Cuba posa el punt final a l'era Castro

SabadellDesprés de 62 anys governada pels germans Castro, Cuba inaugurarà aquest cap de setmana una nova etapa marcada per l'accés al poder d'una nova generació nascuda després de la revolució. El Partit Comunista de Cuba celebra des d'aquest divendres i fins dilluns el seu vuitè congrés, en el marc del qual Raúl Castro, de 89 anys, abandonarà el càrrec de primer secretari del partit. El seu relleu l'agafarà, previsiblement, Miguel Díaz-Canel, a qui Castro va presentar com el seu successor al capdavant de la formació quan li va traspassar la presidència del país, ara fa tres anys. En la seva intervenció durant la inauguració del congrés, el líder sortint ha assegurat que aquesta nova generació està "plena de passió i d'esperit antiimperialista".

Tot i que formalment Díaz-Canel ja era la màxima autoritat de Cuba, a la pràctica el seu càrrec estava supeditat al de Castro, que com a líder del partit és qui realment ostentava el poder. "El president pren les decisions del dia a dia, però les directrius les marca el partit. Díaz-Canel ha complert molt bé el paper d'executor: és una figura molt tecnocràtica, però no és ell qui pren les grans decisions", explica a l'ARA la investigadora del Cidob Anna Ayuso.

Amb tot, des que l'abril del 2018 va arribar al capdavant del país, Díaz-Canel sí que ha deixat entreveure les seves idees sobre com hauria d'evolucionar Cuba. "En el pla polític és un defensor de les essències de la revolució, la doctrina del socialisme i l'autoritarisme envers qualsevol moviment de dissidència", diu Ayuso. En canvi, en l'àmbit econòmic representa "el sector reformista", que és el "dominant" dins el partit, tot i que no és clar si ho és "per necessitat o per convicció". "Segurament no hi havia cap altra manera d'avançar", adverteix la investigadora.

Reformes econòmiques

Un dels canvis més rellevants que ha impulsat Díaz-Canel en el camp econòmic ha sigut la unificació de la moneda, és a dir, la desaparició del peso convertible, que fins l'any passat era una de les dues monedes de curs legal al país, paritària amb el dòlar. La seva supressió, que Castro ja havia posat a l'agenda feia anys, ha disparat la inflació i ha comportat una important pèrdua del poder adquisitiu dels cubans. Díaz-Canel també ha apostat per obrir el ventall d'activitats econòmiques en què poden operar les empreses privades, tot i que Ayuso assenyala que els nombrosos controls i limitacions que l'estat imposa al sector privat dificulten molt que es pugui desenvolupar una economia "dinàmica". "S'han obert espais, però l'entorn continua sent hostil", diu.

De fet, quan Raúl Castro va substituir el seu germà Fidel com a primer secretari del Partit Comunista, fa una dècada, ja va anunciar que la seva intenció era abandonar progressivament el model econòmic d'inspiració soviètica per afavorir una certa obertura a la iniciativa privada, tot i que a la pràctica les reformes han anat arribant amb comptagotes. El fins ara líder del partit també va introduir fa cinc anys, en l'anterior congrés, alguns canvis orientats a forçar un rejoveniment de la cúpula política: es va limitar a deu anys el mandat del president i del vicepresident i es va determinar que els principals càrrecs del partit no els podrien ocupar persones de més de 70 anys. En conseqüència, aquest cap de setmana no només Castro sortirà de la cúpula del partit, sinó que també ho farà tota la vella guàrdia revolucionària.

Reivindicació de la continuïtat

Més enllà del canvi de lideratge, el congrés d'aquest cap de setmana (que es fa a porta tancada i sense presència de mitjans estrangers) ha d'analitzar els resultats d'aquestes reformes econòmiques i plantejar les línies mestres de la política cubana dels pròxims anys. "El que seria interessant del congrés és que hi hagués un mandat molt clar al govern per emprendre transformacions relativament importants i ràpides", diu, en declaracions al diari argentí Clarín, l'economista Ricardo Torres, de la Universitat de l'Havana. Però no sembla que això hagi de passar, i el mateix Díaz-Canel ha assenyalat també en aquesta direcció: en un tuit publicat poca estona abans de l'inici de l'assemblea del Partit Comunista, s'hi ha referit com al "congrés de la continuïtat".

Aquesta és, de fet, la idea central que estan intentant transmetre el partit i els mitjans oficials cubans, mitjançant el hashtag #SomosContinuidad. I el segon secretari de la formació, José Ramón Machado Ventura (que, amb 90 anys, és un dels que també haurà d'abandonar el càrrec), ha inaugurat la sessió expressant la "convicció" que el partit continuarà "sent fidel al llegat i les ensenyances de Fidel i Raúl [Castro]".

"Crec fermament en la força i la naturalesa exemplar dels meus compatriotes, i mentre visqui estaré preparat per defensar la pàtria, la revolució i el socialisme", ha dit Castro en el seu discurs inaugural.  

"El recanvi generacional ve per necessitat, són nonagenaris!", diu Ayuso, i remarca que els nous líders, malgrat ser més joves que els actuals, no representen les generacions més joves, sinó que són persones d'uns 50 o 60 anys (Díaz-Canel, per exemple, en farà 61 dimarts que ve). Tots ells, doncs, van néixer després del triomf de la revolució el 1959 i, per tant, "han crescut adoctrinats des del minut 1". En opinió d'Ayuso, els nous dirigents cubans "fan de pont cap a no se sap què", ja que, per a ella, el gran interrogant és quin paper jugarà la següent generació, "que ha tingut més contacte amb l'exterior", un cop li arribi el moment d'accedir al poder.

Moment crític

La fi de l'etapa Castro arriba en "una de les situacions més complexes que ha viscut la revolució", segons ha dit l'economista cubà Omar Everleny. El país viu immers en una profunda crisi econòmica (l'any passat el PIB va caure un 11%) que ha provocat escassetat de productes de primera necessitat i ha convertit les llargues cues per aconseguir aliments en una imatge quotidiana. El malestar social s'ha començat a fer visible els últims anys a les xarxes socials, que han ofert als cubans un nou espai per expressar-se lliurement al marge dels mitjans oficials.

Les sancions imposades per l'expresident dels Estats Units Donald Trump, com ara la prohibició dels creuers nord-americans o la restricció de l'enviament de diners a l'illa (unes sancions que Joe Biden no considera prioritari modificar, segons ha informat la Casa Blanca aquest divendres), van acabar d'ensorrar una economia molt tocada per dècades de gestió ineficient i d'embargament, i la pandèmia de covid-19, que ha fet desaparèixer una de les principals fonts d'ingressos del país com el turisme, ha sigut l'estocada final.