Projecte Daphne: mitjans de tot el món s'uneixen per investigar l'assassinat de la periodista maltesa

Brussel·lesLa periodista maltesa Daphne Caruana Galiza moria assassinada ara fa sis mesos, l'octubre del 2017, per l'explosió d'una bomba que hi havia adossada al seu cotxe. Caruana, de 53 anys, era una reputada periodista que havia destapat casos de corrupció a Malta relacionats amb el govern de Joseph Muscat i amb el principal partit de l'oposició. El seu assassinat, encara pendent de resoldre's, va commocionar la Unió Europea, on els assassinats de periodistes són una excepció.

Del xoc psicològic que va suposar la seva mort, especialment per a la comunitat periodística, en va néixer una iniciativa inèdita batejada com a 'Projecte Daphne: 18 mitjans de tot el món –entre els quals hi ha 'The Guardian', Reuters, 'The New York Times', el 'Süddeutsche Zeitung' i 'La Repubblica'– es van unir per investigar l'assassinat de Caruana i per reprendre les investigacions que la periodista tenia entre mans quan va morir.

Durant mesos, 45 periodistes dels 18 mitjans han treballat en secret a partir de la pila de documents que Caruana guardava. Ara comencen a publicar en diferents articles els resultats de les investigacions. "Podeu matar el missatger però no el missatge", afirma Laurent Richard, el periodista francès impulsor de la iniciativa.

Aposta pel periodisme independent

Ja abans de la mort de Caruana, Richard va crear la xarxa periodística Forbidden Stories (Històries Prohibides, en anglès) amb el suport de Reporters Sense Fronteres (RSF), un projecte que pretén que es puguin acabar i publicar les investigacions de periodistes d'arreu del món que siguin amenaçats, empresonats o assassinats. El Projecte Daphne és el primer dels coordinats per la xarxa.

"El nostre objectiu és mantenir vives les històries i assegurar-nos que el màxim nombre de persones possible tinguin accés a una informació independent sobre temes importants, com el medi ambient, la salut pública, els drets humans i la corrupció", explica Richard.

La mort de Caruana encara no està resolta, tot i que hi ha diverses persones detingudes relacionades amb l'assassinat. Les investigacions fetes pels 45 periodistes tampoc aporten dades definitives sobre qui va ordenar l'assassinat, però ofereixen pistes i testimonis fins ara inèdits. Apunten, per exemple, que el ministre d'Economia de Malta, Chris Cardona, coneixia un dels detinguts. Segons el Projecte Daphne, Cardona va ser vist en un bar bevent amb un d'ells abans de l'assassinat i després.

Venda de passaports

Els 18 mitjans de comunicació, entre els quals no n'hi ha cap de l'Estat, també han publicat un reportatge sobre un dels temes que investigava Caruana, la venda de passaports de Malta per part del govern del país. Segons consideren acreditat els membres del Projecte Daphne, Malta havia violat les normes d'un programa legal per atorgar passaports.

Denuncien que el milionari rus Arcadi Iuriévitx Voloj, propietari de Yandex (el Google rus), va comprar el 2016 passaports per a tota la seva família sense haver residit mai a Malta. Obtenir un passaport maltès no només permet accedir als beneficis fiscals de l'illa, l'estat membre més petit de la UE, sinó també gaudir de llibertat de moviments a la UE.

L'assassinat de Daphne Caruana Galiza no ha sigut l'únic que ha vist la UE en els últims mesos. Al febrer també van ser assassinats el periodista eslovac Ján Kuciak i la seva parella, Martina Kusnírová, a prop de Bratislava. Kuciak estava a punt de publicar un reportatge per denunciar els vincles de la màfia calabresa –coneguda a Itàlia com a 'Ndrangheta– amb el govern eslovac.

Directiva per protegir els denunciants

Les investigacions periodístiques de Caruana i Kuciak han permès treure a la llum diferents casos de corrupció. La Comissió Europea està preocupada per l'assassinat de periodistes però també per les amenaces i coaccions que reben les persones que decideixen denunciar casos d'evasió fiscal, de corrupció o d'accions il·legals d'empreses o administracions públiques. Per això vol que la UE tingui una directiva per protegir els denunciants que informin d'infraccions de la legislació europea.

Escàndols financers com el de Luxleaks o els 'papers de Panamà', o el més recent de Cambridge Analytica sobre protecció de dades, han posat en relleu la importància de facilitar que els treballadors denunciïn pràctiques fraudulentes. Protegir aquestes persones és clau per vèncer la por que sovint tenen els treballadors que són testimonis de fraus, pràctiques abusives o delictes de corrupció.

Brussel·les ha proposat aquest dilluns una directiva –que ara s'haurà de negociar amb els governs de la UE i el Parlament Europeu– que protegirà els denunciants davant de qualsevol acomiadament, mòbing laboral o qualsevol altra forma de represàlia. També els protegirà davant de possibles processos judicials per revelació de secrets o difamació.

"És possible que molts dels escàndols actuals no haguessin sortit mai a la llum si la gent que n'estava al corrent no hagués tingut el coratge de fer-los públics. Ara bé, no podem amagar el fet que els que els han revelat han corregut uns riscos enormes. Per tant, si protegim millor els denunciants, podrem detectar i protegir-nos millor de tota mena de danys a l'interès públic", ha subratllat vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans.

Només deu estats membres, entre els quals no hi ha Espanya, disposen d'una legislació estatal per protegir els denunciants. El govern espanyol està tramitant la llei òmnibus contra la corrupció, que inclou la protecció de denunciants, però serà molt menys més ambiciosa que la directiva que proposa Brussel·les. La CE vol incloure la protecció de denunciants no només de corrupció sinó també de temes relacionats amb la seguretat alimentària, la seguretat nuclear, la salut pública o la protecció de dades.