La debilitat del president del Perú
La dimissió del tercer ministre pel cas de l’indult a Fujimori desestabilitza el gabinet de Kuczynski
BarcelonaL’indult a Alberto Fujimori encara fa trontollar el govern del president Pedro Pablo Kuczynski. Ahir es va saber la dimissió del titular de Defensa, Jorge Nieto, en desacord per l’amnistia a l’exmandatari, condemnat a 25 anys de presó per crims contra la humanitat. Després dels ministres de Cultura i Interior, és el tercer membre del gabinet en aquesta crisi que ha sacsejat el Perú, amb la convocatòria de multitudinàries protestes als carrers que, amb tot, han quedat neutralitzades per l’augment de la popularitat del president en aquestes dues setmanes. Set punts, concretament.
Una enquesta publicada a finals d’any pel diari El Comercio assenyalava que dos terços dels peruans estaven d’acord amb el perdó a Fujimori, ingressat des de fa setmanes en una clínica de Lima, tot i que tres quartes parts reconeixien que no ha sigut una mesura de gràcia per motius humanitaris i encara menys de franc. Kuczynski va indultar Fujimori per evitar que els vots dels fujimoristes acabessin per destituir-lo per no haver explicat els seus vincles amb la constructora Odebrecht.
Aquesta empresa brasilera és sinònim de corrupció a gran escala i, després d’anys de bones relacions i millors negocis, s’ha convertit en una pedra en la carrera de gran part dels líders polítics de 12 països de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. El Perú no es va escapar de l’ombra de la constructora i en aquesta crisi oberta tornen a creuar-se els cognoms d’Odebrecht, Kuczynski i Fujimori. De fet, els negocis i corrupteles dels brasilers es remunten a la dècada del 2000 i hi estan involucrats tots els presidents del Perú democràtic. Des d’Ollanta Humala, en arrest domiciliari, fins a Alejandro Toledo, pròfug de la justícia per la seva residència als Estats Units. La bola és grossa i ha deixat en aquest país andí megaobres i infraestructures sense acabar. La polèmica ha fet que es plantegés si calia tornar un Crist que el 2011 la constructora va donar a l’estat com a regal.
Soborns des de la dictadura
El desembre del 2016 el departament de Justícia dels Estats Units va xifrar que entre el 2004 i el 2015 Odebrecht va pagar en suborns a polítics peruans 24 milions d’euros per aconseguir la licitació d’obra pública. En l’últim any s’ha obert una comissió parlamentària a la cambra de Lima, dirigida per Rosa Bartra, diputada del fujimorista Força Popular, molt criticada per la seva poca diligència a l’hora d’investigar. El nombre d’investigats augmenta a 37 i, segons la premsa local, la presidenta encara no ha decidit quan rebrà Pedro Pablo Kuczynski ni la seva dona, Nancy Lange.
Al país andí, l’escàndol salta un cop Kuczynski guanya Keiko Fujimori, filla de l’exmandatari, per un marge estret. En principi, Kuczynski, que va ser ministre amb Alejandro Toledo, va negar qualsevol relació amb la constructora, però davant de les evidències va haver d’admetre que la seva empresa d’assessoria havia facturat 654.000 euros al canvi mentre estava al govern.
El següent pas era una moció per destituir-lo en una sessió al Parlament en vigílies de Nadal. En un debat llarg i tens, finalment la petició de cessar-lo va obtenir només 79 vots a favor, insuficients per al mínim requerit perquè la iniciativa tirés endavant. Kuczynski aconseguia una segona vida per intentar acabar la legislatura el 2021 amb un hemicicle aparentment hostil, perquè el seu Peruans pel Kanvi (amb K de Kuczynski) té tan sols 18 diputats pels 73 del fujimorisme. No obstant, la sorpresa va saltar quan 10 diputats fujimoristes es van abstenir per bloquejar la destitució del Parlament. Tres dies després, el 24 de desembre, Kuczynski anunciava “per motius humanitaris” la concessió de l’indult a Alberto Fujimori, fet que donava la fotografia completa de la jugada. La primera conseqüència per a la formació del president és la dimissió de tres parlamentaris, que van fer evident la disconformitat del perdó a Fujimori. Però, en paral·lel, el cas ha tocat també el fujimorisme i ha deixat al descobert la lluita interna que mantenen la líder de Força Popular, Keiko Fujimori, i el seu germà Kenji, un dels que es van abstenir i que ahir insistia que amb el seu gest “ha salvat la democràcia i canviarà la història del Perú”, mentre que la seva germana felicitava els 61 diputats restants, informa Efe. En tot cas, Alberto Fujimori, des del llit d’un hospital i amb l’ajuda dels seus hereus de sang, està clar que encara mou els fils del país, 17 anys després d’haver abandonat el poder protagonitzant una de les situacions més tragicòmiques en dimitir per fax des del Japó, el país d’origen dels seus pares i on va marxar acorralat per diversos escàndols de corrupció.
Dos casos que es creuen per salvar el president peruà
El Tribunal Suprem del Perú condemna a 25 anys l’expresident Fujimori per haver ordenat les matances de Barrios Altos, La Cantuta i els segrestos del periodista Gustavo Gorriti i l’empresari Samuel Dyer Ampudia durant els 90. Se l’acusa de crims contra la humanitat i d’estat.
Amb Lava Jato es coneix al Brasil el gran escàndol d’una xarxa de suborns entre empresaris -Odebrecht, entre d’altres- amb polítics de tots els colors. L’espurna de l’escàndol arrenca en un garatge d’autorentat que dona nom al cas, i d’aquí salta fronteres i esquitxa Colòmbia, l’Argentina, Veneçuela, la República Dominicana, Panamà, Xile, Guatemala, l’Equador i el Perú.
El president Kuczynsky, també implicat en el cas d’Odebrecht per haver cobrat per l’assessorament quan era ministre, s’ha de sotmetre a la votació d’una moció de censura amb un Parlament en què la seva formació no té majoria. Però l’abstenció de 10 diputats fujimoristes evita que acabi destituït.
Un cop garantida la seva continuïtat, el president Kuczynski agraeix el gest dels diputats fujimoristes i anuncia l’indult “humanitari” a Alberto Fujimori, que està ingressat a la UCI d’un centre hospitalari. La polèmica salta i tres dels seus ministres i tres diputats han dimitit en protesta per concedir el perdó a un criminal.