Desesperació a Haití: “Aquí ja no hi podré viure mai més”

Les Cayes (haití)Era un paradís i ara és un infern. El terra és una barreja de fang i escombraries. No hi ha llum. La gent viu al carrer, acampada davant del que fa uns dies eren casa seva. Poca cosa en queda. Edificis derruïts. Camps arrasats. S’augura un futur difícil per a tothom a la majoria de poblacions del sud-oest d’Haití. “Aquí, a Roche-à-Bateau, ja no hi podré viure mai més”, explica Warens Jeanty, de 26 anys, un agent de viatges especialitzat fins ara en les espectaculars platges i poblacions de pescadors que esquitxen aquesta part de la costa d’Haití. “Tothom s’ha quedat sense un lloc per viure”.

Mentre Haití es refà dels estralls provocats per l’huracà Matthew, el recompte de morts no deixa de pujar. Ahir es parlava de gairebé 900 víctimes mortals i desenes de milers de damnificats. I encara no ha ni començat l’estimació completa dels danys. “Mai havia vist una cosa com aquesta”, diu Marie Yolene Gateau, una jubilada nord-americana que viu a Leogane, una de les poblacions més afectades pel terratrèmol del 2010. “Ara la tempesta ha destrossat la major part dels cultius de sucre, plàtan i mango de la regió”, explica.

Encara no se saben tots els danys

L’accés a moltes àrees del país encara està bloquejat, un fet que dificulta la feina per pal·liar els efectes del temporal. “Encara estem lluny de tenir una imatge completa dels danys”, alerta Marc Vincent, el representant de l’Unicef a Haití. “Esperem el millor, però ens temem el pitjor”. Desgraciadament, el país ja hi està avesat. L’huracà és un nou cop després del devastador terratrèmol del 2010 i l’epidèmia de còlera que, involuntàriament, van introduir els cascos blaus de l’ONU.

Etienne Navuson, de 27 anys, es va refugiar del temporal a casa seva, un petit edifici de ciment a Les Cayes, mentre el vent bufava violentament a la població. Quan es va despertar, gairebé tot havia desaparegut: el bestiar, els cultius, els camps i les cases. “Si hagués plogut encara més, una hora més, hauríem perdut més coses”, es lamenta.

Almenys el 90% de Les Cayes ha quedat destruïda, explica. I els habitants busquen ara menjar i ampolles d’aigua entre la runa. “Els que troben alguna cosa tenen sort”, diu. Set familiars seus s’han instal·lat a casa seva després que les d’ells hagin quedat inutilitzades. Per tot arreu hi ha gent dormint damunt de plàstics que els fan de llençols.

Monsenyor Pierre-André Pierre, que dirigeix la Universitat Catòlica de Nostra Senyora d’Haití, es va trobar amb el caos quan va arribar a Jérémie. Els arbres havien volat i havien deixat els camps pelats. Algú va deixar un cadàver davant de la casa del bisbe perquè no sabia què fer-ne. “Estan en estat de xoc pel que ha passat”, diu Pierre, que va sobrevolar la població de Roche-à-Bateau després del pas del Matthew i assegura que n’ha quedat ben poca cosa. “La ciutat ja no existeix”, conclou.

Molts analistes creuen que els danys i la falta de coordinació en les operacions posteriors al pas de l’huracà recorden el que va passar després del terratrèmol del 2010. “És quan passen desastres naturals que la fragilitat i la gairebé inexistència de l’estat haitià és fa més visible”, raona Michael Deibert, que ha escrit dos llibres sobre el país. “Haití és en el camí dels huracans massa sovint”, analitza Robert E. Maguire, professor de relacions internacionals de la Universitat George Washington. “El problema és que la mala gestió del país amplifica qualsevol tragèdia”, conclou.

Res no hi ajuda. Justament avui diumenge s’havien de celebrar unes eleccions presidencials que s’han hagut d’ajornar en diferents ocasions per les protestes contra el govern, al qual s’acusa de corrupte i autoritari. Però l’huracà va forçar un nou canvi de pla i la cita electoral ha quedat suspesa sine die.

L’huracà perd intensitat

Mentrestant, l’huracà Matthew va colpejar ahir, ja molt afeblit, l’estat nord-americà de Carolina del Sud després de causar danys i una desena de víctimes mortals al seu pas per Florida i Geòrgia. S’espera que el temporal més potent des del 2007, que fa una setmana era de categoria 5, el nivell més elevat, amb vents de més de 250 quilòmetres per hora, porti encara pluges torrencials però vagi perdent intensitat.