Les grans potències es donen més temps per negociar amb l'Iran: 7 claus d'un diàleg encallat

BarcelonaLes negociacions entre les sis grans potències mundials i l'Iran pel programa nuclear persa s'han ampliat fins el juny, després que aquest dilluns s'esgotés el termini fixat.

L’objectiu és arrencar del règim dels aiatol·làs el compromís de renunciar a produir energia nuclear a canvi que s’aixequin les sancions internacionals que pateix el règim des de fa una dècada.

Què hi diu Teheran?

L'Iran sempre ha afirmat que el seu programa nuclear té només finalitats pacífiques i defensa el seu dret a l'energia atòmica per sostenir el seu desenvolupament, com han fet les grans potències. Però el grup dels sis grans (Estats Units, França, Gran Bretanya, la Xina, Rússia i Alemanya) no se'n refien i es volen assegurar que els iranians no estan enriquint urani per fabricar la bomba atòmica.

Per què Occident vol ara un acord?

Des de la revolució del 1979 que va derrocar el xa, l'Iran era l'arxienemic dels Estats Units. La situació al Pròxim Orient després de les invasions nord-americanes de l'Afganistan i l'Iraq, però, ha fet canviar les coses. Ara Teheran s'ha convertit en un aliat gairebé imprescindible, que ja va ser important en la lluita contra els talibans i Al-Qaida, i ara també es clau en el combat contra l'Estat Islàmic.

Què sabem del programa nuclear iranià?

Un grup opositor va revelar el 2002 l'existència d'un programa secret d'enriquiment d'urani a la planta de Natanz i d'un reactor d'aigua pesada a Arak. L'urani es pot fer servir per fabricar armes nuclears, i el combustible dels reactors conté plutoni apte per a una bomba atòmica.

Aquest és el mapa de les instal·lacions nuclears iranianes que es coneixen:

Com es va arribar a les sancions?

Teheran va acceptar sotmetre's a les inspeccions de l'Agència Internacional per a l'Energia Atòmica (IAEA), però aquesta no va poder confirmar que el programa tingués només objectius civils. Aleshores els Estats Units i la UE van començar a pressionar l'Iran perquè limités l'enriquiment de l'urani a una concentració que no permetés la fabricació d'armes. Però la victòria a les eleccions presidencials del 2005 de Mahmud Ahmadinejad, que va fer de la qüestió nuclear un cas de sobirania nacional, va portar al trencament de les converses. L'IAEA va portar l'Iran al Consell de Seguretat de l'ONU per incomplir el Tractat de No-proliferació Nuclear. Des d'aleshores, el Consell ha adoptat sis resolucions instant l'Iran a aturar el programa. El 2011 i el 2012 els EUA i la UE van imposar sancions addicionals als bancs i el petroli iranià que han afectat greument la seva economia.

Les eleccions presidencials del 2013 van donar la victòria a Hassan Rouhani, identificat amb l'ala moderada dins el nucli dels aiatol·làs, en un gir que es va interpretar també com a resultat del malestar social al país. Des d'aleshores hi ha hagut diverses rondes negociadores entre Teheran i l'anomenat grup dels 5+1 (els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU més Alemanya).

Què s'ha pactat fins ara?

Després d'una negociació bilateral secreta, Washington i Teheran van pactar un actor interí, anomenat Pla Conjunt d'Acció, pel qual el gener del 2014 l'Iran va acceptar congelar la producció d'urani enriquit per sobre del 5% de puresa i a diluir les reserves a menys del 20%. També es comprometia a no construir més instal·lacions ni a importar més combustible per al reactor. A canvi, el grup dels 5+1 va afluixar les sancions.

On s'han encallat les negociacions actuals?

Ara cal arribar a un acord integral i durador. Els dos costats reconeixen que des del gener hi ha hagut avenços substancials, com l'acord per al redisseny del reactor d'Arak per tal que produeixi menys plutoni. Però les posicions encara són distants pel que fa a l'enriquiment d'urani. Teheran ofereix no construir més centrifugadores en els propers set anys, però després vol poder autoabastir la planta de Bushehr, que funciona amb combustible importat de Rússia per un acord vigent fins al 2021. Segons els experts, això donaria a Teheran la capacitat per fabricar armes nuclears en qüestió de setmanes. A canvi, el règim dels aiatol·làs està disposat a permetre més inspeccions internacionals.

Els 5+1, per contra, volen que l'Iran segueixi important el combustible per als seus reactors de Rússia i també reclamen que s'aturi el programa d'investigació, almenys durant dues dècades.

Els dos bàndols reben les respectives pressions internes: l'Iran perquè ha fet del seu programa nuclear una qüestió de sobirania nacional, i les grans potències perquè durant anys han presentat el règim dels Aiatol·làs com una amenaça de primer ordre.

Quin paper hi té Israel?

Tel Aviv és reticent a qualsevol acord amb l'Iran, com va demostrar el seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, en el seu discurs a l'Assemblea General de l'ONU el 2013. Ahir el govern israelià va dir que un acord en els termes actuals amb l'Iran "acorralaria" Israel cap a la guerra.