Deportacions exprés a galop de cavall als EUA

L’escena no és cap frame extret d’una pel·lícula de Tarantino. La imatge va ser presa aquest diumenge en un punt tens a la vora del riu Rio Grande, el cabal del qual separa l'estat mexicà de Coahuila de l'estat estat unidenc de Texas. La foto, que ha escandalitzat una part dels Estats Units i del món, mostra l’actuació dels agents fronterers de Texas a cavall, intentant dispersar agressivament els migrants haitians que es concentren a la frontera perquè tornin a les aigües del riu. Alguns la comparen amb èpoques tan fosques com la de l'esclavitud.

Dimarts, el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro N. Mayorkas, va anunciar l'apertura d'una investigació per l'actuació dels agents i la Casa Blanca ha titllat d'"horribles" les imatges. La vicepresidenta, Kamala Harris, ha sigut un dels membres del govern que ha reaccionat amb més contundència. En una roda de premsa, la matinada d'ahir, va apuntar que "els éssers humans mai haurien de ser tractats d'aquesta manera" i va reconèixer sentir-se "profundament preocupada" per la situació.

I és que malgrat això, i més enllà de les promeses electorals per millorar les polítiques migratòries trumpistes i assegurar que l'administració de Joe Biden no realitzaria més deportacions, la realitat sobre el terreny està sent una altra. Des de diumenge, més de 1.000 persones han estat deportades a Haití i hi ha previsions de fer set vols al dia a partir de dimecres, amb capacitat per a 135 migrants a cada avió, segons ha explicat un funcionari anònim a The New York Times. Una estratègia amb la que organitzacions internacionals de drets humans, així com part dels demòcrates, s'han mostrat en contra: "Apel·lo al president Biden i el secretari Mayorkas a posar fi immediatament a aquestes expulsions", va dir el senador de Nova York, Chuck Schumer. "No podem continuar amb aquestes odioses i xenòfobes polítiques de Trump que ignoren les nostres lleis sobre refugiats", va afegir.

La situació

Des de fa setmanes, més de 14.000 migrants, la majoria d'origen haitià, han arribat al Pont Internacional que separa les ciutats d'Acuña (Mèxic) de Del Río (Estats Units), després que es difongués el rumor de la possibilitat d’accedir al país nord-americà en aquest punt de la frontera. Moltes de les persones han viscut abans en ciutats mexicanes, o fa anys que recorren la travessia esperant que s'obri una porta d’accés al país veí. Ara acampen en el que els testimonis descriuen com una petita ciutat sense infraestructures bàsiques i amb condicions de vida "deplorables". També ho ha qualificat així l'alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). El cap de l'organització, Filippo Grandi, ha reconegut aquest dimecres estar "impactat" pel tracte dels agents de frontera a les persones migrants i s'ha sumat a la petició d'aturar "les expulsions massives d'individus".

Al començament de la pandèmia, al març del 2020, l'administració Trump va establir una norma de salut pública que facilitava les deportacions de molts sol·licitants d'asil: la mesura s'ha utilitzat més de 700.000 vegades sota l'administració de Biden per realitzar expulsions ràpides -més d'un milió des de que es va emetre l'ordre-. Del Rio és un dels molts punts d'entrada a la frontera sud-oest, on les autoritats han vist augmentar el nombre d’entrades irregulars durant l'any passat. Segons Duanes i Protecció de Fronteres dels Estats Units, més de 200.000 persones van creuar al mes d’agost, cosa que ha elevat el nombre total durant l'últim any a més d'1,5 milions.

Tornada al punt d'inici

A la seva arribada a Port-au-Prince, capital d'Haití, moltes d'aquestes persones han afirmat aquests dies que no se'ls havia informat de la destinació. "Com havíem de pensar que ens tornarien a portar aquí?", explicava Johnson Bordes a The Washington Post. La seva és la història d'un noi de 23 anys que, com molts, va fugir del seu país quan només en tenia dotze, després que el mortal terratrèmol del 2010 el deixés a ell i la seva família sense llar. Tots ells van fugir a Amèrica del Sud, on han viscut fins a arribar a la frontera amb els Estats Units. "Això és una injustícia. Ni tan sols sé on dormirem aquesta nit". Segons explica el diari nord-americà, al noi, a Haití ara no l'espera cap familiar; si més no, torna a un país immers en una creixent violència i l'acusada inestabilitat política que ha deixat episodis tan esperpèntics com la mort del president Jovenel Moïse, assassinat a trets a l'interior de casa seva el passat mes de juliol.

"És inconcebible tornar als migrants contra la seva voluntat a una situació d'incertesa i perill de mort", ha lamentat en un comunicat el responsable de MSF, Avril Benoît, qui reclama la suspensió dels vols d'expulsió "per motius humanitaris". "Quan la gent busca seguretat als Estats Units, però se'ls posa en avions i se'ls obliga a viure en aquest context és més que inhumà", ha sentenciat.