La deseuropeïtzació de Polònia
El Parlament Europeu ha reclamat mà dura contra Polònia per violar l’estat de dret. Amb 438 vots a favor i 152 en contra, l’Eurocambra va aprovar dimecres demanar als caps d’estat i de govern de la Unió que s’apliqui l’article 7 del tractat contra Varsòvia, que implicaria, en última instància, poder arribar a suspendre el dret de vot del govern polonès al Consell de la UE. Les imatges de la manifestació ultra del cap de setmana passat a Varsòvia, per celebrar la festa de la independència polonesa, amb banderes antisemites, exhibicions feixistes i missatges xenòfobs, van marcar el debat a l’Eurocambra. La Polònia de l’odi, la de les bengales cremant i els crits a favor d’una Europa blanca sense immigrants comença a incomodar massa Brussel·les. La tebior política comunitària topa amb la cruesa de la repressió contra els que s’oposen al govern de Llei i Justícia. El partit de Jaroslaw Kaczynski ha desafiat la independència judicial i la dels mitjans de comunicació, ha atacat la llibertat d’expressió, ha violat compromisos europeus per la lluita contra el canvi climàtic, està desforestant una reserva natural protegida, patrimoni de la Unesco, en contra de les lleis comunitàries de conservació mediambiental, i, en un últim gir estrany, Varsòvia s’ha convertit també, des de fa algunes setmanes, en un aliat polític de la Turquia d’Erdogan i en defensa la futura entrada a la Unió Europea. La retòrica ultranacionalista i les teories conspiratòries de suposades conxorxes esquerranoses han acabat de tensar l’ambient en una societat polonesa cada cop més mobilitzada.
Fa només un mes, Piotr Szczesny es va immolar a les escales del gegantí Palau de la Cultura i la Ciència de Varsòvia. Ho va fer per sorpresa, després de llegir un manifest de quinze punts en què criticava l’augment de les restriccions sobre les llibertats civils, els atacs contra el Tribunal Constitucional, els intents de polititzar la justícia i els mitjans públics, la marginalització de Polònia en l’escena internacional, la destrucció del bosc de Bialowieza i l’augment de la xenofòbia i la discriminació de les minories. Szczesny, un químic de 54 anys de Cracòvia, que de jove havia militat a Solidaritat, va morir deu dies després d’haver-se calat foc “per sacsejar la consciència de la gent i despertar la societat” polonesa.
Silencis comunitaris
La Unió Europea ha de fer un pas endavant. Fa dos anys que aquests silencis i mitges crítiques dels caps d’estat i de govern, amagats fins avui darrere la Comissió Europea i el seu procediment d’infracció, amenaça de devaluar tot el projecte comunitari. El setmanari alemany Der Spiegel assegurava que la cancellera Angela Merkel -que fins ara havia prioritzat no tensar les complicades relacions històriques amb els seus veïns- està disposada a canviar de política respecte a Varsòvia i Budapest, a qui acusaria d’erosionar els pilars de la Unió Europea.
Polònia està “en ple procés de deseuropeïtzació”, assegura l’analista Piotr Buras: és membre d’una Unió Europea que percep com una amenaça a la seva identitat i els seus valors; desconfia de París i Berlín, i de la seva estratègia de futur de la UE; pretén substituir la dependència econòmica alemanya pel Regne Unit, i se sent reforçada per un eix regional cada cop més combatiu a Brussel·les. El procés de deseuropeïtzació s’escampa en una UE que s’ha de repensar.
