La descomposició del M5E dona oxigen a la dreta italiana

RomaEl 8 de setembre del 2007, Beppe Grillo, un còmic molt popular a Itàlia, va reunir milers d'indignats en una plaça de Bolonya per exigir que al Parlament no s'hi asseguessin polítics condemnats, cosa que en aquell moment hauria suposat enviar a l'atur gairebé un 10% de ses senyories. La mobilització va ser l'embrió del qual va sorgir el Moviment Cinc Estrelles (M5E). Gairebé 15 anys més tard, el partit que va saber recollir millor el cansament dels italians per la seva classe política després de la crisi financera està sumit en la seva pròpia crisi i les pròximes eleccions amenacen de condemnar-los a la irrellevància.

El M5E va passar dels carrers a les butaques del govern gairebé sense temps de pair l'èxit. Amb el crit d'“obrim el Parlament com una llauna de tonyina!”, un exèrcit de desocupats, estudiants i professionals liberals van irrompre a les institucions després de les eleccions del 2013. Cinc anys més tard, la formació va ser la més votada amb gairebé el 33% de les paperetes.

Però la lluna de mel amb els italians fa temps que es va trencar. El partit ha perdut des de llavors la meitat del consens i amb prou feines arriba al 8% a les enquestes d'intenció de vot. Un escenari desolador amb què es presentarà a les urnes el 25 de setembre i que afavoreix la ultradreta.

Els darrers sondejos realitzats després de la caiguda del govern de Mario Draghi la setmana passada confirmen Germans d'Itàlia com el primer partit amb gairebé un 24% dels vots. Només els socialdemòcrates del PD, que sumen el 22,5%, podrien disputar la victòria a Giorgia Meloni, si no fos perquè la llei electoral afavoreix les coalicions i el partit ultradretà es presentarà a les urnes al costat de la Lliga de Matteo Salvini i Força Itàlia de Silvio Berlusconi.

Conclave conservador

Els tres partits s'han reunit aquest dimecres a Roma en un conclave conservador i han decidit que serà el líder de la formació més votada l'encarregat d'escollir el primer ministre. Una regla fins ara no escrita que afavoreix Meloni, que havia amenaçat de trencar amb els seus socis després que Berlusconi obrís la porta a decidir el candidat només després de les eleccions. “Sense acord sobre el primer ministre, no hi haurà govern junts”, va amenaçar el dia abans Meloni, la formació de la qual superaria Lliga i Força Itàlia junts.

La líder de Germans d'Itàlia ha crescut en els sondejos. Les últimes enquestes mostren, a més, que més de la meitat dels italians consideren el líder de l'M5E, Giuseppe Conte, responsable de la crisi política que va acabar amb la dimissió de Draghi, després de retirar el suport parlamentari a un decret de l'Executiu que incloïa la construcció d'una incineradora a Roma.

Després de governar en coalició amb la Lliga i amb el PD els dos primers anys de legislatura, l'arribada de l'expresident del Banc Central Europeu el febrer del 2021 va posar fi de forma abrupta a la paràbola dels grillini. Súper Mario representava tot allò contra què ells lluitaven en els seus orígens, i la decisió d'entrar a formar part d'un govern d'unitat nacional encapçalat per l'economista va trencar el partit. Molts dins del M5E van votar a favor de l'experiment amb una mà mentre amb l'altra es tapaven el nas. I és precisament aquesta ala més revolucionària la que ara sembla haver agafat les regnes de la formació.

"El partit de Conte és ara d'extrema esquerra", va denunciar Luigi Di Maio, ministre d'Afers Estrangers en funcions i fundador del M5E, que va protagonitzar una escissió al juny en protesta per la deriva del partit.

Abandonat per alguns dels pesos pesants de la formació, el líder del M5E es prepara per a les eleccions més complicades, després que el PD tanqués la porta a una coalició d'esquerres “amb qui han fet caure el govern”. “Són arrogants”, va respondre Conte, que ha transformat els seus exaliats en els seus principals rivals amb l'esperança de gratar algun vot. “Els progressistes som nosaltres”, va concloure.