Gilles Simeoni: “Si demà el poble cors escull la independència, ningú s’hi podrà oposar”

ParísGilles Simeoni (Bastia, Còrsega, 1967), president del govern de Còrsega (anomenat consell executiu) des del 2015, atén l’ARA a París, on acaba de participar en un debat sobre autogovern amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Simeoni lidera la coalició governamental corsa formada pels nacionalistes –Femu, el seu partit– i pels independentistes de Còrsega lliure. El seu executiu està en plenes negociacions amb el govern de França per impulsar un canvi constitucional que permeti el traspàs de competències perquè l’illa pugui exercir una autonomia política “plena”. Simeoni farà una visita institucional a Catalunya el 23 de setembre.

Què demana Còrsega a l’estat francès?

— El que volem és construir una solució política global per a un problema polític. La qüestió corsa és alhora un tema simbòlic, polític, històric, institucional, econòmic, social i lingüístic. És un combat que dura des de fa més de mig segle i les nostres reivindicacions són tan fonamentals com el reconeixement del poble cors, que existeix i ha de ser reconegut per llei. Després hi ha reivindicacions en el pla institucional: fa 50 anys que lluitem per un estatut d’autonomia de ple dret.

Si França no reconeix el poble cors, no el deuen haver sorprès les paraules de l’ex primer ministre Bernard Cazeneuve, que li acaba de dir que a "França només hi ha un poble i és el poble francès".

— No, no em sorprèn perquè és una afirmació molt comuna entre un gran nombre de polítics francesos, tant de dretes com d’esquerres, que estan marcats per una cultura política centrista, jacobina, que els porta a negar les evidències. França està construïda a través d’una equació estat-poble igual a nació i igual a estat, i tot el que no entri en aquesta equació es considera que no existeix. Jo dic sovint que el poble cors és una evidència. I quan un poble existeix, el que cal és canviar la Constitució perquè es reconegui i no pas que un poble renunciï a existir.

Què suposarà per a Còrsega el canvi constitucional que reclama?

— Ens permetria tenir un estatut propi, i aquest estatut permetria a Còrsega tenir les competències plenes en totes les àrees essencials de la vida col·lectiva, mentre l’estat mantindria les competències regalianes [són aquelles atribuïdes al cap de l’estat, com la Defensa o els Afers Estrangers]. Per arribar-hi, cal una reforma constitucional perquè actualment la carta magna francesa prohibeix que tinguem un estatut propi. 

La promesa de canviar la Constitució la va fer el president Macron en un context de campanya electoral i quan encara tenia majoria parlamentària. Creu que mantindrà el compromís? 

— La qüestió corsa està sobre la taula des de fa més de 50 anys. És una qüestió que es planteja a l’estat, per sobre dels governs successius i per sobre del president de la República. Per tant, el que espero és que els responsables polítics francesos, siguin de dretes o d’esquerres, prenguin nota d’aquest problema polític i decideixin resoldre’l. Podem pensar que hi ha alguna cosa d’oportunisme electoral, de càlcul, en l’anunci de Macron d’obertura d’un procés negociador, però almenys l’ha obert. 

¿L’estat francès ha ignorat la qüestió corsa fins ara?

— Des del 2015, des de la primera victòria dels nacionalistes al govern de Còrsega, els dos presidents de la República que hi ha hagut i els diferents governs no han volgut mai obrir aquest procés de diàleg. Mai havien volgut reconèixer la dimensió política de la qüestió corsa i sobretot han tractat amb menyspreu el sufragi universal. Els corsos s’han expressat a les urnes tres vegades molt clarament: a les últimes eleccions del 2021, el 70% de les persones que van anar a votar van optar per partits nacionalistes. Malauradament, no estic segur que la voluntat política del govern francès ara sigui realment d’avançar en el diàleg, però espero que sigui així. 

I només ha acceptat obrir ara el diàleg per les protestes al carrer després de la mort d’Yvan Colonna [un activista cors condemnat per terrorisme que va ser assassinat al març a la presó].

— Sí, estem a l’inici d’un procés que es va obrir l’endemà de l’assassinat de Colonna i d’una revolta popular protagonitzada sobretot pels joves però no només pel jovent. L’assassinat de Colonna en condicions atroces i sospitoses ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ha cristal·litzat en tota la decepció i la ràbia dels cors davant d’una actitud de l’estat, que és una negació de la democràcia. És en aquest context que s’ha obert el procés. Si el compromís del govern de dialogar era només per frenar la pressió al carrer, el risc és que tot plegat condueixi a un impàs que torni a portar al bloqueig i al conflicte polític.

Alguns moviments independentistes a Europa s’han fet sentir amb més força en els últims anys, com el de Catalunya i el d’Escòcia. Serveixen d’impuls per a Còrsega?

— Crec que cada situació és molt diferent, però tots aquests pobles, aquestes nacions sense estat, tenim un punt en comú: hi ha pobles que per raons lligades a la història, no tenen un estat i actualment demanen ser reconegudes i poder exercir el dret a decidir i escollir el seu destí. Catalunya està molt més avançada que Còrsega en el pla institucional o en el pla econòmic, però forma part d’un model en el qual ens inspirem.

Còrsega aspira a la independència?

— Avui pel que lluitem és per un estatut d’autonomia. Però com he dit sovint, i li he dit també al president de la República, si demà el poble cors majoritàriament escull la independència, serà la seva decisió i ningú, cap demòcrata, s’hi podrà oposar. Avui no és aquesta la situació política a Còrsega. Hi ha partits independentistes però són minoritaris. Ara mateix, l’aspiració majoritària és la de l’autonomia. En el futur, és el poble cors qui decidirà què vol fer.