David Cameron: “No girem l’esquena a Europa”

LondresDesprés de fer l’aposta política més arriscada de la història recent del Regne Unit, i perdre-la, el primer ministre, David Cameron, va oferir ahir molt poca llum a les incerteses que s’obren després de la votació a favor del Brexit en el referèndum de la setmana passada. Només una enumeració de desitjos sobre el nou futur que s’obre en aigües fins ara inexplorades, com el d’establir “els vincles econòmics més forts possibles amb la Unió Europea, però també amb els Estats Units, l’Índia o la Xina”, va dir. “El Regne Unit marxa de la Unió Europea, però no pot girar l’esquena a Europa ni a la resta del món”. Tot queda a l’espera, però, de les decisions que prengui el futur primer ministre.

Tot ho decidirà el pròxim govern

Com ja havia anunciat divendres en el discurs en què va comunicar la dimissió diferida, Cameron deixa en mans del seu successor la invocació de l’article 50 del Tractat de Lisboa, que activa el procés de retirada d’un país com a membre de la UE. Les discussions formals amb la UE no començaran fins que no ho decideixi el pròxim executiu, que “ha d’establir quina relació han de mantenir el Regne Unit i la Unió Europea” a partir d’ara, va dir. Cameron va explicar també que ja n’havia parlat amb el president francès, François Hollande, i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, entre altres líders europeus, amb qui es veurà aquest vespre a Brussel·les.

Mentrestant, però, la maquinària de Whitehall, l’estructura de poder britànica, es posa en marxa. El premier va anunciar la creació d’una unitat interministerial, amb participació d’alts funcionaris del Tresor, el Foreign Office, el ministeri de Negocis i el mateix gabinet que l’assisteix, per preparar el terreny per a la retirada de la UE i oferir “el millor consell al pròxim primer ministre”.

“La feina que tenim per fer -va dir-és complexa, un repte important, increïble i difícil”. Es tracta de desfer tot l’entramat legat que vincula la UE al Regne Unit i a l’inrevés, i l’objectiu de Londres és no quedar lligats de mans davant d’Europa, sinó al contrari, marcar la pròpia agenda. “L’accés al mercat únic és vital per a nosaltres”, va recordar Cameron, un dels grans motius de la seva fracassada campanya en el referèndum.

D’acord amb el calendari establert pel Partit Conservador, entre demà i dijous es podrien presentar les candidatures a la successió -la de Boris Johnson segur i presumiblement la de Theresa May-, i el 2 de setembre la Gran Bretanya hauria de tenir un nou hoste a Downing Street. No necessàriament vol dir que la invocació de l’article 50 sigui automàtica. Ahir Boris Johnson va tornar a expressar, a través del seu article setmanal al Daily Telegraph, que no hi ha pressa per sortir de la Unió.

Cameron va donar garanties als ciutadans de la Unió residents al Regne Unit i va condemnar, amb la resta de la cambra, els atacs que al llarg del cap de setmana han patit alguns membres de la comunitat polonesa. També va descartar un segon referèndum però va acceptar que, davant la situació creada, en què un Parlament ha de tirar endavant una mesura tan transcendental com la retirada de la UE, per a la qual no va ser triat, unes eleccions avançades no serien una mala idea, tot i que “ho ha de decidir el pròxim primer ministre”.

La sessió parlamentària d’ahir va tenir dos clars protagonistes. Cameron, un primer ministre acabat que, malgrat tot, o precisament per això, va exhibir prou bon humor, i Jeremy Corbyn, un cap de l’oposició també pràcticament acabat.

Revolta contra Corbyn

Abans de comparèixer als Comuns, el caràcter i la dimensió de la revolta a què fa front el lideratge de Corbyn des de dissabte a la matinada eren devastadors. Trenta-tres dels membres del govern a l’ombra han dimitit en les últimes hores arran del cessament de Hilary Benn com a responsable d’Exteriors, i 24 més, fins a 57, han signat una carta en què insten Corbyn a deixar pas a un nou líder.

Corbyn, però, no només ha dit que no pensa renunciar, sinó que farà front a qualsevol contesa que es plantegi pel lideratge. I va aprofitar la seva intervenció per recordar que el país “no agrairà a cap partit que s’emboliqui en maniobres internes de conspiració”. Fent-ne cas omís, dos diputats laboristes en la reunió del grup parlamentari van presentar una moció de censura contra Corbyn, que serà sotmesa a votació secreta avui. Del resultat en depèn que s’iniciï l’intent de substitució del líder laborista.