Deriva desesperada d’una nau amb refugiats al Sud-est Asiàtic

Mar D’andaman (Tailàndia)“Sisplau, ajudeu-nos. No tenim ni aigua. Sisplau, doneu-nos aigua”. Aquest era el clam desesperat que sorgia ahir d’una precària embarcació de fusta amb 350 immigrants d’ètnia rohingya a bord, procedents de Birmània, que anava a la deriva al mar d’Andaman, entre les aigües territorials de Tailàndia i Malàisia. És una més de les moltes embarcacions carregades d’immigrants que fugen de Birmània i s’han llançat a la mar però que cap país de la regió no està disposat a acollir.

El pesquer, pintat de verd i vermell, anava carregat d’homes, dones i nens que s’estaven a la coberta protegits del sol i la intensa calor només gràcies a unes lones de plàstic. Segons el relat dels immigrants, les autoritats de Malàsia havien rebutjat dimecres l’entrada de l’embarcació a les seves aigües territorials.

La versió que van explicar els mateixos passatgers desesperats era que feia tres mesos que vivien a la nau, que el capità i la tripulació els havien abandonat feia sis dies i que, des d’aleshores, anaven a la deriva, ja que el motor havia sigut inutilitzat. Deu passatgers havien mort durant la travessa i havien llançat els seus cossos a l’aigua.

“Estic mort de gana”, va dir un noi de quinze anys que es va identificar com a Mohamed Siraj i va dir que procedia de l’oest de Birmània. “Sisplau, ajudeu-nos ràpid”, va clamar. Ahir a la nit no va quedar clar si els immigrants havien rebut aquesta ajuda, tot i que una nau de l’armada tailandesa era a la zona i el New York Times lava alertar de la crida desesperada dels passatgers.

La presència d’entre 6.000 i 20.000 immigrants al mar, fugint de la persecució ètnica a Birmània i la pobresa a Bangla Desh, ha desencadenat una crisi sense precedents al Sud-est Asiàtic, amb acusacions creuades entre els diferents països de la regió sobre qui ha de prendre la responsabilitat de salvar aquestes vides.

El flux d’immigrants es dirigeix en general cap a Malàisia, però després del desembarcament de 1.500 persones -només la setmana passada- a Malàisia i Indonèsia, els dos països van anunciar que no acceptarien cap més embarcació. Que se sàpiga, les autoritats tailandeses s’han negat també a admetre que els immigrants d’alguna d’aquestes naus desembarquin al seu país.

L’armada indonèsia va obligar a girar cua una embarcació amb un miler de persones a bord dimarts, i la va desviar cap a Malàisia, mentre que les autoritats d’aquest país van obligar a canviar el rumb a un total de 800 passatgers dimecres.

L’embarcació de l’armada tailandesa que ahir es va acostar al pesquer carregat d’immigrants va mantenir la distància. El seu capità, Veerapong Nakprasit, va explicar als immigrants que havien “entrat il·legalment”. En un moment determinat, els soldats tailandesos van llançar paquets de fideus liofilitzats a l’embarcació, tot i que els immigrants no semblava que tinguessin cap manera de cuinar-los.

El relat desesperat

En diferents entrevistes amb els que han fet la travessa pel golf de Bengala, els immigrants relaten les duríssimes condicions del viatge en embarcacions sobrecarregades, on només es menja cada dos dies i no hi ha espai físic ni per moure’s. “Només se sentien plors”, va narrar Muhammed Kashim, un bengalí de 44 anys.

Mahammed Hashim, de 25 anys, de l’ètnia rohingya -perseguida a Birmània- assegura que embarcar-se, tot i la penositat del viatge, sempre és molt millor que quedar-se al seu país. “Assumim que és una travessa perillosa, però no hi ha cap més camí”, diu ara des d’Indonèsia, on va tenir la sort de desembarcar.