Les dades actuals no donen suport a la paralització de la vacunació amb AstraZeneca

Boris Johnson surt en defensa del producte desenvolupat a Oxford i assegura que ell mateix se'l posarà "molt aviat"

Dosis de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca.
18/03/2021
4 min

LondresLes dades amb què treballen l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i l'Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA) suggereixen que en realitat els casos de trombes que han alertat Europa i que han paralitzat la campanya de vacunació amb AstraZeneca/Oxford en almenys 17 països de la Unió i altres d'extracomunitaris, fins a convertir el procés d'immunització en un veritable caos, són menys dels que es podria esperar sense la vacuna.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Entre el Regne Unit i la UE, aproximadament 17 milions de persones han rebut el producte d'Oxford, i s'han comptabilitzat 37 episodis , alguns fatals, d'acord també amb la informació facilitada per la farmacèutica a la seva pàgina web. A més d'aquests, avui al matí Espanya ha informat que investiga la mort per ictus d'una dona de 43 anys a Marbella que havia rebut la vacuna d'AstraZeneca a principis de mes i que també analitza un altre cas de trombosi venosa abdominal.

L'EMA, a través de la seva directora, Emer Cooke, ja va tornar a assegurar ahir des d'Amsterdam, on té la seu, que "quan vacunes milions de persones és inevitable que hi hagi incidents. El rol de l'EMA és avaluar-los per veure si realment són efectes secundaris o coincidències". És a dir, els controls funcionen. I tant el president francès, Emmanuel Macron, com el primer ministre italià, Mario Draghi, també van afirmar hores després que esperen "reiniciar ràpidament l'administració de la vacuna d'AstraZeneca", de seguida que el regulador de la UE doni encara més garanties de seguretat i desvinculi els problemes esmentats de la seva administració, cosa que pot fer en l'anunci que té previst per demà, dijous.

L'OMS recomana continuar amb AstraZeneca

En un breu comunicat, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha pronunciat aquest dimecres en el mateix sentit que ahir dimarts va fer l'Agència Europea de Medicaments. "En aquest moment, l’OMS considera que els beneficis de la vacuna AstraZeneca superen els seus riscos i recomana continuar les vacunacions". L'entitat de les Nacions Unides recorda que "els esdeveniments tromboembòlics [els causants de l'alarma] ocorren amb freqüència. El tromboembolisme venós és la tercera malaltia cardiovascular més freqüent a nivell mundial". I afegeix que "en campanyes de vacunació extenses és rutinari que els països indiquin possibles esdeveniments adversos després de la vacunació", però que "això no significa necessàriament que els esdeveniments estiguin relacionats amb la vacunació en si". De la mateixa manera que la resta d'experts consultats per aquest diari, l'OMS considera que els controls que s'estan fent mostren "que el sistema de vigilància funciona". Un cop l'OMS acabi de revisar les dades "comunicarà immediatament les conclusions al públic".

¿Hi ha, doncs, raons científiques per aturar la vacunació o senzillament s'ha corregut massa, en especial des que Alemanya va decidir dilluns aturar la campanya amb la vacuna de l'equip d'Oxford?

El director de l'Agència Italiana de la Seguretat en els Medicaments (AIFA), Nicola Magrini, assegurava aquest dimarts en una entrevista amb el diari La Repubblica que la decisió d'Alemanya, França i Itàlia de suspendre AstraZeneca després de les primeres informacions sobre possibles trombes va ser "política". "Vam arribar al punt d'una suspensió perquè diversos països europeus, incloent-hi Alemanya i França, van preferir interrompre les vacunes, deixar-les en suspens per fer controls. L'elecció és política". A Itàlia hi ha hagut, segons Magrini, vuit morts i quatre casos d'efectes secundaris greus després que s'haguessin administrat les vacunes.

Però en la mateixa entrevista afegia que la relació benefici-risc de la punxada és "àmpliament positiva", bàsicament el mateix que ha dit l'EMA en les passades hores.

La versió que dona el doctor Magrini fa pensar més en un moviment de fitxes de dòmino, dut per la prudència, o fins i tot per un excés de prudència, que no pas en una planificació dirigida des de la Comissió Europea per perjudicar la imatge d'AstraZeneca, com a lliçó o revenja pels problemes de lliurament que ha tingut i està tenint amb la UE. En aquest sentit, hores després que Alemanya, França i Itàlia s'afegissin al veto que ja feien altres països europeus, Espanya també s'hi sumava dilluns.

I malgrat que no hi ha dades que corroborin la relació entre els problemes vasculars i la vacuna, i que tot indica que AstraZeneca és segura, no deixa de ser significatiu que la Food and Drug Administration, el regulador dels Estats Units, encara no hagi donat llum verda al producte de la farmacèutica anglo-sueca, i que l'aprovació encara es retardi mesos en relació amb l'aprovació del regulador britànic i europeu.

Resposta britànica

Des del Regne Unit, el país europeu que primer va punxar amb AstraZeneca, i on s'ha desenvolupat la vacuna, les decisions dels governs europeus, i d'altres, però especialment els europeus, s'han pres amb sorpresa i també gairebé com una ofensa científica i política. Dos ministres, el de Negocis i el de Sanitat, han sortit avui a defensar la vacuna. I el mateix premier, Boris Johnson, en la sessió de control del Parlament, ha assegurat aquest migdia que "molt aviat" li tocarà el torn a ell per immunitzar-se i que "sens dubte" ho farà amb la vacuna d'Oxford.

Els científics s'hi han sumat. Aquest dimecres l'exdirector de la MHRA Kent Woods assegurava al programa BBC Breakfast: "No hem d’oblidar que a la Unió Europea les darreres xifres mostren que es produeixen al voltant de 2.000 morts al dia per covid. Es tracta d’una pandèmia molt greu. I crec que una interrupció de la vacunació de les seves poblacions és un fet molt lamentable. I tenint en compte que hi ha hagut dificultats amb el subministrament en algunes parts d'Europa, atès que hi ha hagut aquesta nova confusió amb la suspensió del programa de vacunes, no està fent res per a la salut de la població. I encara que és temptador dir que els reguladors d'aquests països estan sent segurs, crec que fan el contrari. Crec que en realitat augmenten el risc per a la població davant d'una pandèmia molt important".

Per la seva banda, el professor Jeremy Brown, membre del Comitè Mixt de Vacunació i Immunització, ha assegurat al programa Today, de BBC Radio 4, que la suspensió en 17 països de la UE "no és sensata", "ni lògica".

A més, ha argumentat un fet incontrovertible. Tota la polèmica generada farà augmentar la suspicàcia de la població general davant de la possible represa de la campanya amb la vacuna d'AstraZeneca i, de retruc, al Regne Unit. Es lliura, doncs, també una batalla de propaganda.

"Hi ha la preocupació perquè el que passa a Europa pugui fer que la gent del Regne Unit tingui menys confiança en la vacuna AstraZeneca, de manera innecessària, perquè és perfectament segura". La vacuna s'ha administrat al voltant d'11 milions de persones al Regne Unit "i no s'hi han registrat efectes secundaris greus", ha afegit. "És difícil entendre per què tants països han decidit deixar d'utilitzar la vacuna".

Les paraules de Brown no són gratuïtes. Una enquesta de YouGov feta entre el 23 de febrer i el 2 de març en cinc països –el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Alemanya i França– mostrava que mentre que en el primer la confiança en la injecció d'Oxford/AstraZeneca és màxima (95%), la creença que és insegura augmenta fins al 44% (França) i 40% (Alemanya). A Itàlia, el 16% la consideren insegura i a Espanya el 25%. Aquestes xifres probablement deuen haver crescut després de les darreres informacions.

En aquest sentit, a Alemanya, un dels països amb un índex d'antivacunes més elevat, una enquesta ràpida de Forsa feta pública avui per a les cadenes RTL i NTV mostra que el 54% dels sondejats creuen que la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca és correcta.

Cronologia d'un desencontre

Divendres, 22 de gener

AstraZeneca diu a Brussel·les que hi haurà un dèficit del 60% a causa de problemes de producció a la seva cadena de subministrament europea, cosa que deixa a la UE esperar lliuraments de 31 milions de dosis a finals de març en lloc dels 80 milions acordats.

Dissabte, 23 de gener

L'ex primer ministre italià, Giuseppe Conte, amenaça amb demandar AstraZeneca per la rebaixa del nombre de dosis.

Dilluns, 25 de gener

El diari Handelsblatt cita fonts governamentals alemanyes que afirmen que la vacuna Oxford-AstraZeneca només és efectiva en un 8% entre els majors de 65 anys. El ministeri de salut alemany rebutja públicament les afirmacions juntament amb AstraZeneca i la Universitat d'Oxford.

Dijous, 28 de gener

Les autoritats sanitàries alemanyes diuen que la vacuna no s'hauria d'administrar a majors de 65 anys per la manca de dades d'aquest grup d'edat. Posteriorment, Àustria, França, Grècia, Suècia, Dinamarca, Polònia i els Països Baixos fan el mateix, mentre que Bèlgica i Espanya el limiten a menors de 55 anys i Itàlia inicialment la limita a menors de 55 anys abans de plantejar-lo a adults fins a 65 al mes després.

Aquest mateix dia, la UE ordena als funcionaris que inspeccionin les instal·lacions d’AstraZeneca a Bèlgica per confirmar els problemes de subministrament després d’una fila sobre si el bloc comercial rep la seva part justa de les dues plantes del Regne Unit de la companyia. AstraZeneca assenyala que el contracte del Regne Unit es va signar tres mesos abans de Brussel·les i va confirmar que s’hi subministrarien primer les vacunes fabricades al Regne Unit.

Divendres, 29 de gener

L’Agència Europea del Medicament aprova l’ús de la vacuna d'Oxford per a tots els adults majors de 18 anys. Hores més tard, el president francès, Emmanuel Macron, assegura que la punxada és "quasi ineficaç". La Comissió Europea publica una còpia del seu contracte amb AstraZeneca. Posteriorment, Brussel·les fa accions per activar l'article 16 del Protocol d'Irlanda del Nord per evitar que les vacunes entrin al Regne Unit


Dissabte, 30 de gener

La Comissió Europea introdueix un requisit d’autorització d’exportació per a les vacunes produïdes a la UE i exportades a altres llocs.

Divendres, 26 de febrer:

Enmig de les preocupacions sobre la lentitud de la campanya de vacunació, a la cancellera alemanya Angela Merkel se li pregunta en una entrevista si es presentaria voluntària perquè se l'administri la vacuna d'AstraZeneca. Merkel respon: "Tinc 66 anys i no pertanyo al grup recomanat per AstraZeneca".

Dilluns, 1 de març

França rectifica. El ministre de Salut, Olivier Véran, diu que la vacuna ad'AstrZeneca estarà disponible per a persones d'entre 65 i 75 anys amb greus riscos per a la salut.

Dijous, 4 de març

Itàlia i la Comissió Europea bloquegen un enviament de la vacuna Covid-19 d'AstraZeneca destinada a Austràlia.

Dimarts, 9 de març:

Charles Michel, el president del Consell Europeu, acusa el Regne Unit de prohibir l'exportació de vacunes, inclosa la d'AstraZeneca. Boris Johnson ho nega l'endemà en la sessió de control setmanal del Parlament.

Dimecres, 10 de març

Després d’haver-se informat a Àustria que una infermera de 49 anys va morir de problemes de coagulació sanguínia havent rebut la vacuna d'AstraZeneca, l’Agència Europea del Medicament afirma que una investigació preliminar demostrar que el lot de vacunes AstraZeneca utilitzat no n'és la causa probable.


Dijous, 11 de març

Dinamarca es converteix en el primer país a suspendre la vacuna d'AstraZeneca durant dues setmanes després que una dona de 60 anys morís arran d'un coàgul. Àustria i Noruega segueixen la iniciativa. Altres països, inclosa França, afirmen que continuaran administrant la vacuna, citant la decisió de l'EMA. El ministre de Salut francès, Olivier Véran, diu que ha consultat l'Agència Francesa de Medicaments, i que creu que "no cal" suspendre les vacunes.



Divendres, 12 de març

La International Society on Thrombosis and Haemostasis, que representa experts mèdics de tot el món, diu que "el petit nombre d'esdeveniments de trombes reportats en relació amb els milions de vacunes administrades contra elcovid no suggereix cap vincle directe".


Dilluns 15 de març

Alemanya, Itàlia, França i Espanya suspendran temporalment l’ús de la vacuna desenvolupada per AstraZeneca i la Universitat d’Oxford per les pors de coàguls de sang. El dia abans ho han fet Irlanda i els Països Baixos, entre altres. L’Agència Europea del Medicament publica una declaració que assenyala que el nombre d’aquests esdeveniments en persones vacunades "sembla no ser superior al que es veu en la població general".


Dimarts 16 de març

Suècia es converteix en l’últim país europeu que atura l’ús de la vacuna. Els experts britànics estan "desconcertats" pel retard amb el professor Adam Finn, membre del grup de treball de l'OMS sobre les vacunes Covid, que adverteix que aturar el desplegament d'aquesta manera és "altament indesitjable" i corre el risc de soscavar la confiança en la vacuna, cosa que pot costar la vida a la llarga.

 

stats