Armes químiques contra el Darfur
Amnistia documenta una trentena d'atacs de l'exèrcit del Sudan que han deixat més de 200 morts
BarcelonaDimecres 7 de setembre. El president del Sudan, Omar al-Baixir, proclama la pau a la regió del Darfur en una cerimònia a El-Fasher, la capital del nord del Darfur. Divendres 9 de setembre, tan sols dos dies després del triomfal discurs, l’exèrcit bombardeja amb armes químiques la paupèrrima i remota zona del nord de Jebel Marra, al centre del Darfur. Aquest és l’últim de la trentena d’atacs que entre gener i setembre Amnistia Internacional ha documentat en aquesta àrea, que des del 2003 manté una guerra civil amb el govern de Khartum que ha caigut de l’agenda de conflictes.
L’organització humanitària va mostrar ahir “proves horribles” que demostren l’ús repetit d’armes químiques prohibides per la seva alta capacitat mortífera. Es calcula que entre 200 i 250 persones, la immensa majoria civils, van morir durant els atacs o en els dies posteriors, a conseqüència de les greus ferides provocades pels agents i fums tòxics. Un centenar de les víctimes eren nens i nenes. Els supervivents van descriure a Amnistia quadres mèdics variats, com diarrees i vòmits amb sang, erupcions i butllofes cutànies, problemes oculars greus i dificultats per respirar, símptomes que encaixen “perfectament” amb l’exposició de líquids químics, el gas mostassa o el nitrogen. “Primer el fum era negre i després es va tornar verd. Feia una pudor molt desagradable, com si alguna cosa podrida s’hagués barrejat amb clor”, explica Khalil, un testimoni de primera mà d’un dels atacs. Als ferits, només se’ls va poder tractar amb sal i plantes medicinals.
Un forat negre
La zona de Jebel Marra és un terreny volcànic i àrid, on la població sobreviu sense serveis mèdics bàsics. Ni organitzacions humanitàries ni les Nacions Unides tenen accés garantit en aquestes terres, així que la ciutadania queda abandonada a la seva dissort. El govern de Khartum ha vetat també periodistes i personal d’Amnistia Internacional, així que la seva investigació l’ha hagut de fer a través d’entrevistes per telèfon o per qüestionaris a internet i ajudats per activistes locals dels drets humans que es juguen la vida i ser acusats de col·laboracionistes, assenyala Amnistia.
En el seu informe sobre la situació en aquesta zona del Darfur, Amnistia aporta fotografies de les greus lesions de menors i també imatges captades per satèl·lit de com han quedat algunes de les 171 localitats atacades per les forces militars d’Al-Baixir. “El fet que el govern del Sudan estigui fent servir repetidament les armes químiques contra el seu propi poble no pot ser ignorat” , alerta la directora de recerca de crisi de l’ONG, Tirana Hassan. Per a l’entitat, l’ofensiva a Jebel Marra amb armes químiques suposa un pas més en “l’escalada” de la violència de Khartum i il·lustra la sensació d’impunitat del president. Poc després de la publicació del què són “evidències creïbles” per a Amnistia, l’Organtizació per la Prohibició d’Armes Químiques va anunciar que inciarà una investigació pròpia. El govern sudanès va ignorar les demandes d’explicacions reclamades per Amnistia, que denuncia que els civils de l’àrea continuen desprotegits, malgrat fins i tot de la missió de pau desplegada per l’ONU des del 2008.
Un president fugitiu
La presidència d’Al-Baixir està marcada des què va arribar al poder el 1989 per la guerra, amb els veïns del sud que van aconseguir la independència fa cinc anys i amb les regions que volen més autonomia, com la del Darfur.Els rebels i el govern de Khartum mantenen una guerra oberta des del 2003, per reivindicar els drets de la població que no és d’origen àrab. El conflicte ha obligat a tres milions de civils a abandonar casa seva i malviure desplaçats i més de 300.000 morts. Les negociacions entre les parts enfrontades no han pacificat aquesta regió i la guerra ha caigut en l’oblit internacional i això malgrat que Al-Baixir té una ordre de cerca i captura dictada pel Tribunal Penal Internacional per genocidi, crims contra la humanitat i de guerra comesos al Darfur. L'ajut dels seus col·legues mandataris africans, però, l'ha salvat fins al moment i l'ha mantingut lluny de la justícia per donar explicacions sobre els greus càrrecs que hi ha contra ell.