“Necessitem canvis, a l’Iran”

TeheranEls col·legis electorals de l’Iran van haver de tancar ahir dues hores més tard del previst a causa de les llargues cues que es van registrar durant tota la jornada. L’alta participació podria ser la pista d’uns bons resultats per al sector reformista. Asseguts en un banc mostren l’empremta del dit índex tacada de tinta vermella, senyal que han anat a votar. Són estudiants de dret i personifiquen la diversitat de l’electorat que va acudir a les urnes. La pugna la protagonitzen reformistes i fonamentalistes. Els dos fronts representen dos projectes de futur, no gaire allunyats l’un de l’altre, però prou diferenciats per a un país com l’actual República Islàmica.

Dos dels joves aspirants a jutge expliquen per què han votat la llista liderada pel reformista Mohammad Reza Aref, que el 2013 es va despenjar de la carrera presidencial per deixar el camí lliure al moderat Rouhani. “Crec que necessitem canvis, i els avenços només arribaran si aconseguim apartar del Parlament els diputats més radicals”, assenyala un dels joves. Al seu costat, el seu amic defensa el contrari i explica que si ha entregat el seu vot als conservadors és perquè són els únics que “poden preservar els valors de la Revolució Islàmica”.

Però, quins són aquests valors? “Doncs els valors religiosos. L’islam. I la independència del nostre país de les forces dominants”, respon per afegir que vol preservar l’Iran de la influència occidental, tot i reconèixer que el país necessita importar la tecnologia i els avenços científics de l’exterior.

Bloqueig parlamentari

Els iranians escollien ahir els 290 diputats del Parlament (Majlis). Durant la legislatura 2012-2016, els reformistes només han ocupat el 10% de la cambra, cosa que ha permès als radicals bloquejar constantment l’acció de govern del president.

Ara, entre les files que aspiren al canvi en aquest país, asseguren que es conformen ocupant el 30% de l’hemicicle, una xifra que els permetria “aliar-se amb els conservadors i marginar els fonamentalistes”, explica un líder polític de l’equip d’Aref. Conscients de l’àmplia majoria que tenen les forces més extremistes, la meta més ambiciosa és augmentar la representació a la cambra per deixar fora els diputats més ultres.

Hussein Mehdi és dentista i tenia molt clar per què no aniria a votar: “Tots són el mateix. No canviarà res. El problema és la República Islàmica mateixa, un sistema que cap formació qüestiona. Per què hauria d’anar a votar?”, es pregunta, censurant la política exterior de l’Iran, resumida amb el suport al president de Síria, Baixar al-Assad, a Palestina i a la milícia libanesa Hezbul·lah. El Hussein té raó. Cap partit qüestiona els fonaments de la República Islàmica.

De fet, el prooccidental ministre d’Afers Exteriors, Mohammad Javad Zarif, va recalcar ahir que aquestes eleccions legitimen el sistema i confirmen la vitalitat de la “democràcia religiosa”. El líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, va emfatitzar davant de les urnes que “una alta participació decebrà l’enemic, que està vigilant”. Els discursos que acusen Occident, i en concret les potències “imperialistes” dels Estats Units i el Regne Unit, de voler ensorrar la potència xiïta han servit per legitimar i dotar de sentit la teocràcia islàmica que regeix l’Iran des del 1979. Ara, després de l’acord nuclear, els poders fàctics ultraconservadors temen perdre privilegis en un règim en el qual es mouen amb excessiva agilitat.

Els reformistes, que donen suport al govern de Rouhani, volen reduir aquests beneficis lligats a una elit econòmica, política i militar i ampliar els drets de la majoria. Tot i que en l’àmbit social és molt difícil percebre avenços o aires de canvis, atesa la complicada relació de forces que impedeixen l’acció del president, l’electorat reformista té clar que la cita a les urnes és l’única oportunitat per promoure modificacions. Tot i que siguin petites.

La paraula del líder suprem

A la mesquita Haj Hassan, al sud de la capital, on la vida és més dura i al discurs reformista li costa de fer forat, una família espera el torn per votar. Mare i filla, cobertes amb el xador, confirmen que votaran la llista encapçalada pel diputat ultraconservador i expresident del Majlis, Gholam-Ali Haddad-Adel. “Voto el que el líder suprem ens ha dit. Sense dir-ho clarament, és obvi que els principalistes -les faccions fonamentalistes- li fan costat”. El seu pare la interromp i diu la seva: “Ells són els únics que es preocupen pels màrtirs de la guerra Iran-Iraq”, assegura mentre es descorda la camisa per ensenyar el pit, on, segons diu, té una ferida de guerra i pateix complicacions als pulmons pels efectes dels agents químics llançats per Saddam Hussein.