Què es decidirà a la cimera de l'OTAN a Madrid?

BarcelonaDiversos mandataris, començant pel mateix secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, porten setmanes subratllant la importància de la cimera de l'Aliança Atlàntica que aquest dimecres comença a Madrid. La invasió russa contra Ucraïna ha fet trontollar el tauler global de manera abrupta, i l'organisme –que va néixer per fer front a l'expansió de la Unió Soviètica– insisteix que cal preparar-se per a aquests temps decisius que comprometen de manera especial l'estabilitat europea. Serà a la capital espanyola, de fet, on s'ha d'aprovar un nou concepte estratègic que orienti l'aliança durant la dècada vinent i consolidi i redefineixi les bases per al futur. "L'objectiu és traslladar un missatge d'unitat", va dir ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, després de recórrer les instal·lacions que acolliran la cimera amb Stoltenberg.

Al llarg d'aquest dimarts han arribat a Madrid els caps d'estat i de govern dels 30 països aliats –i els representants dels estats convidats– per participar en el sopar de gala ofert pel rei Felip VI al Palau Reial. A taula, segons ha transcendit, s'hi servirà un assortiment d'entrants, entre els quals gaspatxo, sardines o croquetes, i lluç amb salsa meunière com a plat principal. També hi haurà unes quantes patates calentes: sobretot com respondre a l'amenaça russa i al nou clima de guerra freda que ha fet fins i tot témer una confrontació nuclear. L'adhesió de Finlàndia i Suècia –fins i tot després de l'OK de Turquia–, el repte que suposa el poder creixent de la Xina, la inestabilitat al Sahel o els nous horitzons que apareixeran al ciberespai són altres desafiaments que estaran ben presents aquests dos dies.

L'amenaça russa i reforçar l'Europa de l'Est

Stoltenberg reiterava dilluns des de Brussel·les que cal definir Rússia com "l'amenaça més important i directa" per a la seguretat dels aliats. L'ambició d'un Vladímir Putin cada cop més imprevisible és la preocupació més immediata de l'OTAN, que precisament ha ressuscitat arran de l'atac de Moscou contra Kíiv. Per aquest motiu, a Madrid s'ha de donar llum verda a un pla per superar els 300.000 soldats de les seves forces d'"alta disponibilitat", és a dir, en nivell de "màxima alerta" als països de l'Europa de l'Est. Això suposaria multiplicar per set o per vuit l'actual força ràpida dels aliats, que compta amb 40.000 efectius. "Volem llançar el missatge que estem preparats per defensar i protegir cada polzada del nostre territori", afegia el noruec.

Més despesa militar

A la cimera de Gal·les del 2014, es va fixar com a objectiu elevar la despesa militar dels aliats fins al 2% del PIB. Malgrat que la guerra a Ucraïna ha suposat també un rearmament considerable de diversos governs, alguns socis continuen allunyats encara d'aquest objectiu. Segons les noves dades de l'Aliança, nou dels seus trenta estats membres igualen o superen la recomanació de l'OTAN de dedicar més del 2% del seu pressupost a defensa, i 19 més tenen el compromís d'arribar-hi el 2022. Paral·lelament, també es debatrà el finançament de l'organisme, que ara és d'uns 2.500 milions d'euros a l'any. Incrementar considerablement aquest pressupost anual és un dels objectius de Stoltenberg, que argumenta la necessitat d'estar al dia per fer front a les guerres del futur –amb molta presència de la tecnologia més innovadora–.

La Xina, gran prioritat

Més enllà de Rússia, la Xina és, sense cap mena de dubte, la gran prioritat per a l’Aliança. Sobretot a llarg termini. I això quedarà ben plasmat durant la cimera de Madrid. Des de Washington fa temps que miren amb neguit el creixement imparable de Pequín: consolidada com a candidata a usurpar als Estats Units el títol de primera potència mundial en un futur no tan llunyà, s'espera que el gegant asiàtic superi aviat Washington com a primera potència tecnològica. Abans de l'esclat de la guerra ucraïnesa, el rumb geopolític havia virat completament cap a Àsia. L'aliança entre els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, anunciada el setembre del 2021 per fer front al domini xinès a la regió del Pacífic, n'és un dels últims exemples.

Mirar cap al Sahel

La guerra a Ucraïna també ha deixat en segon lloc la regió del Sahel, que semblava que havia de ser clau en el nou concepte estratègic per als pròxims deu anys que es pactarà aquesta setmana a Madrid. La creixent inestabilitat en aquesta regió de l'Àfrica –amb cops d'estat recents en diversos països i on els grups jihadistes han guanyat un pes considerable en els darrers anys– preocupa sobretot a Europa, concretament als estats del sud, que en pateixen conseqüències directes, com la immigració. L'espanyol Pedro Sánchez, l'italià Mario Draghi i el francès Emmanuel Macron intentaran que també se centri l'atenció en la seguretat al Sahel, on, per cert, creix la influència russa.