Els demòcrates nord-americans giren a l’esquerra

Nova YorkEl senador Bernie Sanders, la sensació en les primàries demòcrates per la Casa Blanca del 2016, es vantava, el juny passat a Washington a la conferència We People, organitzada per grups progressistes i sindicats, de com la seva candidatura havia aconseguit transformar el debat polític del seu partit. “Fa uns anys -va dir- moltes de les idees de les quals ara parlem eren considerades marginals, radicals i extremistes. Però sabeu què? Gràcies als vostres esforços, ara són part del corrent polític dominant dels Estats Units”.

Amb el seu cant de victòria, malgrat la derrota contra Clinton, Sanders va subratllar el gir a l’esquerra que ha fet el Partit Demòcrata amb l’adopció d’algunes de les seves promeses electorals més importants. Un sistema de sanitat pública universal, un salari mínim de 15 dòlars per hora, la gratuïtat de l’educació universitària o un gran pla d’infraestructures són eixos del programa demòcrata. Aquestes idees acosten els Estats Units a la socialdemocràcia europea.

Sanders, un autodeclarat socialista, ha aconseguit que el socialisme ja no tingui la històrica connotació negativa entre els nord-americans més joves i els votants demòcrates. I va activar les bases progressistes del partit que aquest estiu van obtenir triomfs inesperats i significatius en les primàries demòcrates per les eleccions de mig mandat, com la d’Andrew Gillum en la cursa per la governació de Florida. Els comicis de dimarts mesuraran la força del president Donald Trump, però també la de l’ala més a l’esquerra del Partit Demòcrata. Si aconsegueixen bons resultats, les seves idees determinaran la futura lluita per la candidatura presidencial demòcrata del 2020. De fet, alguns dels noms que ja sonen com a presidenciables, a banda de Sanders, ja han fet seves les idees progressistes i d’altres com la proposta d’un treball garantit. Les senadores de Massachusetts i Califòrnia Elizabeth Warren i Kamala Harris, o el senador de Nova Jersey Corey Booker s’han erigit com a possibles relleus en el lideratge de l’ala progressista.

Pugna en el si del partit

La cursa per la candidatura demòcrata serà una pugna entre aquests possibles candidats progressistes i, segurament, també entre alguns de més pragmàtics, com l’exvicepresident Joe Biden o les senadores de Nova York i Minnesota Kirsten Gillibrand i Amy Klobuchar.

L’establishment del partit i l’ala moderada continuen tenint molt de pes. De fet, segons dades del laboratori d’idees Brookings, de tots els candidats demòcrates que van guanyar en les primàries de les legislatives -i que no ocupen un escó a la Cambra de Representants-, 101 es van presentar com a progressistes i 139 ho van fer com a abanderats de l’aparell del partit.

Les primàries van revelar que els votants demòcrates estan oberts a les idees progressistes però també que volen cares noves, més joves i més diverses. Així ho demostra la victòria d’Andrew Gillum però també la d’altres candidats afroamericans i llatins, tots ells molt més joves que l’actual guàrdia del partit, que té entre 70 i 80 anys. Són els casos de Beto O’Rourke, aspirant a senador per Texas, el de Stacey Abrams, candidata a governadora de Geòrgia, o els d’Alexandra Ocasio-Cortez a Nova York i Ayanna Pressley a Massachussets, candidates a un escó a la cambra baixa.

La victòria tant d’Ocasio-Cortez com de Pressley està gairebé assegurada, ja que es presenten en districtes tradicionalment demòcrates. Per tant, no serà tan important com una de Gillum o Abrams. Si aquests candidats, que s’han presentat com a progressistes, guanyen en els seus conservadors estats mostraran al Partit Demòcrata que les idees progressistes, i no les moderades, són la via per recuperar la Casa Blanca el 2020. L’endemà de les eleccions de dimarts començarà la cursa presidencial, però també la batalla per l’ànima del Partit Demòcrata.