Desconfiança en la vacuna o desconfiança en el sistema?
La desinformació i el negacionisme, la batalla pel relat i la influència global, i la debilitat de governs i institucions –fruit de l'erosió democràtica– que han alimentat la polarització política de la pandèmia es reprodueixen ara, també, en el procés de vacunació. Com resumeix l'organització First Draft, en la complexitat de l'ecosistema informatiu sobre la vacuna es concentren una cacofonia de veus i interessos, i dos grans relats: els "motius polítics i econòmics" dels actors i les institucions involucrades en el desenvolupament de les vacunes, i les preocupacions entorn de la "seguretat, l’eficàcia i la necessitat" del procés d'immunització.
Una investigació de la BBC ha demostrat l'expansió de la desinformació sobre les vacunes a l’Àsia, l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i Europa. Si durant el procés de digitalització accelerada pel confinament, Facebook ja es va consolidar com la plataforma preferida per allotjar, difondre i amplificar la desinformació sobre el virus, ara passa el mateix amb el procés de vacunació. Els comptes de Facebook amb informació falsa sobre la vacuna han multiplicat el seu nombre de seguidors al Brasil, Mèxic, l'Índia, Ucraïna, França, Tanzània i Kènia durant l'últim any. A Ucraïna, les pàgines que comparteixen contingut antivacunes van créixer un 157% el 2020. A Mèxic, el Brasil i l'Índia, les pàgines similars van créixer al voltant d'un 50%. Però, per sobre de tots, França es referma com el país més escèptic del món en el procés de vacunació.
Una enquesta de la consultora Fleishman Hillard va demanar als francesos que valoressin quina era la seva font d'informació més fiable sobre la vacuna de la covid-19. Tot i que l'índex general de confiança era molt baix, els enquestats van situar en una primera posició el seu metge local (50%), seguit dels experts científics nacionals (13%) i l'Organització Mundial de la Salut (12%). En canvi, les fonts d'informació governamentals suspenien estrepitosament. La confiança en el govern va obtenir un -19%, i la Unió Europea, un -13%. Aquest clima d'escepticisme assenyala els límits de les estratègies comunicatives públiques.
Les pàgines antivacunes que es publiquen en aquest país tendeixen, a més, a barrejar-se amb publicacions antiestablishment, amb les quals coincideixen en la seva denúncia d'una suposada "dictadura sanitària". Es tracta d'espais híbrids on l'argumentari contra la vacunació alterna amb tota mena de teories i continguts, de la religió a la medicina tradicional, de les conspiracions a la retòrica contra les elits.
França és, a més, l'exemple més clar que l'abundància de dosis no serveix de gaire sense la confiança de les persones a qui ha d’administrar-les. No són els únics. Temors, relats contradictoris o recels institucionals afecten el procés de vacunació en països amb prou subministraments. El Japó o Corea del Sud també es troben entre els països amb menys confiança en les vacunes a escala global, segons un estudi publicat el setembre del 2020 a The Lancet. Ja ho eren abans de la pandèmia. Tant a Corea del Sud com a Malàisia, l'estudi fa referència a la importància d'internet com a principal font de desinformació sobre les vacunes.
Encara que la pandèmia hagi canviat de fase, la "guerra sobre els fets" continua tan vigent com en el moment de la seva irrupció. La Unió Europea ha denunciat com, des de principis del 2021, s'ha intensificat la desinformació patrocinada per diferents governs dirigida, en particular, contra les vacunes desenvolupades a Occident. Campanyes de propaganda i selecció descontextualitzada dels fets per sustentar relats. I, no obstant això, és probable que els fets i les veritats demostrables per si soles ja no serveixin per restaurar la confiança, perquè la dinàmica de la desinformació no està basada en l'intercanvi de dades verificables, sinó que és un context altament emocional. El debat ja era tòxic abans de la pandèmia. Així que la desconfiança en la vacuna és només un reflex més d'unes patologies prèvies al coronavirus: el desordre informatiu, el descrèdit de les institucions i la polarització.