Cuba, en el punt de mira del món després de les protestes

L'HavanaUn cop més, Cuba s’ha posat en el punt de mira internacional, amb les protestes al carrer que van alterar la tradicional parsimònia d’aquesta illa caribenya l’11 de juliol. Un fets que fins ara han deixat un mort, desenes de ferits i desenes de detinguts, a més d’aprofundir encara més les diferències ideològiques entre els cubans d’una tendència i altra.

“No m'hauria imaginat mai veure tanta gent protestant als carrers, em va fer por quan vaig veure les pedres i els pals, la gent enfrontant-se, ferits, semblaven bojos plens d’odi, com si s’estiguessin espolsant de sobre vells deutes”, comenta Ernestina Díaz, una mestra resident al municipi de Centro Habana.

A l’Havana i en diverses localitats cubanes, centenars de persones van sortir als carrers a protestar per la greu situació econòmica que viu el país, la insuficient distribució d’aliments i productes de primera necessitat, els talls elèctrics a causa de les insuficiències del servei energètic nacional, la venda de productes bàsics en divises cares, la falta de medicaments i les llargues restriccions per la pandèmia de covid-19.

Raons de la protesta

La crisi econòmica que pateix l’illa s'ha aguditzat tant, que comprar productes alimentaris i de primera necessitat s’ha convertit en un veritable calvari, i encara es va complicar més amb la unificació les dues monedes existents a Cuba fins al gener. La mesura del govern va augmentar els salaris, i es van crear botigues que venen els seus productes en divises fortes. Però el desabastiment dels mercats que venen en la moneda nacional, i la prohibició temporal de dipòsits en dòlars nord-americans, va fer disparar els preus en el mercat negre a nivells pràcticament inaccessibles per al cubà del carrer, que ha de fer mans i mànigues per portar aliments a casa. La carn va desaparèixer de les prestatgeries, i de vegades només es pot aconseguir i a través dels revenedors, que fan l’agost amb la necessitat dels cubans.

A això s’hi afegeix el dèficit en un bon nombre de medicaments a les farmàcies, també per tractar malalties cròniques, i que com a opció pots trobar a la venda en el mercat negre a preus estratosfèrics. “La cosa està fumuda –comenta Severino González, un venedor ambulant a la zona de l’Habana Vieja–, ja no sabem d’on treure diners, ni amb l’augment salarial arribem a final de mes, les botigues estan buides, jo no tinc parents que m’enviïn euros, no sé com mantenir la meva dona i els fills, però si apujo els preus la gent protesta”.

Exhausts de burocràcia

A més, la gent de l’illa està exhausta d’haver de bregar amb una burocràcia enquistada en gairebé totes les dependències governamentals, de la negligència d’alguns funcionaris o l’abandonament per les administracions dels serveis bàsics. La prolongació de la pandèmia de covid-19 i les limitacions de mobilitat a causa de les mesures sanitàries, entre altres causes, també han generat un malestar acumulat en la població que ara es reflecteix en les reivindicacions que s’han fet sentir al carrer.

A això s’hi afegeix l’efecte indiscutible del bloqueig econòmic, comercial i financer que els Estats Units imposa a Cuba des del 1962, i que s’ha intensificat en els últims quatre anys de Donald Trump, amb l’aplicació de més de 243 sancions que inclouen persecució financera, obstacles a l’entrada de combustibles a l’illa, prohibició de l’arribada de creuers i turistes, i una ferotge limitació a les importacions que ha afectat també les medicines i el material sanitari fins i tot en temps de pandèmia.

Tot això ha provocat falta de liquiditat financera, absència de crèdits comercials i un fort increment del deute, que ha posat contra les cordes l’economia cubana i ha obligat el govern a fer “malabarismes”.

Desenes de detinguts

Fins ara es desconeix la xifra oficial de detinguts a les protestes de fa una setmana, que segons l’ONU són 187. Alguns ja han estat alliberats i d'altres esperen ser posats a disposició dels tribunals de justícia en diverses presons del país, segons informació del ministeri de l’Interior i la Fiscalia General de la República.

Davant d’aquest escenari de caos, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va fer una crida dilluns als cubans lleials a la Revolució per protegir els carrers, i va titllar els manifestants de “mercenaris”. El resultat va ser que al final de la jornada els carrers van tornar, aparentment, a una calma tensa.

En els últims dies el govern cubà ha presentat suposades proves d’incitació a les protestes des de llocs web registrats als Estats Units operats per companyies nord-americanes o per cubans emigrats opositors. Segons les autoritats, es tracta d’una campanya dissenyada des dels Estats Units, que, a més de les sancions, generarien problemes per agreujar la situació econòmica i social de país i provocar tensions, fins al punt d'arribar a incentivar els sentiments antigovernamentals. Per les autoritats la ingerència estrangera pretén responsabilitzar el govern de tots els mals, fins a acabar en un esclat social de conseqüències imprevisibles.

Talls a internet

Arran de les protestes hi va haver una “apagada digital” que va mantenir els serveis d’internet fora de servei a l’illa durant gairebé 48 hores, i fins ara no s’ha donat una explicació oficial de què el va motivar.