Investigadora Del CidobDesprés de tres eleccions amb folgades majories, el primer president indígena de Bolívia semblava imbatible a les urnes. Fa poc més d’un any va revalidar el seu mandat presidencial fins al 2019 i les enquestes li atorgaven un ampli suport popular assentat en la bona trajectòria del país durant el seus governs. Després d’un període turbulent de la política boliviana, amb quatre presidents entre 2002 i 2005 que van haver d’abandonar el càrrec enmig de grans disturbis i superat un agitat procés constituent i tensions secessionistes, Morales semblava haver-se consolidat com a líder sense rival.
Els èxits en reducció de la pobresa, una economia en creixement per sobre del 5% durant el 2015 -tot i la caiguda dels preus de les matèries primeres- i un maneig macroeconòmic prudent situen el país en una trajectòria de desenvolupament positiva tot i que encara és un dels països més pobres d’Amèrica. Les temptacions de mantenir-se al timó eren moltes i no faltaven exemples. Evo Morales ha emulat el difunt Hugo Chávez, que va sotmetre dues vegades la reelecció indefinida a referèndum dels veneçolans. Chávez va rebre un no per resposta el 2006, però va tornar a preguntar-ho el 2009, aquell cop amb èxit.
Dos presidents més del socialisme del segle XXI han cercat la perpetuació presidencial sense passar per les urnes i han modificat la Constitució utilitzant les majories parlamentàries. Daniel Ortega ho va fer a Nicaragua el gener del 2014 i podrà presentar-se a un tercer mandat consecutiu aquest novembre amb altes probabilitats de ser escollit. Rafael Correa va aconseguir el desembre passat aprovar a l’Assemblea Nacional la reelecció indefinida, però amb una disposició transitòria que ajorna la seva entrada en vigor fins al 2021, la qual cosa li impedeix ser candidat a les presidencials del 2017, de moment.
Dues preguntes clau
Sorgeix una pregunta: per què va convocar un referèndum Evo Morales quan encara li quedaven quasi quatre anys de mandat? La resposta òbvia és que pensava guanyar i per això va convertir el referèndum en una mena de plebiscit sobre el seu lideratge. Ha estat un error i les acusacions sobre tràfic d’influències durant la campanya li han passat factura. La segona qüestió és: què farà ara el president?, ¿farà com Hugo Chávez i esperarà tres anys per tornar a preguntar?, ¿farà com Ortega i Correa i portarà la reforma al Parlament? No pot, necessitaria els dos terços de la cambra i un referèndum posterior. Una altra opció és donar pas a un nou líder que prengui el relleu al capdavant del MAS. Això hauria de començar aviat, o pot passar com a l’Argentina, on la reticència de Cristina Fernández a cedir poder va acabar amb un candidat feble derrotat per l’oposició. Què farà Evo?