"Van demanar calma, però els trets eren molt a prop"

Watertown (Boston)Watertown intentava ahir despertar-se amb la normalitat d'un dissabte qualsevol. Les avingudes d'aquest suburbi de Boston presentaven un trànsit fluid de cotxes i els seus habitants sortien al carrer per passejar en família. Semblava l'estampa d'un dia qualsevol si no hagués estat perquè és on unes hores abans es va ferir i detenir a trets Dzhokhar Tsarnaev, el jove txetxè i segon sospitós de l'atemptat a la Marató de Boston, que va cobrar-se tres víctimes i més de 170 ferits.

Al bell mig de Franklin Street encara es palpava el rastre del tiroteig de divendres a la nit. A partir del número 34, la policia encara tallava el trànsit i era impossible arribar a la llanxa aparcada al jardí de la casa, on es va atrinxerar Tsarnaev.

Una trentena de curiosos i veïns de la zona comentaven angoixats l'onada de terror que havia paralitzat el barri divendres a la matinada, quan la policia va confinar tot l'est de Watertown i l'FBI els va ordenar que no sortissin de casa. "Ens demanaven calma, paciència. Però vam sentir trets molt a la vora", explicava David Harrison, que viu a dos blocs de la zona acordonada. Els cossos de seguretat van "pentinar" el seu jardí a la recerca del sospitós o d'algun objecte que orientés la investigació. Emocionat, el seu fill interrompia el relat per explicar amb uns gestos molt ben trobats com els cossos de seguretat operaven a la zona.

La família Harrison no va esperar-se ni un minut a sortir a fer un volt pel jardí després que el governador de Massachusetts aixequés el toc de queda a Watertown, tot i que encara no s'havia capturat Tsarnaev. "Va ser llavors quan vam sentir un tiroteig que va durar uns segons que van semblar una eternitat", recordava. Un moment de pànic que es va rebaixar de seguida amb la notícia de la captura. Ahir, però, ja se sentien "tranquils i contents que cap membre del veïnat resultés ferit".

Molts altres veïns també van rebre la visita dels cossos de seguretat. Era l'FBI, que porta per porta insistia que en cap cas sortissin al carrer. Les autoritats temien que el sospitós disparés contra el veïnat o que agafés algun ostatge.

Tots ells declaraven ahir que la tragèdia és "massa recent" per valorar com respondrà la comunitat a aquest trasbals. De moment se senten "més segurs". Tot i això, Katte McEachern, que passejava ahir amb roba esportiva pel barri acompanyada del seu marit i dues criatures, assegurava que patia "pel futur dels seus fills".

Potser és massa d'hora per a una reflexió profunda. Però ahir un home amb gorra dels Red Sox -l'equip de beisbol de Boston- es va aventurar a extreure'n les seves primeres conclusions. S'havia unit als curiosos amb l'afany d'entendre com dos joves universitaris havien arribat a atemptar contra els Estats Units. Era el sociòleg Jack Porter, excatedràtic a la Universitat de Boston i investigador associat a Harvard. Tot i que viu lluny de Watertown, havia aprofitat que tenia amics a la localitat per fer un estudi sobre el terreny.

"Ni l'FBI sap on és Txetxènia"

Porter se sent afectat pel fet que dos joves siguin, suposadament, els autors de la tragèdia a la Marató de Boston. Opina que els Estats Units no afronten el greu problema d'una generació perduda: "Som capaços d'oferir el millor als joves estrangers que vénen a estudiar, però alhora es desconeix i no s'investiga per quin motiu alguns responen a aquestes possibilitats amb odi i immoralitat quan la societat nord-americana els ha acollit i els ha donat el millor -deia-. És una estupidesa que cap mitjà d'aquí reflexioni sobre aquest problema", afirmava categòricament. I, segons ell, no serà "gens fàcil" resoldre-ho "quan ni l'FBI sap on és Txetxènia".