrers cinc anys ha passat en quatre ocasions, els conservadors hauran de buscar líder: ja ho van haver de fer per substituir Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss.

De la decisió que preguin els mesos vinents –molt probablement un procés que culminarà a finals de setembre, per tenir un relleu a temps del congrés anual, la primera setmana d'octubre– dependrà el futur del partit i, ras i curt, la seva continuïtat en el temps.

Per a una impressionant maquinària de poder, que dels darrers 150 anys n'ha governat 90, sembla una exageració. Però el risc és existencial i pivota, sobretot, entre perdre l'ànima liberal i de centre amb què el va vestir David Cameron o escorar-se encara més a la dreta, quasi a l'extrema dreta, en què ha caigut des que Boris Johnson i, després, Liz Truss van fer del grup una factoria de "solucions populistes i simplistes i d'eslògans", com ha escrit aquest mateix divendres, en un article a The Times, l'exlíder William Hague, l'home que va fer part de la travessia del desert durant els anys del Nou Laborisme a Downing Street (1997-2010). "El conservadorisme ha de ser governar, no viure de consignes", ha afirmat Hague.

Una altra veu dels sectors més liberals del partit, l'exministre d'Economia de Cameron, George Osborne, s'ha afegit a aquesta demanda. "El pròxim líder conservador haurà de guanyar la cursa des de la dreta i després moure el partit cap al centre", ha comentat a la cadena de televisió ITV News. En el fons, la mateixa estratègia que ha utilitzat Keir Starmer per arribar al poder.

La qüestió és escatir si això és possible en l'actual Partit Conservador, que, a més a més, tindrà l'altaveu de l'extrema dreta de Farage cridant des de la seva nova posició a la Cambra dels Comuns a favor de polítiques que són molt preuades –lluita contra la immigració, rebaixa d'impostos i soscavament de l'agenda verda– per part de la militància tory; al cap i a la fi, les més o menys cent mil persones que prendran la decisió si hi ha més d'un candidat o candidata. L'aspirant, home o dona, no dubtarà a prometre la lluna a més d'aquests altres tres punts esmentats.

Els caiguts del centre

Alguns dels diputats i diputades caiguts són del sector més centrista del partit, com Penny Mordaunt, fins ara líder de la Cambra dels Comuns; Tobias Ellwood, ex secretari d'estat de Defensa, o l'exministre de Justícia Robert Buckland. Fora del grup parlamentari no poden aspirar al lideratge, per tant, les opcions es redueixen.

Han sobreviscut, entre altres, tres de les dones més radicals dels conservadors: totes tres defensen posicions quasi d'extrema dreta pel que fa a l'agenda verda, la immigració i són extremadament llibertàries en matèria d'impostos. Són l'exministra de l'Interior Suella Braverman, una defensora a ultrança de les deportacions de migrants a Ruanda; Priti Patel, també exministra de l'Interior i la promotora dels anomenats vols de la vergonya, sota el lideratge de Boris Johnson, i Kemi Badenoch, exministra de Negocis.

Les tres dones esmentades han participat en alguna de les abans comentades curses pel lideratge, però en cap ocasió no han reeixit. Aquesta vegada, però, molt probablement serà Suella Braverman la que tingui més opcions de, almenys, arribar a la decisió final entre la militància, que té la darrera paraula sempre que quedin dos candidats.

Des que Rishi Sunak va rellevar Braverman del govern, l'octubre passat, l'exministra ha sigut una veu crítica contra el premier, atacant-lo per on li feia més mal: el front de la immigració, tant la legal com la que entra al Regne Unit a través del canal de la Mànega. L'agenda d'aquesta filla de l'emigració postcolonial ha sigut, bàsicament, preparar el terreny entre la militància per quan arribés el moment de la successió.

L'altre més probable finalista de la hipotètica cursa pel lideratge tory seria James Cleverly, exministre d'Exteriors i d'Interior. Molt més moderat en les formes que les anteriors tres correligionàries, en el fons també és un aferrissat defensor de les deportacions a Ruanda. Tot plegat fa pensar, a hores d'ara, que el nom del futur o futura líder del Partit Conservador britànic es decidirà sota la influència de Nigel Farage, amb els ulls posats a Ruanda i amb els caps de turc dels migrants com a tornes. Res a veure amb el que demanen Hague i Osborne.