Cuba viu les protestes contra el règim més grans des del 1994

LondresCridant "llibertat" pels carrers de l'Havana vella i de moltes altres ciutats del país, Cuba va viure aquest diumenge l'episodi de protestes més gran contra el règim comunista que es recorda gairebé des de la crisi dels balseros, el 1994, i de l'anomenat Maleconazo (també el mateix any, a l'agost), tot un seguit de protestes contra el castrisme derivades de la crisi econòmica que patia llavors l'illa arran de la caiguda de la Unió Soviètica, suport fonamental del país durant la Guerra Freda.

En aquesta ocasió, les raons de les manifestacions són també l'enfonsament d'una economia depenent quasi al 100% del turisme i dels serveis relacionats, com a resultat de la pandèmia de covid-19. La falta d'aliments bàsics, així com de medicines, ha comportat un deteriorament molt ràpid de la situació social, agreujada per les mesures restrictives amb què es vol combatre l'augment d'infeccions. Diumenge, el país va informar de 6.923 casos i 47 morts, el doble que la setmana anterior.

Al llarg d'aquest diumenge van esclatar protestes en ciutats com l'Havana, Santiago, Santa Clara, Matanzas, Cienfuegos i Holguín, però també en pobles més petits com Palma Soriano, Cárdenas, Colón, Guira de Melena i Artemisa. Inventario, una pàgina web especialitzada en dades cubanes, va fer un seguiment d'almenys 25 manifestacions en diferents indrets del país.

En el decurs de les protestes, a les quals el règim ha respost amb un nombre indeterminat d'arrestos (segons algunes fonts podrien superar el centenar), s'han pogut sentir crits de "dimissió" contra Miguel Díaz-Canel, president del país des del 2018 i primer secretari del Partit Comunista (la veritable màxima autoritat de Cuba) des del 19 d'abril. Cap a les nou del vespre, l'ambient als carrers tant de l'Havana com d'altres nuclis del país es va normalitzar relativament. En tot moment, les forces especials de la policia van desplegar una presència notable.

Díaz-Canel assenyala els EUA

En un discurs televisat aquest diumenge a la tarda, Díaz-Canel va recuperar el to dels temps més durs de la Guerra Freda i va assenyalar els Estats Units com a responsables de la situació d'escassetat crònica, per l'embargament comercial imposat des de fa dècades a l’illa. El president va dir que molts manifestants eren manipulats per les campanyes de xarxes socials orquestrades pels Estats Units i "mercenaris" sobre el terreny, i va advertir que no es tolerarien "provocacions" addicionals, fent una crida als simpatitzants del règim a fer-hi front. "No lliurarem la sobirania ni la independència del poble –va dir Díaz-Canel–. Hi ha molts revolucionaris en aquest país que estem disposats a donar la nostra vida, estem disposats a fer qualsevol cosa i serem al carrer lluitant".

Justament aquesta crida de Díaz-Canel és el que la investigadora del Cidob Anna Ayuso, especialista en Amèrica Llatina, creu que pot ser "molt contraproduent" per als interessos a llarg termini del règim en uns moments en què l'illa està pendent que la Unió Europea ratifiqui l'Acord de Diàleg Polític i de Col·laboració, entre altres raons pel bloqueig a la ratificació del govern de Lituània. "El suport de la UE estava condicionat a un procés d'obertura i de reformes. Amb tota aquesta situació, no podrà fer avenços. Per això la crida de Díaz-Canel als revolucionaris la trobo molt desencertada", diu Ayuso. L'Organització d'Estats Americans ha acusat Díaz-Canel de promoure l'enfrontament entre cubans.

En opinió de la investigadora, "els arrestos que s'han produït tindran un cost polític molt important" perquè tant la Unió Europea com els Estats Units poden frenar algunes accions de desgel amb l'Havana. "Cuba està pendent que l'administració Biden tregui el país de la llista d'estats promotors del terrorisme. I la situació actual no ho facilita. Ans al contrari: al Congrés [nord-americà] es demanarà que s'adoptin mesures més fortes", diu.

La reacció de la Casa Blanca ha arribat aquest dilluns al matí. El president, Joe Biden, ha assegurat en un comunicat que els Estats Units donaven suport al poble cubà. "Som al costat del poble cubà i la seva crida en demanda de llibertat i perquè es redueixi el tràgic control de la pandèmia i les dècades de repressió i sofriment econòmic a què han estat sotmesos pel règim autoritari de Cuba. El poble cubà referma de manera valenta els drets fonamentals i universals. Aquests drets, inclòs el de protesta pacífica i el de determinar lliurement el seu propi futur, s'han de respectar. Els Estats Units fan una crida al règim cubà a escoltar la seva gent i atendre les seves necessitats en aquest moment vital, en lloc d'enriquir-se ell mateix".

Per la seva banda, la Unió Europea també s'ha manifestat a través de l'Alt Representant de política exterior. Des de Brussel·les, Josep Borrell ha recordat que els cubans "tenen dret a expressar les seves opinions de manera pacífica", i ha demanat al govern cubà que "permeti les manifestacions pacífiques i escolti les seves reclamacions de descontentament". El cap de la diplomàcia europea ha volgut ser "prudent" i ha explicat que per les informacions amb què consta fins ara, no hi ha hagut "topades" violentes entre els manifestants i les autoritats, informa Julia Manresa.

La investigadora del Cidob Ayuso considera que la situació és comparable a la del 1994, però també en destaca algunes diferències fonamentals. "Internament, la situació no és la mateixa. La població ha canviat molt: hi ha molta gent jove, molta gent connectada amb l'exterior. La generació actual, crescuda després del període especial [nom amb què es coneix la crisi econòmica dels anys 90], ja no es creu la vella retòrica. I l'estat no els pot donar res perquè estan sense aliments, sense medicines. Internacionalment, tampoc tenen cap suport. Abans era l'URSS, després Veneçuela. Però ara no en tenen cap", explica l'analista. Una altra de les diferències és el perfil dels manifestants: "Són gent molt jove, artistes, intel·lectuals, i que ja no són part dels mateixos nuclis de l'oposició tradicional, gent a la qual ja no la pots titllar de mercenaris dels Estats Units, l'habitual excusa per a la repressió".

Les imatges que circulen a les xarxes socials de multituds que, per exemple, tomben cotxes de la policia són excepcionals a Cuba, un país on el govern comunista manté un control estricte de la població. I també ho són les que va publicar en directe a Facebook Antonio Miguel Cobas Jalowayski a Palma Soriano, una ciutat de l'est del país, prop de Santiago. Centenars de manifestants demanaven llibertat i cridaven contra la dictadura i Díaz-Canel. Els manifestants també exigien medicaments, vacunes contra el covid i "la fi de la fam".

Encara que per primer cop des de la renúncia de Raúl Castro a la presidència, el 2018, no hi cap dirigent de la revolució al davant del país, l'estructura de poder a Cuba continua en mans d'una generació que hi va néixer pràcticament al mateix temps que la victòria del castrisme –Díaz-Canel té 61 anys– i, sobretot, en mans de l'exèrcit, que "manté el control sobre totes les empreses que produeixen divises" i que "no està disposat que hi hagi un canvi de règim que els obligui a repartir", destaca Anna Ayuso.

Mobilitzacions al Versalles

A Miami, la gran capital de l'exili cubà, diumenge a la nit es van registrar manifestacions al voltant del mític bar Versailles, centre neuràlgic de l'oposició anticastrista des de pràcticament el mateix triomf de la revolució.

En aquest sentit, una de les veus mès crítiques del règim castrista, el senador republicà per Florida Marco Rubio assegurava en una piulada a Twitter: "Les protestes a Cuba no són simplement per l'escassetat [de productes bàsics]. El socialisme promet aliments, medicaments i ingressos garantits si renuncieu a la vostra llibertat. Quan, com sempre, no s’aconsegueixen, no es recupera la llibertat. Per això els manifestants canten «Llibertat»".

Ayuso ho té clar. L'anticastrisme dels Estats Units "demanarà a Biden mà dura". I pronostica: "Abans de les eleccions de mig mandat [de l'any que ve] no farà res. Amb la situació actual, encara menys. Per això la crida de Díaz-Canel és molt dolenta".

Ara mateix, és molt difícil predir una evolució de la situació. "L'oposició a Cuba és pacífica, sap que té totes les de perdre. I tot està lligat i ben lligat fins que es deslliga, i no saps mai quan pot passar. Penso que no serà ràpidament, però; no crec que immediatament hi hagi un col·lapse del règim".