Demanda contra Google, Apple i altres tecnològiques pel treball infantil a les mines del Congo
La iniciativa pretén que les empreses indemnitzin les famílies de menors morts o víctimes d'abusos
BarcelonaSegurament serà la lluita de David contra Goliat, però famílies congoleses han presentat una demanda civil contra les grans multinacionals tecnològiques pels abusos i crims que es cometen a les mines de la República Democràtica del Congo (RDC) per extreure cobalt i or, minerals imprescindibles per a la indústria dels telèfons mòbils.
La iniciativa és la primera vegada que situa Apple, Google, Tesla, Microsoft i Dell en el punt de mira, acusades de beneficiar-se del treball forçat infantil i de ser responsables dels assassinats, ferides i lesions que pateix la canalla.
En una regió desestabilitzada políticament i castigada per una guerra pel control dels minerals, els nens no tenen altra alternativa que treballar per un grapat de monedes de sol a sol a les mines il·legals que gestionen grups paramilitars, sovint en connivència amb les forces de seguretat oficials.
Els més vulnerables
La demanda, que presenta l’organització nord-americana Advocats pel Dret Internacional (IRA) i que ha avançat el britànic The Guardian, vol que les grans corporacions assenyalades amb nom i cognoms paguin pels perjudicis en l’esglaó més vulnerable de l’escala productiva dels smartphones i les tablets.
En un comunicat, l’advocat principal de les famílies demandants, Terry Collingsworth, assegura que mai en les seves més de tres dècades de carrera professional havia vist “tanta crueltat i cobdícia” ni els “abusos extrems a nens innocents a gran escala” que hi ha a la RDC.
A còpia de mantenir un sistema “de cobalt barat”, les empreses han aconseguit un “enriquiment injust”, sosté l’advocat. La demanda es basa en el fet que les empreses han “robat la infància” dels menors no només per permetre la mà d’obra infantil sinó per consentir unes condicions que contravenen totes les legislacions de protecció de la infància. La canalla que treballa a la mina pateix, a banda d’abusos físics, problemes emocionals, continua el comunicat de l’ONG, amb base a Washington.
Treballadors de menys de 10 anys
Els nord-americans han estat anys investigant les condicions de les mines amb l’ajuda d’especialistes en treball infantil. De fet, fa tres anys Amnistia Internacional ja va denunciar que les mines congoleses tenien treballadors de menys de 10 anys fent jornades draconianes de 12 hores, sense descansos i ocupant llocs amb molt de risc, com picar pedra a l’interior de les mines.
La poca experiència, la falta de mesures de seguretat i unes instal·lacions precàries fan que els accidents siguin molt habituals, tot i que a ulls de la premsa i l'opinió pública occidentals passen totalment desapercebuts. L’últim dels sinistres del qual les agències internacionals s’han fet ressò es va produir dissabte a la localitat de Ndiyo, a la regió de l’Alt Uele, al nord-est. Una esllavissada provocada per les pluges torrencials va enfonsar una mina i va enterrar una trentena de miners, alguns dels quals eren menors d’edat.
La innovació constant i la demanda imparable de productes tecnològics fan que la indústria requereixi cada any més i més tones de cobalt. I l’est de la República Democràtica del Congo n'és la gran reserva, amb infinites mines controlades per paramilitars, en moltes ocasions amb el suport de les forces de seguretat oficials.
La regió és víctima d’un conflicte per l’explotació i l'exportació il·legals de minerals cap a les fàbriques del sud-est asiàtic, on el cobalt, l’or i el platí africà serveixen per donar connectivitat als plàstics de telèfons i televisors. Són operacions il·legals, que no paguen taxes al govern i que, per contra, financen armes i guerres en un cercle viciós en el qual la població civil queda atrapada: les criatures no poden anar a l’escola i els adults no poden conrear en pau.