Els grecs es desfan dels diputats neonazis d'Alba Daurada

Enviada especial a AtenesLa millor notícia que deixen els resultats de les eleccions de diumenge a Grècia és la desaparició del Parlament dels neonazis d’Alba Daurada. Mentre arreu d’Europa es fa forta la ultradreta, els representants dels escamots d’homes vestits de negre armats amb pals que aterrien migrants, homosexuals i activistes de l’esquerra no tindran l’altaveu de les institucions gregues.

Alimentat per la desesperació i el ressentiments derivats de la crisi econòmica, Alba Daurada va entrar al Parlament grec el 2012, i a les eleccions del 2015 es va convertir en la tercera força del país, amb gairebé 400.000 vots (7%). La seva retòrica antinacionalista i antisistema no amagava la seva naturalesa neonazi: el seu líder, Nikos Mikhaloliakos, es fa dir 'führer', i el manifest fundacional de l’organització és una còpia del 'Mein Kampf' de Hitler. L’emblema recorda molt l’esvàstica.

Amb el 2,93% dels vots, els neonazis grecs s’han quedat a les portes del Parlament. "La clau és l’aïllament que han experimentat des del 2015 per la pressió del moviment antifeixista i pel procés judicial contra la seva cúpula", explica Thanasis Kampagiannis, un dels advocats que representen les víctimes de quatre atacs dels neonazis (sindicalistes del Partit Comunista, pescadors d’origen egipci, el raper antifeixista Pavlos Fyssas, assassinat d’una punyalada al cor el 2013), que s’estan jutjant en un macroprocés que va començar fa quatre anys i mig.

En el que es considera el procés més important a Europa contra el feixisme des dels judicis de Nuremberg, el partit està acusat també de ser una organització criminal. El veredicte s’espera per a finals d’any. "El judici ha estat important, perquè ha demostrat l’autèntica naturalesa ideològica i organitzativa d’Alba Daurada: que són un grup neonazi i que la seva seu no és la seu d’un partit polític, sinó un lloc on els seus simpatitzants emmagatzemen pals per sortir al carrer a clavar pallisses. I per això el procés ha tingut un efecte polític: els seus electors se n’han anat a altres opcions conservadores". A més, la resta de partits van establir un cordó sanitari al voltant dels neonazis.

La derrota electoral dels neonazis no anul·la, però, la seva base social: Alba Daurada va obtenir a les europees del maig un 13% dels vots entre els menors de 24 anys. Al seu discurs de diumenge Mikhaloliakos declarava desafiant: "Tornarem als carrers a lluitar contra el bolxevisme i el capitalisme". L’advocat no canta victòria: "Hem de continuar alerta, perquè dins de Nova Democràcia hi ha votants i dirigents d’extrema dreta, com en tots els partits conservadors del sud d’Europa; a Espanya ho sabeu prou bé", apunta Kampagiannis.

Nova Democràcia i Solució Grega, els nous refugis

Un sector de la ultradreta estarà al govern de Kiriakos Mitsotakis, el líder conservador que ha guanyat amb contundència les eleccions i que diumenge deia que la derrota d’Alba Daurada era una "gran victòria per a la democràcia a Grècia". Un 8% dels grecs que a les eleccions europees del maig van votar els neonazis diumenge ho van fer per Nova Democràcia. I també hi haurà extrema dreta a l’oposició: el lloc dels neonazis al Parlament l’ocuparà Solució Grega, el nou partit del telepredicador Kyriakos Velópulos (que es dedicava a vendre, en un programa de quatre hores diàries tipus 'Teletienda', cartes suposadament signades per Jesucrist), que ha capitalitzat una part del malestar per l’acord pel nom de Macedònia del Nord, que ha ferit l’orgull patriòtic grec. Ortodox i pro-rus, Solució Grega, que ha obtingut 10 escons, defensa, entre altres coses, erigir un mur a la frontera amb Turquia i expulsar totes les ONG que ajuden els immigrants. Paraules que ressonen a Europa. Almenys, en aquest cas no tenen bandes paramilitars que apallissen gent als carrers.