Winnie Byanyima: "La democràcia està col·lapsant per les grans desigualtats dins dels països"
Secretària general adjunta de l'ONU
BarcelonaWinnie Byanyima (Mbara, Uganda, 1959) porta una vida dedicada a la lluita per la justícia, i és que coneix de primera mà què significa afrontar dificultats. Va fugir d'Uganda amb 17 anys per culpa d'una dictadura terrible, va ser refugiada al Regne Unit i el seu marit, l'opositor ugandès Kizza Besigye, ha estat detingut en diverses ocasions. Byanyima ha estat al capdavant d'Intermón Oxfam entre el 2013 i el 2019 i avui és secretària general adjunta de l’ONU i directora executiva d'ONU Sida. L'ARA l'entrevista a Barcelona, on ha vingut a inaugurar el curs a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
“Les Nacions Unides no es van crear per portar la humanitat al paradís sinó per salvar-la de l’infern”. És una frase del segon secretari general de l'ONU, l’any 1954. Diria que s’ha acomplert?
— S’ha aconseguit, per exemple, donant suport a processos de descolonització o ajudant a desescalar la producció d’armes nuclears durant la Guerra Freda. Però avui les coses no estan bé, perquè les institucions que es van crear arran de la Segona Guerra Mundial estan obsoletes.
Què falla?
— Hi ha guerres que no es poden acabar perquè tenim un Consell de Seguretat amb dret a veto. Som incapaços d’arribar a acords ambiciosos per reduir l’escalfament global i tenim més de 70 milions de persones desplaçades sense que puguem, ja no respondre a les seves necessitats, sinó respectar els seus drets d’asil.
El problema són les institucions?
— Tenim institucions que no funcionen perquè no són inclusives, ni equitatives ni capaces de resoldre els problemes. Però no tenim res més, o sigui que hem de treballar perquè funcionin perquè els reptes globals han de tenir solucions globals. No pot ser que cinc països puguin evitar que el món arribi a una solució justa. Dins de la renovació de les Nacions Unides figura el Consell de Seguretat i el dret a veto dels països.
Ho veu realment possible?
— A l’Assemblea General de l'ONU els estats membres s’han compromès a iniciar un procés de revisió. Soc optimista: fins i tot abans de la cimera, els Estats Units van anunciar un canvi de posició, admetent que l'Àfrica ha de tenir seients permanents. I sí, el problema és que només un vot pot evitar que el món progressi. Però anem avançant i hi arribarem.
Hi ha una crisi de credibilitat de les Nacions Unides veient el que passa, per exemple, a Palestina. Quin sentit té l’ONU si no pot aturar les guerres?
— L’ONU està fallant en la seva responsabilitat d’assegurar la pau. Però és que l'ONU són els governs del món. I els que la van crear es resisteixen al canvi. Necessitem un món basat en regles, no podem viure en un món sense llei on qualsevol país pot actuar amb impunitat, com estem començant a veure.
Quan diu impunitat, pensa en Netanyahu?
— Sí, Israel està actuant amb impunitat. Bombardejant hospitals, assassinant civils. Són delictes dins del dret internacional. Però no ho veiem només a Israel. Hi ha violació de regles i de les normes globals de països rics i no tan rics. Això passa perquè les institucions són febles i no poden fer-los responsables. I la causa de fons és la desigualtat del sistema.
Una de les conseqüències de les desigualtats són les migracions, i això precisament està donant ales a l’extrema dreta arreu d’Occident. Fins al punt que la Unió Europa abraça la idea de crear centres d'expulsió de migrants. Què en pensa?
— És un fracàs del lideratge global. Jo he estat refugiada. Vaig haver de fugir del meu país quan estava sota una dictadura brutal d’un dictador militar. Vaig arribar a Anglaterra amb 17 anys, el govern i el poble britànic em van rebre i vaig poder continuar la meva formació, i avui estic aquí asseguda perquè es va respectar la Convenció sobre els Refugiats. Però la gent avui no té aquesta oportunitat. I insisteixo, el més important és entendre les causes de fons.
La desigualtat.
— En molts països les vides no es viuen amb dignitat. L'1% més ric posseeix més riquesa que el 99% restant. I les desigualtats entre països i dins de cada país estan augmentant.
Per què està passant?
— Perquè les regles de l'economia global no són justes. Permeten un model extractiu, violent i perillós que explota la majoria de la gent del món. La riquesa dels més rics augmenta mentre els salaris estan estancats. Veiem com s’extrauen recursos naturals de països que són incapaços de recaptar impostos de qui obté aquests recursos. El sistema fiscal està ple de llacunes. Hem d’abordar aquests problemes de governança econòmica i especialment l’arquitectura financera internacional.
Això afecta la democràcia. Com es pot demanar a la gent que defensi un sistema que no resol els seus problemes?
— Un jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units, Louis Brandeis, va capturar molt bé aquesta idea quan va dir que pots tenir democràcia o pots tenir la riquesa acumulada en poques mans. Però no pots tenir les dues coses. I la democràcia està col·lapsant allà on es va crear per les grans desigualtats dins d'aquests països. I perquè el capital es concentra en mans de pocs, que poden comprar lleis, tribunals, mitjans o crear propaganda, de manera que la gent perd la fe en la democràcia i comença a ser presa dels populistes que, atacant amb raó la democràcia, no ofereixen solucions.
Quin risc representa Donald Trump?
— El que és clau és que qui sigui escollit, sigui Trump o Harris, doni suport a les reformes que volem a les Nacions Unides, l’FMI o el Banc Mundial. Necessitem el lideratge dels Estats Units per resoldre els problemes globals. Des de l'ONU només podem observar, perquè no hem d’influir en les eleccions, però demanem un lideratge responsable.
És presidenta d'ONU Sida. Hem oblidat aquest problema, a Europa?
— El virus de la sida ha estat amb nosaltres més de 40 anys, i no s’hi ha trobat cap cura, però sí innovacions que permeten que la gent pugui viure una vida llarga. 630.000 persones van morir per causes relacionades amb la sida l’any passat. És un mort cada minut. Així que tenim feina per fer, tot i que no sigui una emergència com abans. I avui no tenim la solidaritat global que va iniciar aquesta lluita fa més de 25 anys. S'està debilitant. Hem de lluitar per mantenir-la perquè és el que ha permès reduir contagis i millorar la vida de les persones amb VIH.
El fàrmac més efectiu contra la sida, el lenacapavir, només arriba als més rics.
— És el medicament nou més efectiu, es pot injectar i actua durant molt de temps. Amb dues injeccions l’any et protegeix de la infecció. Però té un preu molt elevat, d’uns 40.000 dòlars per persona i any. Estem pressionant, utilitzant el nostre poder de convocatòria perquè permetin que les empreses del sud puguin fer també el fàrmac a un preu més baix. Els experts ens diuen que podria passar a costar 40 dòlars l’any. Així que encara és una lluita, perquè les normes de propietat existeixen i protegeixen les empreses per fixar el preu que vulguin. I poden anteposar els seus beneficis a les vides.