“Demano al govern espanyol que reconegui el genocidi yazidita”

Nadia Murad és la veu de les dones de la minoria de l’Iraq segrestades per l’EI

Nadia Murad va visitar a l’abril els camps de refugiats de Grècia per convèncer la gent que anés als campaments organitzats per l’exèrcit.
Lluís Miquel Hurtado
03/07/2016
3 min

IstanbulEls solcs terrosos que encerclen els ulls de Nadia Murad desvelen una història esfereïdora. Comença a la vila de Kocho, al nord de l’Iraq. “Era una persona normal, amb una vida normal en un poble normal. Érem feliços amb poca cosa”, diu. Tot va canviar el 3 d’agost del 2014, quan l’autoproclamat Estat Islàmic (EI) va envair Kocho i la seva rodalia, va segrestar 5.200 yazidites, va executar centenars d’homes -sis dels quals eren germans seus- i va esclavitzar milers de dones.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Va ser així com la Nadia, que tenia 19 anys, a qui li agradava la història, que ajudava els pares al mas i que aspirava a ser mestra, es va convertir en esclava de jihadistes. El seu calvari va ser semblant al de les més de 3.000 dones que es calcula que continuen sotmeses als extremistes a l’Iraq i a Síria: venuda nombrosos cops en mercats, obligada a fer les feines brutes i violada. En una ocasió es va intentar escapar, però va ser pitjor, segons va denunciar davant les Nacions Unides: “Vaig ser colpejada i violada per sis homes fins que vaig desmaiar-me”.

Moltes de les dones segrestades a Kocho van ser captives amb les seves filles, també objecte de tot tipus d’actes sàdics. I és que els membres de l’Estat Islàmic, segons múltiples denúncies, no es van estar d’abusar sexualment de nenes. Segons el diari The New York Times, els militants prenen mesures de contracepció per frenar els embarassos sense deixar d’assaltar el cos de les víctimes, algunes de les quals, asseguren alguns relats de les supervivents, s’acaben suïcidant.

L’EI no pertany a cap religió

Els yazidites són un grup etnoreligiós kurd de l’alta Mesopotàmia. Adoren l’àngel del paó, al qual anomenen Melek at-Taus. Fonamentalistes islàmics interpreten de forma maldestre aquest personatge i l’equiparen amb Satanàs. L’EI, explica la Nadia, va portar aquesta aberració a l’extrem. “La majoria d’islamistes ens consideren infidels, exclosos de la societat. Fins i tot els nostres veïns musulmans de tota la vida van col·laborar amb l’Estat Islàmic quan els jihadistes va arribar, revelant on ens amagàvem”. La Nadia amb prou feines amaga el seu odi cap als musulmans sunnites, però alhora subratlla que l’EI, també conegut com a Daeix -l’acrònim àrab del grup-, són “terroristes, criminals que actuen basant-se en el que ells entenen per religió, però bàsicament no pertanyen a cap religió”. “No tot sunnita és terrorista, però aquests terroristes procedeixen d’aquesta comunitat -matisa-. Una minoria de sunnites -recorda- ha ajudat a fugir yazidites segrestades”.

Durant els tres mesos que va passar reclosa, fins que es va escapar aprofitant un descuit del seu captor, la Nadia va estar en mans d’almenys deu homes, alguns d’ells casats. “Les dones dels combatents ens rebien amb dolços perquè, segons elles, portaven noves dones a la causa de l’Islam”, explica la yazidita. “Era el més difícil d’entendre: com dones podien ser felices amb la violació d’una altra dona. No tenien humanitat”, subratlla, i afegeix: “La violació com a arma de guerra és inherent a qualsevol genocidi”.

Segons l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional, genocidi és “tot acte comès amb interès de destruir, del tot o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. La Nadia va convertir el trauma del segrest en força per convertir-se en la veu de les yazidites violades, massacrades i llançades en foses comunes. Fa unes setmanes es va saber que l’advocada experta en drets humans Amal Clooney representarà la Nadia i la resta de yazidites per fer de l’EI el primer actor no estatal condemnat a l’Haia.

Reconèixer el genocidi

“He voltat per molts països, he parlat amb governs, parlaments i ONGs. A tots els demano el mateix: que reconeguin el genocidi yazidita, que facin públics els crims patits per les dones del meu poble”, assenyala Nadia Murad. “El Congrés dels Estats Units i el Parlament del Regne Unit ja han reconegut aquest genocidi. Ara vull demanar al govern espanyol que obri un debat parlamentari per aprovar una moció favorable”.

stats