El desànim i el clientelisme marquen les eleccions al Líban

BeirutEl Líban va celebrar aquest diumenge eleccions legislatives en un moment decisiu per al país, colpejat durant anys per inestabilitat política i protestes contra la corrupció sistèmica, que van començar el 2019. Des de llavors, la situació només s'ha anat deteriorant en una seqüència de desastres, com la pandèmia de covid-19, el col·lapse total de la lliura libanesa i la brutal explosió d'un magatzem de fertilitzants del port de Beirut del 4 d'agost del 2020, que va devastar la capital. El clima al país és de desesperança, marcat per les preocupacions per la crisi econòmica i les dificultats d'accés a productes bàsics com el combustible, l'electricitat i els medicaments. Així és com els libanesos i les libaneses han decidit el seu futur.

Amb una participació de menys del 40%, ha quedat clar que el panorama pinta tan fosc que no hi ha esperances d'un canvi. Les eleccions han comptat amb noves cares sortides del descontentament social, que han intentat desmarcar-se dels partits tradicionals. Però no han pogut competir amb l'elit política a l'hora de donar-se a conèixer entre l'electorat ni han sabut donar alternatives creïbles per superar el desastre econòmic. “Desgraciadament, són massa anys de clientelisme polític. Els nostres polítics estan acostumats a comprar vots, prometent als seus seguidors ajudes econòmiques durant la campanya”, ha lamentat Micheline Abukhater, portaveu de Sawa Li Lubnan, un moviment no sectari que va néixer de la "revolució d'octubre" del 2019.

Amb més del 80% de la població libanesa vivint per sota del llindar de la pobresa, és difícil convèncer un electorat afamat amb promeses de canvi democràtic: resulta més convincent un xec que permeti pagar el generador de la llum, en un país on els talls d'electricitat diaris s'allarguen 18 hores. Per això Abukhater admet que la seva plataforma ha fet costat als candidats independents "conscients que no tenien possibilitat de guanyar". “Necessitem gent honesta; que pugui convèncer no només l'electorat sinó la comunitat internacional que el Líban està preparat per a un canvi democràtic”, proclama.

El problema és que el segment de l'electorat que busca reformes al Líban són els joves, molts dels quals han acabat emigrant buscant oportunitats de futur que no troben a casa. Marxa tothom que pot i queda una població més envellida i de mentalitat tradicional, imbuïda per les lleialtats sectàries que beneficien les formacions tradicionals. “Em considero una persona positiva, i en aquest país som molt pocs els que encara tenim esperança. Les eleccions són bones per al canvi i els nostres polítics s'han adonat que han de canviar, per això els he donat una altra oportunitat. Confio que les coses aniran millor”, anhela Pascale Khater, una cristiana que ha votat les Forces Libaneses, un dels principals partits cristians. Per a Eli Abu Fadel, en canvi, només es podrà superar la profunda crisi econòmica si el Líban deixa d'estar governat pels partits tradicionals sectaris. “Vivim una de les pitjors crisis econòmiques del món. No podem continuar així, és massa. És un error seguir votant els de sempre; cal una alternativa o serà pitjor”.

Sistema sectari

El Líban és un país confessional, on a cada secta se li assigna una quota de poder. En teoria, això té com a objectiu garantir que totes les comunitats religioses estiguin representades al Parlament. Però, a la pràctica, els partits tradicionals han explotat el sistema per garantir la seva supervivència i els seus privilegis. Per això l'entrada en escena de candidats independents no sectaris ha obert nous desafiaments als partits tradicionals. Fins i tot, el mateix Hassan Nasral·lah, líder xiïta del partit milícia Hezbol·lah, va prometre en el seu últim discurs electoral que el seu partit lideraria el canvi no sectari. "Sota un sistema sectari com el libanès, parlar de majories i minories no és realista. El país ha d'estar construït sobre l'associació i no l'eliminació", va arengar Nasral·lah, encara que les paraules s'han de llegir dins d'un context de promeses electorals. Ara, amb la sortida de la vida política del seu rival, l'ex primer ministre Saad Hariri, acorralat per les protestes, la comunitat sunnita s'ha quedat òrfena de líder i dividida, cosa que fa créixer la por que Hezbol·lah aprofiti el buit de poder per guanyar més espai.

El resultat electoral no es mesura pels vots que van guanyar ahir els partits polítics sinó com es dividirà l’hemicicle amb les futures aliances al voltant de tots dos blocs amb més poder al Parlament. Aquests són les forces del 8 de Març i del 14 de març. El 8 de març està liderat per Hezbola i Amal, l’altre partit xiïta i els seus aliats cristians del Moviment patriòtic Lliure, del president Michel Aoun. Tradicionalment el 14 de març estava liderat pel Moviment Futur, però ara amb Hariri i el seu partit fora de l’escena política, els parlamentaris sunnites hauran de fer noves aliances i això beneficiaria el grup més fort que és Hezbol·là i els seus aliats.