Cuba reivindica el Che en el 50è aniversari de la seva mort

Santa Clara (Cuba)Quan s’arriba a Santa Clara ja se sap que s’és a la casa del Che. Les referències a l’històric revolucionari en aquesta ciutat són constants des dels afores mateix, que anticipen el que ve amb cartells de propaganda que contenen frases i imatges de l’argentí. I a les nits els músics ambulants proven d’escurar la butxaca dels turistes apel·lant a la nostàlgia a través de l’emotiva cançó Hasta siempre comandante, de Carlos Puebla.

Situada al mig de l’illa, a uns 300 quilòmetres de l’Havana, sense platja ni muntanya, la principal atracció de la ciutat és recórrer l’empremta històrica que el “ guerrillero heroico ” -com l’anomena el règim- va deixar-hi. Sense la batalla de Santa Clara que l’argentí va liderar cap a la victòria el desembre del 1958, ni el Che hauria esdevingut el mite que va ser ni segurament la Revolució Cubana hauria evolucionat igual. Per aquest motiu, la ciutat va quedar sempre lligada al carismàtic guerriller i es va decidir que allotgés les seves restes mortals quan van ser recuperades de Bolívia el 1997. Ara Santa Clara compta amb un mausoleu on està enterrat Ernesto Guevara com a icona de la població, així com un petit museu dins el tren blindat que va jugar un paper decisiu en la batalla.

Com no podia ser d’una altra manera, el mausoleu on descansen les seves restes va centrar tots els actes d’homenatge a Cuba de la commemoració dels 50 anys de la mort del Che Guevara que es complien ahir, amb la presència del president, Raúl Castro, i del seu vicepresident i més que probable successor a partir de l’any que ve, Miguel Díaz-Canel, que va pronunciar un discurs sobre el llegat del Che com a símbol de llibertat per al món.

En l’acte també van participar persones que havien conegut el Che en persona, com col·legues guerrillers que l’havien acompanyat en la seva expedició a Bolívia i que explicaven com era l’argentí en la distància curta. També hi eren els seus fills, que viuen a Cuba i que es mostraven contents per la “persistència” dels valors revolucionaris que encarnava el seu pare.

Però tot el protagonisme no va ser a l’escenari. En un gest animat per les autoritats, una bona part del públic lluïa papers on hi havia impresa la famosíssima fotografia del líder revolucionari feta pel fotògraf cubà Alberto Korda. El fotògraf va immortalitzar l’argentí en una imatge que s’ha transformat en una icona mundial, fins al punt de diluir-ne el sentit revolucionari inicial. De fet, l’estat cubà és el primer a sumar-se a aquesta tendència comercialitzant la imatge del Che en tota mena de souvenirs que es venen a l’illa. L’autor de la fotografia, que fins llavors s’havia dedicat a retratar models i després va passar a ser el fotògraf oficial de la la Revolució, no es va plantejar cobrar mai pels drets de la imatge i només va denunciar una marca anglesa de Vodka que va intentar decorar les ampolles amb la imatge del Che. La història diu que va donar els diners obtinguts en la demanda per finançar el sistema educatiu cubà.

Més lluny de l’escenari, però també entre el públic, hi havia gent que assegurava que també l’havien conegut personalment. És el cas de l’Eduardo, nascut l’any 1940, que va formar part de la seva columna encara que no va participar en la batalla de Santa Clara. Segons ell, el Che era molt exigent amb els seus soldats i no tolerava la indisciplina. “Era dur però també feia que tots ens sentíssim com germans”, explica.

Un contemporani del Che

L’Eduardo també va ser present fa 20 anys quan les restes mortals del revolucionari van arribar a Santa Clara en un acte en què, recorda, tota la ciutat va formar una comitiva des de l’entrada fins a l’arribada al mausoleu. Considera que va ser un acte de justícia per a una ciutat que sempre li ha tingut una estima especial.

Com una bona part dels cubans, l’Eduardo considera que el Che es va avorrir després del triomf de la Revolució i que els càrrecs governamentals -com per exemple el de ministre d’Indústria i el de president del Banc Nacional de Cuba- no feien per a ell. De fet, molta gent a l’illa creu que una part de les seves ganes d’impulsar la revolució al Congo, primer, i a Bolívia, després, van arribar després de donar per impossibles algunes de les mesures d’eficiència i de treball que volia imposar. Una altra frase que se sol escoltar a Cuba sobre el Che és que era tan i tan comunista, que era de dretes pels esforços que exigia.

Finalment, i amb això l’Eduardo també hi està d’acord, hi ha qui opina que el Che va marxar a fer la revolució a altres països perquè era un home d’acció que en part gaudia complint aquesta mena de missions. Per exemple, per poder entrar a Bolívia el Che va fer servir un passaport uruguaià falsificat amb el nom de Ramón Benítez i va canviar el seu aspecte físic per passar inadvertit.

Mentre que per als adults la figura del Che manté intacta la seva identificació amb els valors de la llibertat per a Llatinoamèrica i el món, i d’alguna manera representa la puresa de la Revolució, entre les noves generacions és diferent. Els més joves segueixen veient en l’argentí una figura important a l’hora de configurar el seu imaginari nacional, però tots els seus actes queden massa enrere per agafar-lo com a exemple.

La visió dels joves

Alumnes de la Universitat de Santa Clara, com la Clara, creuen que la imatge del líder revolucionari s’ha devaluat molt per la sobreexplotació de la seva imatge i ha acabat perdent el sentit en algunes ocasions. “D’una banda ens el posen com a tòtem a l’escola, i de l’altra veiem com s’utilitza com a reclam per atraure turistes”, es lamenta. Malgrat tot, se sent molt orgullosa que s’identifiqui el Che amb Cuba i inspiri altres lluites al món, i considera que és una de les coses que persistiran de la Revolució en el futur.

A l’Óscar el preocupa que amb els anys s’imposi la visió d’un home cruel i sanguinari que els seus familiars residents a Florida li expliquen que veuen des d’allà. “Encara que no sigui un ferm defensor d’aquest sistema, no em sembla una visió justa”, assenyala. També destaca que es tracta del primer any que es commemora la mort del Che sense la presència de Fidel Castro i alerta perquè s’adoptin mesures per evitar l’excessiva comercialització de la seva imatge.

L’absència de Fidel ha sigut present durant els actes d’homenatge. Fidel va saber utilitzar la figura del Che Guevara per mitificar la imatge del seu règim i donar-hi un aire romàntic a escala internacional. No en va, durant la marxa fúnebre del comandant per tot el país les restes de Fidel van descansar al costat de les del Che una última nit.

Ahir es van celebrar homenatges al Che en bona part del món, que majoritàriament el veu com un símbol de llibertat, fins i tot a Bolívia, que ha passat de ser el país enemic que va eliminar el “ guerrillero heroico ” amb l’ajuda de la CIA a un aliat de la regió. Des dels edificis blancs de Santa Clara, la gent sempre estarà agraïda a un estranger que va lluitar per una causa com a pròpia i, de passada, va situar la ciutat al mapa.