Denuncien Àustria per haver-se convertit en un focus de contagi del covid al març

Ischgl (Àustria)Van arribar des de l’altra banda del món per esquiar als centres turístics més famosos dels Alps austríacs. Jacob Homiller i els seus amics de la universitat hi van viatjar en avió des dels Estats Units. Jane Witt, catedràtica jubilada, hi va arribar des de Londres per assistir a una reunió familiar. Annette Garten, la directora de la divisió juvenil d’un club de tenis a Hamburg, Alemanya, anava a celebrar el seu aniversari amb el seu home i els dos fills grans.

Era final de febrer i principi de març, i sabien que el coronavirus s’estava propagant al pròxim nord d’Itàlia, però ningú estava alarmat. Els funcionaris austríacs van treure importància a les seves inquietuds mentre els turistes s’amuntegaven als telefèrics de dia i als bars de nit, després d’esquiar. “El món sencer es reuneix a Ischgl”, va dir Garten.

Després tots van tornar a casa sense saber que també hi duien el virus. Milers d’esquiadors que es van contagiar a Ischgl o als pobles circumdants van propagar el coronavirus per més de 40 països en cinc continents. Molts dels primers casos detectats a Islàndia es van rastrejar fins a Ischgl. Al març, gairebé la meitat dels casos a Noruega estaven relacionats amb les vacances d’esquí a Àustria.

El missatge inicial de l’OMS

Nou mesos després de l’inici d’un brot que s’ha cobrat més d’un milió de vides a tot el món, Ischgl és el lloc on l’era del turisme global, afavorida per les tarifes aèries barates i les fronteres obertes, va topar amb una pandèmia. Quan el coronavirus va sorgir a la Xina, al gener, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no va dubtar en recomanar que no es restringissin els viatges. Amb tot, ara és evident que aquesta política volia satisfer interessos polítics i econòmics, més que la salut pública.

Els experts que van insistir en mantenir les fronteres obertes a l’inici de la pandèmia ara diuen que els països han de prendre mesures cauteloses de viatge. L’OMS en recomana una reobertura gradual i que cada país valori els seus propis riscos. “Hi ha un canvi radical en la manera en què s’està discutint”, va dir Kelley Lee, professora de la Universitat Simon Fraser, al Canadà, que estudia l’impacte de les restriccions de viatge en aquesta pandèmia.

El que és evident és que les polítiques globals de salut pública són deficients, sobretot pel que fa al turisme. Les aerolínies que ofereixen vols barats han creat una onada de viatges internacionals. El nombre de persones que agafen almenys un vol a l’estranger cada any ha augmentat un 80% des que es van formular les regulacions el 2005.

Després del seu viatge a Àustria, Homiller i com a mínim quatre dels seus amics van donar positiu en la prova del coronavirus. Witt va cedir davant l’esgotament i va acabar lluitant per la seva vida. La família de Garten també se’n va contagiar, i a Alemanya el seu home va ser hospitalitzat. Ara, mil persones de dotzenes de països pretenen demandar el govern austríac.

El 30 de setembre, un advocat va presentar els primers casos de prova en representació de quatre visitants, dos dels quals ja han mort a causa del covid-19. La demanda declara que el govern hauria d’haver tancat el centre turístic abans i hauria d’haver advertit els turistes que no havien de viatjar a aquesta destinació. “Ells ho sabien, però no ho van dir a ningú”, afirma Witt, que forma part de la demanda. “La riquesa per sobre de la salut”, afegeix.

Ischgl es va convertir en un centre turístic la dècada del 1960, després que un resident emprenedor comencés a recol·lectar, porta a porta, diners per construir un telefèric. Quan Garten hi va anar per primer cop a finals dels 80, tot just figurava al mapa turístic mundial. Això va començar a canviar en la dècada següent. Es van construir hotels nous als seus estrets carrers.

En la dècada dels 2000, la vida nocturna d’Ischgl li havia fet guanyar el sobrenom de “l’Eivissa dels Alps”. Acull uns 300.000 turistes de 36 països cada any. L’hivern passat, els hotels a Ischgl eren plens, fins i tot quan van començar a divulgar-se els informes preocupants de la situació a Itàlia. Amb tot, Garten diu que mai no es va preocupar. Sol visitar Ischgl per esquiar i poques vegades surt de festa, però va fer una excepció la nit prèvia al seu 50è aniversari. Quan va arribar al bar Kitzloch amb el seu home i alguns amics, el lloc estava pleníssim.

Aquella nit, el 5 de març, Islàndia va emetre una advertència per evitar els viatges a Ischgl després que més de dotze viatgers que en van tornar donessin positiu de coronavirus. Dos dies després, un bàrman alemany del Kitzloch es va convertir en el primer cas confirmat de covid-19 a Ischgl, tot i que els funcionaris locals asseguraven als hostes que tot anava bé.

“Des d’un punt de vista mèdic, és molt poc probable que s’hagi transmès el coronavirus entre els comensals del bar”, va declarar l’endemà el director mèdic de la província. El Kitzloch va ser desinfectat i va reobrir. L’endemà, tot el seu personal de servei va donar positiu de coronavirus. Bernhard Zangerl, de 25 anys i gerent del bar, en va culpar la “mala sort” i es va ofendre per les acusacions de negligència.

Pèrdua de 1.500 milions d’euros

El Kitzloch va acabar tancant, però altres bars van continuar oberts un dia més, tot i l’allau d’advertències provinents de la resta d’Europa. Finalment, el governador de la província, Günther Platter, va anunciar que la temporada hivernal acabaria abans a tota la regió, en lloc d’arriscar-se a permetre que hi arribessin 150.000 visitants més el dissabte següent. “Va significar una pèrdua de 1.500 milions d’euros”, va dir Platter.

Peter Kolba, l’advocat vienès que està al capdavant de la demanda contra el govern austríac, va argumentar que la vall s’hauria d’haver tancat una setmana abans, després que es vinculessin els primers casos amb Ischgl. Va continuar oberta només perquè els funcionaris estaven interessats en atreure turistes, ha denunciat. Un cop Platter va haver decidit tancar els centres turístics, els funcionaris locals no van trigar a redactar un pla d’evacuació. Però abans que es fes públic, el canceller d’Àustria inesperadament va anunciar per televisió el tancament d’emergència. Tothom va sortir a la desbandada.

Almenys 27 turistes van morir després de contreure el virus a Ischgl. Una investigació d’ORF, una emissora pública austríaca, va revelar que més d’11.000 europeus es van contagiar a Àustria, molts a Ischgl o en centres d’esquí adjacents. Investigadors de la Universitat Mèdica d’Innsbruck van examinar 1.500 residents d’Ischgl a l’abril i el 42% tenien anticossos contra el virus.

Copyright The New York Times