Deneguen per segon cop la petició d'asil a la jove de l'Iran retinguda a l'aeroport del Prat

BarcelonaLes opcions s'estan acabant per a N.F., l'estudiant de 26 anys que el 10 de febrer va fugir de l'Iran i des d'aleshores està detinguda a l'aeroport del Prat. La noia ha demanat protecció internacional a Espanya al·legant que el règim iranià la busca per la seva participació a les protestes del novembre, però les autoritats espanyoles no consideren prou fonamentada la seva història i li han denegat per segon cop la petició d'asil. En les pròximes hores els seus advocats demanaran que es reexamini aquesta negativa, però si l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior no canvia de postura, la noia pot ser deportada a l'Iran en les pròximes hores.

Les autoritats espanyoles basen la denegació de l'asil en el fet que la seva història és "inversemblant o incoherent", segons el document a què ha tingut accés l'ARA. Consideren que la noia no ha pogut acreditar suficientment la seva participació en les manifestacions del novembre i dubten de l'autenticitat d'una sentència aportada per la jove en què la Fiscalia demana la "pena màxima" per diversos delictes contra la República Islàmica. La noia ha aportat també un document pel qual la policia la cita a declarar en un jutjat per una denúncia contra ella, però per les autoritats espanyoles també és insuficient perquè no ha explicat qui era el denunciant. També desconfien pel fet que en un primer moment la noia va al·legar que s'havia convertit al cristianisme.

El destí que espera a la jove si és deportada és una detenció segura. "Si la deporten, serà detinguda a l'aeroport i l'empresonaran i la castigaran físicament per haver demanat asil, cosa que es considera un insult a la República Islàmica", explica l'escriptora i opositora iraniana Nazanin Armanian, que fa trenta anys va passar per una situació semblant quan va demanar asil a Espanya i també va estar a punt de ser deportada.

Context de forta repressió

En els últims mesos les autoritats de l'Iran han dut a terme una virulenta campanya repressiva de les protestes que entre el 15 i el 19 de novembre van sacsejar gairebé tot el país. Milions de persones es van manifestar primer contra l'increment del preu de la gasolina i després contra la corrupció i el sistema polític de la República Islàmica. Des d'aleshores, segons Amnistia Internacional, "s'han arrestat milers de manifestants, periodistes, defensors i defensores dels drets humans i estudiants per impedir que parlin sobre la implacable repressió en el país. Les autoritats iranianes han mantingut incomunicades persones detingudes i les han sotmès a desaparició forçada, tortura i altres maltractaments". Segons Amnistia hi ha hagut almenys 304 morts, entre els quals 23 menors, pel foc real de la policia contra els manifestants.

L'organisme de defensa dels drets humans també recorda que l'Iran "nega a les persones processades el dret a un judici just, en privar-los l'accés a representació lletrada durant les investigacions i els judicis, i continua imposant sentències condemnatòries basant-se moltes vegades en suposades confessions obtingudes mitjançant la tortura i altres maltractaments". I recorda: "La situació general de drets humans a l'Iran és terrible. Des de l'espantós nombre d'execucions i l'aplicació de la pena de mort (un dels principals països executors) fins a la implacable persecució d'activistes que defensen els drets humans, passant per la discriminació generalitzada de dones i minories, i els crims de lesa humanitat continuats".