Demoleixen una granja de porcs construïda on hi havia un camp de concentració per a gitanos

BarcelonaEl govern txec ha començat aquest divendres les obres per demolir la granja de porcs de Lety u Písku, construïda sobre un camp de concentració gitano de l’època nazi. La decisió posa fi a dècades de lluita entre els propietaris de la granja, els grups d’ètnia gitana i el mateix govern, que ja va tancar el recinte l'any 2017 i en va oficialitzar la venda l’abril del 2018.

Prop de 1.300 gitanos van ser internats i oficialment 326 –els supervivents parlen d'un nombre molt més elevat de presoners– van morir en aquest camp de concentració, establert pel govern txecoslovac setmanes abans de l’ocupació nazi, el març de 1939, i que va ser clausurat el maig del 1943 per una epidèmia de tifoide. Les autoritats nazis hi van enviar els gitanos que quedaven amb vida en altres camps de Moràvia i Auschwitz i la població gitana va ser exterminada completament a l’antic protectorat de Bohèmia i Moràvia durant el Porajmos –paraula gitana per definir l’Holocaust–. Gairebé tota la comunitat gitana txeca va perdre la vida durant la guerra, i només una desena part de la població va sobreviure. 

Als anys 70, s’hi va construir una granja industrial de porcs, fet que va comportar una gran confrontació per part de la població gitana a la República Txeca. Llavors no era un terreny apte per al cultiu a causa de la calç que hi havia per matar els bacteris que havien provocat el tifus als anys quaranta, i l'única resta del camp de concentració era una petita creu de fusta. L'enderroc suposa ara la culminació d'una llarga campanya dels activistes pels drets dels gitanos, que reclamen convertir el lloc en un tribut a la comunitat.

Els qui critiquen la demolició, entre ells el primer ministre del país, Andrej Babis, argumenten que Lety no era un camp de concentració sinó un camp de treball, i assenyalen que la granja no es va construir sobre el campament, sinó al costat. Finalment, el govern va comprar la granja per 17 milions d'euros i la va cedir al Museu de Cultura Gitana l’abril del 2018. L’enderroc ha suposat una despesa de 3,5 milions d’euros.

Lluita activista

El 1993, el periodista Paul Polansky, que havia investigat l'emigració txeca als Estats Units, va començar a estudiar els fets succeïts al camp de concentració i va proposar eliminar la granja de porcs i declarar el camp de Lety patrimoni cultural protegit. Des de llavors, els activistes gitanos han reclamat la retirada de les instal·lacions per a porcs i establir un monument "digne" per commemorar les víctimes gitanes durant l'Holocaust.

L’any 1995, el president Vaclav Havel va reconèixer el que havia passat a Lety i va decidir compensar els pocs supervivents. La creu de fusta va ser substituïda per una de metàl·lica i es va inaugurar un monument en homenatge a les víctimes. La Unió Europea, l'Aliança Internacional per a la Memòria de l'Holocaust, el Consell d'Europa i el Comitè de Drets Humans de l'ONU ja havien demanat a les autoritats txeques retirar la granja. Per la seva part, organitzacions de base gitana com Konexe, creada el 2012, havien impulsat campanyes de conscienciació contra la granja, declarant-la com un símbol de l'antigitanisme del país.