Els cubans intenten burlar la censura d'internet a través de VPNs

Barcelona"El primer vídeo el vaig veure a Twitter diumenge a les 11 del matí: un grup de vint persones feia sonar cassoles enmig d'una apagada nocturna, aparentment a Holguín. Durava menys de 10 segons i el vaig reproduir diverses vegades. Al cap de poca estona es feien virals les transmissions en directe a través de Facebook de centenars de persones als carrers de San Antonio de los Baños, cridant «Llibertat», «No tenim por» i «Fora la dictadura». Era tan impactant com inversemblant. Vaig trigar a convèncer-me que tot allò era real. De seguida vaig pensar que en pocs minuts tallarien l'internet a Cuba. Aquest pensament ja és automàtic", escriu al portal independent Periodismo de Barrio Geisy Guia Delis, des de l'Havana.

"Tothom a l'illa sap el protocol, perquè és una lliçó que vam aprendre el 26 de novembre del 2020, quan el ministeri de l'Interior i l'únic proveïdor de serveis telefònics a Cuba, Etecsa, va inhabilitar l'accés a internet perquè agents de la seguretat de l'estat, vestits com a personal mèdic, irrompessin a la residència de l'artista Luis Manuel Otero Alcántara, que és també la seu del Moviment de San Isidro", recorda la periodista cubana. Es refereix a l'atac al centre del grup opositor format per artistes i intel·lectuals que reivindiquen llibertat d'expressió, i que són sistemàticament perseguits des d'aleshores, en una situació d'arrest domiciliari de facto, segons ha denunciat Amnistia Internacional.

Però a les xarxes va durar prou, el vídeo de les protestes de San Antonio de los Baños, precursores del moviment de l'11 de Juliol, una mobilització popular sense precedents des de la revolució del 1959 que reclamava tant millores en les condicions de vida com llibertats al règim de l'Havana.

Les imatges van córrer arreu del país, i tot seguit van esclatar manifestacions en desenes de localitats. Just quan s'escampava la pólvora cap a Santiago de Cuba, van arribar les primeres notícies de caiguda de WhatsApp, Facebook i Telegram. Alguns usuaris de Twitter van dir que fallava. Diverses persones, que van estar connectades més temps a través de VPN van aconseguir pujar imatges del Malecón de l'Havana i altres llocs desbordats del poble i crits de "Patria o vida". La consigna inspirada en la popular cançó que contraposa l'eslògan del règim, "Patria o muerte".

Precisament aquest dimecres reconeguts artistes cubans s'han solidaritzat amb la revolta popular, que ja ha deixat almenys un mort i centenars de detinguts: el jazzista Chucho Valdés ha dit que "fa molt de mal veure les condicions infrahumanes en què subsisteix la gent a Cuba". I el guitarrista Leo Brower ha criticat "l'abús de poder" del govern de Miguel Díaz-Canel, que ha titllat els manifestants de "mercenaris".

Trucs per saltar el control

La connexió a internet mòbil a Cuba s'ha restablert aquest dimecres a mitja tarda, però tres dies després de l'inici de les protestes, silenciades i reprimides amb la mobilització de persones afins al règim desplegades amb bastons pels carrers, no hi ha accés a les xarxes socials a través dels dispositius cel·lulars.

Una minoria ha recuperat les dades al mòbil i d'altres han aconseguit accedir a la xarxa amb plataformes VPN, però l'apagada continua sent generalitzada, perquè són molt pocs a l'illa els que es poden permetre una connexió fixa a casa seva. Els més joves s'espavilen per recórrer a serveis com Psiphon o Thunder per accedir a les xarxes 3G i 4G, esquivant la censura del monopoli estatal. El sistema funciona activant les dades i la VPN i posant-la en la regió dels Estats Units.

Els talls amb què el govern pretén silenciar les protestes també estan generant problemes, perquè a causa de la pandèmia en alguns sectors s'ha generalitzat el teletreball. A l'escola, per exemple, les classes són telemàtiques. La falta de comunicacions també ha alarmat la diàspora cubana, que té dificultats per contactar amb els seus familiars a l'illa. El règim, per la seva banda, no ha admès els talls i es limita a parlar d'"interrupcions en l'electricitat", i el ministre d'Exteriors, Bruno Eduardo Rodríguez, ha reconegut que "falten dades, però també medicaments".