El Dalai-lama, un monjo budista amb estatus d'estrella del rock

nova DelhiVenerat per tibetans i budistes, de riure tan fàcil com sonor i aspecte bonàs, el Dalai-lama XIV compleix 80 anys convertit en una icona pop, amb estatus d'estrella del rock i un missatge pacifista i mediambiental.

Embolicat en la seva eterna túnica carmesí, el líder religiós va certificar la seva tirada mediàtica i popular amb la recent aparició al festival de música de Glastonbury al Regne Unit, on va compartir escenari amb la cantant Patti Smith i centenars de persones li van cantar 'Aniversari feliç'.

Allà, el Dalai-lama va entonar el missatge humanista, pacífic i igualitari que l'ha convertit en una referència moral amb una alçada propera a la del sud-africà Nelson Mandela, el nord-americà Martin Luther King i l'indi Mahatma Gandhi.

"Tothom té el dret a assolir una vida feliç", va afirmar el refugiat polític més famós del món, exiliat a l'Índia des del 1959 i carismàtic rostre internacional de la lluita tibetana en viatges per tot el món en què és rebut per polítics i celebritats.

Els escenaris de Glastonbury i les amistats a Hollywood estaven molt lluny de la ment del nen Lhamo Dondhup, nascut el 6 de juliol del 1935 a Taktser, Amdo, al Tibet oriental, en una família modesta de camperols.

El destí de Dondhup va canviar als dos anys d'edat, quan va ser reconegut com la reencarnació del mort Thubten Gyatso, el tretzè Dalai-lama, i va rebre el nom de Tenzin Gyatso.

Després d'una educació centrada en la meditació budista, l'estudi de la religió i la filosofia, el Dalai-lama va assumir el poder polític i espiritual del Tibet el 1950, dos mesos després de l'entrada a Lhasa de les tropes xineses.

Després d'una fallida revolta popular a Lhasa contra el domini xinès, el líder religiós va creuar el 1959 l'Himàlaia a peu i es va instal·lar a la petita ciutat de Dharamsala, al nord de l'Índia, on va formar un govern a l'exili.

Malgrat l'enorme popularitat de la qual gaudeix avui, el Dalai-lama va ser molt poc conegut fins a la dècada dels 80. No va viatjar fora de l'Índia fins el 1967, quan va visitar el Japó i Tailàndia; no va posar un peu a Europa fins el 1973 i els Estats Units no li va permetre l'entrada al seu territori fins el 1979.

Va ser en els anys 80 quan el líder tibetà va començar a convertir-se en una icona global, la qual cosa va fer que fos premiat amb el Nobel de la Pau el 1989.

Des de llavors, el Dalai-lama s'ha transformat en una de les figures públiques més recognoscibles del planeta, s'ha reunit amb més de 200 presidents, primers ministres, reis i celebritats, i ha participa en tants esdeveniments a tot el món que la seva agenda es tanca amb un any d'antelació.

Apple va utilitzar la seva imatge a la campanya publicitària 'Pensa diferent' del 1997, en què també van aparèixer Thomas Edison i Albert Einstein; va fer un 'cameo' a la popular sèrie de dibuixos animats 'Els Simpsons' i compta amb 11,4 milions de seguidors al seu compte de Twitter.

Malgrat la seva enorme popularitat, el Dalai-lama és un déu-rei sense dominis terrestres, cap país reconeix el seu govern a l'exili, no posseeix un passaport -com la resta dels 150.000 tibetans exiliats, utilitza un document groc de refugiat- i ell mateix afirma que no té casa.

La Xina el considera un dels seus màxims enemics i intenta impedir que viatgi a l'exterior, es reuneix amb polítics o faci conferències. El país asiàtic el considera un "llop amb hàbit de monjo", un traïdor i una amenaça per a la unitat del país.

Des de fa tres dècades, el líder tibetà ha suavitzat el seu missatge i ja no fa servir la paraula independència, sinó autonomia real per al Tibet dins la Xina, una política que ha denominat "via intermèdia" i que no ha provocat avenços amb el gegant asiàtic ni convenç a part de l'exili.

Retirat de la política des que el 2011 va separar el poder polític i el religiós en cedir les competències de govern a un líder triat democràticament, el Dalai-lama ha obert la porta a la fi de les seves reencarnacions.

Seria una forma de fer front a la possibilitat de l'existència de dos Dalai-lama després de la seva mort: un elegit per l'exili tibetà i un altre pel govern xinès.

El Dalai-lama més 'cool', doncs, podria ser l'últim.