La Cúpula de Ferro: tecnologia punta contra coets casolans

La mateixa image s'ha repetit cada nit durant l'útima setmana: sobre el fons d'un cel de nit, boles de foc que exploten a l'aire. En un costat de la frontera que aïlla la franja del món, els coets casolans llançats per Hamàs i altres milícies palestines; en l'altre, els míssils israelians que els destrueixen a l'aire pocs segons després. És la Cúpula de Ferro, el sofisticat sistema de defensa israelià pioner al món per interceptar projectils d'abast curt. Amb l'ajuda d'experts, expliquem com funciona i què ha canviat des que es va posar en marxa fa una dècada amb el suport dels Estats Units. L'exèrcit israelià assegura que des del principi d'aquesta crisi s'han llançat 3.000 coets des de Gaza, el 90% dels quals han sigut interceptats per l'escut.

Com funciona?

Com gairebé tots el sistemes antimíssils, està format per tres components: un radar que detecta el coet i en segueix la trajectòria, un sistema de control que processa la informació i activa l'interceptador, i un míssil que destrueix el coet a l'aire. Les bateries antimíssils poden ser fixes o estar muntades sobre camions per traslladar-les en funció dels atacs. El sistema funciona en qüestió de segons, perquè els coets llançats des de la franja triguen entre 15 i 90 segons a impactar sobre el territori israelià. Cada sistema compta amb tres o quatre llançadores de míssils equipades cadascuna amb vint projectils. Els míssils només es llancen un cop es constata que el coet arribaria a una zona habitada i es poden maniobrar des de l'aire. El míssil interceptor –habitualment els israelians Tamir estan equipats amb sensors i tenen una longitud d'uns tres metres– no impacta sobre el coet enemic, sinó que explota molt a prop per destruir-lo, cosa que no impedeix que puguin caure peces i es causin danys. Segons el fabricant, l'empresa pública israeliana Rafael Defense Systems, una sola bateria pot protegir una citat de mida mitjana i interceptar coets llançats des de 70 quilòmetres.

El sistema Patriot dels Estats Units funciona de la mateixa manera, però l'especificitat de l'israelià és que està dissenyat per actuar contra coets d'abast curt, no contra míssils balístics. Està especialment pensat per a armes molt poc sofisticades i no serveix per interceptar míssils que es poguessin llançar des de l'Iran o des del Líban, contra els quals Israel està desenvolupant els sistemes Fletxa i Fona de David.

Com hi respon Hamàs?

"Hamàs intenta superar la Cúpula de Ferro desbordant el sistema: com més coets llancen més costa interceptar-los", explica a l'ARA Jean-Loup Samaan, investigador sobre el Pròxim Orient de la Universitat Nacional de Singapur. "I encara podrien intentar obrir dos fronts, si es coordinen atacs amb Hezbol·lah, la milícia xiïta libanesa, que la setmana passada va disparar tres míssils contra Israel des del sud del Líban. "Una altra tàctica és amagar les llançadores, com van fer el 2014 amb la construcció de la xarxa de túnels que connecta Gaza amb Israel. Si hi hagués un atac des de territori israelià, seria més difícil que els radars el detectessin". Michel Armstrong, investigador de la universitat canadenca de Brock, ha constatat un augment significatiu del nombre de coets disparats per Hamàs: en les primeres hores van ser 470, mentre que el 2014 no van passar de 192 al dia i el 2012 de 312 projectils llançats en un sol dia. L'altra novetat és que les milícies disposen de més coets d'abast llarg: un 17%, que han arribat fins a Tel Aviv. El nombre de coets llançats en aquesta onada no té precedents.

Quin és l'arsenal de les milícies palestines?

Malgrat els catorze anys d'un setge ferotge amb el qual Israel controla tot i tothom que entra i surt de la franja de Gaza, els grups armats palestins han aconseguit acumular un arsenal de fabricació casolana. Reutilitzen canonades dels assentaments israelians abandonats el 2004, quan el govern d'Ariel Sharon va decidir marxar de la franja; també entren peces de contraban o les fabriquen amb les restes llançades per Israel. Els coets s'acoblen als túnels subterranis o en tallers amagats i Hamàs assegura que els ha millorat tècnicament amb l'ajuda de l'Iran. Un material molt rudimentari, al costat de l'enorme poder destructiu de l'aviació israeliana, que té el material més avançat del món i que, de fet, utilitza Gaza com a camp de proves per a la seva indústria militar. Però per a molts palestins, desesperats dins i fora de Gaza, aquests coets són un símbol de la resistència a l'ocupació israeliana i en celebren cada llançamet, encara que molts fallen i acaben caient dins la franja. La intel·ligència israeliana calcula que a Gaza hi ha 30.000 projectils emmagatzemats. Comandants israelians s'han mostrat aquests dies sorpresos pel volum i l'abast dels coets de Gaza. Segons Michael Herzog, del Washington Institute for Middle East Policy, els atacs israelians busquen desmantellar "les instal·lacions de producció, de manera que quan s'acabi aquesta ronda de combats no només hi haurà menys coets, sinó menys capacitat per fabricar-ne". Només alguns coets palestins han arribat a superar la barrera i han deixat deu morts en territori israelià. Els milicians saben que, només llançant centenars de coets alhora, amb sort algun arribarà a l'objectiu. Una part del coets d'abast curt, els Qassam, nom de la branca militar de Hamàs, recorren una distància de només 10 quilòmetres i tenen una trajectòria imprevisible.

Què ha canviat?

"L'estratègia no canvia, només s'intensifica, però és el mateix que veiem des de fa quinze anys. Per als palestins, l'ús de coets és més efectiu que els atemptats suïcides. Pel que fa als israelians, cada cop que hi ha una intervenció a Gaza alguns ho celebren i d'altres acaben dient que és un sistema molt car per aturar uns coets barats", diu Saaman. "La naturalesa del conflicte tampoc no canvia: els objectius polítics són els mateixos i l'equilibri de forces continua clarament al costat d'Israel. La Cúpula de Ferro no pot defensar Israel de totes les amenaces i, a més, des de la seva creació el 1948 els militars han cregut que no n'hi havia prou amb defensar-se, sinó que calia una estratègia ofensiva. De fet, les veus més escèptiques venen de l'exèrcit: el sistema antimíssils només serveix per guanyar temps, però no substitueix ni els bombardejos ni les invasions terrestres", afegeix l'investigador.

Quin paper hi juguen els EUA?

Segons la premsa israeliana, cada míssil llançat des de la Cúpula de Ferro costa uns 66.000 euros. Un cost que no es podria sostenir sense els 146.000 milions de dòlars que els Estats Units van entregar l'any passat a Israel en concepte d'assistència econòmica, militar i pel sistema de defensa antimíssils. L'interès de Washington per la Cúpula de Ferro va començar el 2012 sota l'administració de Barack Obama. Des d'aleshores, els Estats Units han finançat el desenvolupament de l'escut i han comprat a Israel dos d'aquests sistemes per a la seva pròpia defensa.