El desencís dels grecs es mesura a les urnes
Amb dues eleccions i un referèndum en nou mesos, Tsipras s’enfronta al cansament i la desil·lusió
Enviada Especial A AtenesEl 25 de gener Syriza va guanyar les eleccions amb el lema «L’esperança està arribant» i la promesa de plantar cara a la troica i girar full als cinc anys de polítiques d’austeritat. Nou mesos després, els grecs tornen avui a les urnes (per tercera vegada aquest any) amb més decepció que esperança. És el resultat del que aquí anomenen kolotumbas, un tomb de 180 graus, com el que va protagonitzar el primer ministre Alexis Tsipras, quan va acceptar el tercer programa d’austeritat imposat al país pels creditors, un acord molt pitjor que el que els grecs van rebutjar massivament al referèndum del 5 de juliol. La maniobra va ser una galleda d’aigua freda per als electors de Syriza, va trencar el partit i ha convertit en gestora de l’austeritat la primera força de l’esquerra alternativa catapultada al poder per la crisi de l’euro. Les eleccions són el camí que ha triat el primer ministre dimissionari per recompondre el seu partit, centrar-lo i relegitimar-se a les urnes davant els temps difícils que s’acosten.
“La gent va confiar que amb Syriza les coses podien canviar i ara veu que tot continua igual, que tornem a estar atrapats en el memoràndum i s’ha imposat la decepció”, explica Ieràssimos Papalabrou, un informàtic de 38 anys que treballa en una start-up per contractar taxis a través del mòbil. Guanya 650 euros al mes, la meitat que abans de la crisi. Com molts grecs, pensa que Tsipras ha volgut precipitar les eleccions (convocades el 20 d’agost, en plenes vacances) abans que es comenci a notar al carrer l’impacte de les noves retallades.
La gran pregunta que es respondrà aquest vespre és fins a quin punt Syriza ha enterrat el seu capital polític o si es pot convertir en un partit del sistema. Les enquestes, com ja és habitual en una Grècia on l’única constant és la inestabilitat, apunten a un resultat incert, amb els conservadors de Nova Democràcia amb possibilitats de guanyar si el desencís es tradueix en abstenció. Els resultats de les cases d’apostes han encertat fins ara més que les enquestes i per avui auguren que Syriza quedarà per davant per menys de dos punts. Però si una cosa ha demostrat Grècia els últims anys és que val més no fer pronòstics.
Qui gestiona el memoràndum?
Syriza ha fet una campanya basada en la figura de Tsipras (que malgrat la caiguda de popularitat encara és el líder més ben valorat pels grecs), amb el lema “Voteu el primer ministre”. El seu principal argument és que, si l’esquerra gestiona el memoràndum, en podrà minimitzar els efectes sobre els sectors socials més desafavorits. “La situació és molt difícil, el govern ha hagut d’acceptar tot el contrari del que volíem, perquè la correlació de forces a Europa ens era desfavorable, però la gent entén que és lògic fer un pas enrere per poder fer-ne dos endavant”, deia ahir en una plaça Simos Rousos, alcalde de Khalandri, un barri atenenc de classe mitjana governat per una coalició de Syriza amb grups anticapitalistes. L’alcalde reconeix que la situació serà insostenible si el govern aplica fil per randa el pla d’austeritat pactat.
La sorpresa de la campanya ha sigut el bon resultat de Vanguelis Meimarakis, el líder interí dels conservadors de Nova Democràcia que va succeir l’ex primer ministre Andonis Samaràs, el gran derrotat de les eleccions del gener i de la campanya del sí al referèndum. “Ha mostrat un estil molt diferent, molt empàtic, ha sabut mantenir el partit unit i l’ha mogut cap al centre per ampliar el seu suport”, apunta l’analista polític Dimitris Kerides. La diferència als sondejos s’ha rebaixat al mínim, quan al juliol donaven un avantatge a Syriza de 25 punts. “La campanya ha despertat poc interès perquè tots els grans partits defensen el mateix, que no hi ha alternativa al tercer rescat, i això desincentiva els electors”, apunta el periodista Nick Malkoutzis, editor del portal d’anàlisi Macropolis.
En el seu kolotumbas, Tsipras ha deixat enrere bona part del seu partit. Una trentena de diputats rebels que van votar contra l’acord al Parlament han creat a corre-cuita una nova formació, Unitat Popular, que defensa trencar amb l’austeritat, deixar de pagar el deute, nacionalitzar la banca i els sectors estratègics, aturar les privatitzacions i el retorn a la dracma. Tot i que no han arrossegat un gran suport al carrer, han aconseguit l’aval de les joventuts de Syriza i ahir del popular exministre de Finances Iannis Varufakis, que va abandonar el vaixell del partit l’endemà del referèndum, anticipant-se a la signatura de l’acord.
Però la crisi dins de Syriza està lluny de tancar-se: Tsipras ho sap i per això va convocar les eleccions abans de l’anunciat congrés extraordinari del partit. Si el primer memoràndum va escombrar l’abans totpoderós partit socialdemòcrata grec i el segon va deixar els conservadors de Nova Democràcia en hores baixes, Tsipras ho té molt difícil si ha d’aplicar un altre ajust sense destruir el jove moviment que ha portat de corcoll els socis de l’euro. I si els damnificats per l’austeritat encara no han tirat la tovallola, Grècia (i Europa) s’hauran de preparar per a una tardor acalorada.
