Cuba i els Estats Units inicien una nova relació
Els dos països posen fi a mig segle d’enemistat amb la reobertura d’ambaixades a Washington i l’Havana
WashingtonDwight Eisenhower ja estava de retirada. El 3 de gener del 1961, tan sols 17 dies abans de la inauguració de la presidència de John F. Kennedy, el llavors president dels Estats Units va anunciar el tancament de l’ambaixada del país a Cuba després d’un ultimàtum del govern de Fidel Castro. Eisenhower va preferir tancar l’edifici d’estil brutalista situat prop del Bulevar del Malecón que cedir a l’exigència de Castro de reduir el nombre de funcionaris nord-americans a l’illa.
La seva decisió va arribar després de mesos de tensions entre els dos països i va suposar l’inici de més de cinc dècades d’hostilitat. Avui la prevista reobertura de les ambaixades dels Estats Units i de Cuba a l’Havana i a Washington enceta una nova relació entre aquests dos històrics enemics. Aquest pas és el més simbòlic del restabliment dels lligams diplomàtics que van acordar el president nord-americà, Barack Obama, i el seu homòleg cubà, Raúl Castro, el 17 de desembre passat.
Set mesos després d’aquell històric anunci, i amb diverses rondes de negociació, l’Havana i Washington enterren l’últim vestigi de la Guerra Freda a Amèrica. Tot i així, els governs dels dos països ja han advertit que caldrà temps per superar tants anys d’animadversió.
Així, la bandera cubana onejarà des d’avui a l’edifici diplomàtic que té al centre de Washington, tot i que la nord-americana no ho farà fins al mes que ve. El secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, té previst visitar Cuba llavors i presidir l’acte oficial de la significativa hissada.
Els dos edificis de les noves ambaixades van estar tancats des del 1961 fins al 1977, quan l’Havana i Washington van negociar establir-hi les seves missions diplomàtiques anomenades Seccions d’Interessos. Tant la dels Estats Units com la de Cuba han estat sota el protectorat suís -tot i que l’antiga Txecoslovàquia va fer aquest paper per Cuba en els primers anys de funcionament de la seva Secció d’Interessos.
La celebració de la reobertura de les dues ambaixades es concentrarà a Washington. Una delegació cubana liderada pel ministre d’Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, s’ha desplaçat fins a la capital nord-americana per participar en la hissada de la bandera tricolor a la mansió d’estil neoclàssic que el govern cubà té al carrer 16 de la ciutat. Entre els delegats cubans hi haurà funcionaris, exdiplomàtics i representants de diversos sectors com la cultura i l’economia. El cantautor Silvio Rodríguez, l’historiador Eusebio Leal i la representant del ministeri d’Exteriors cubà als EUA, Josefina Vidal -que va liderar la delegació de Cuba a les negociacions oficials entre els dos països-, seran alguns dels assistents.
Reunió entre Kerry i Rodríguez
Després de la cerimònia, que tindrà més de 500 invitats, el canceller cubà s’entrevistarà amb el seu homòleg nord-americà. John Kerry rebrà Rodríguez a la seu del departament d’Estat dels EUA i, després d’una breu reunió, oferiran una roda de premsa conjunta.
Diplomàtics nord-americans van insistir divendres en una trucada amb periodistes que la Secció d’Interessos dels Estats Units a l’Havana funcionarà a partir d’avui com a ambaixada malgrat que no s’hi oficiï cap celebració. “Alguns dels canvis més significatius és que els nostres funcionaris tindran més llibertat de moviment a l’illa i l’accés dels cubans a l’ambaixada nord-americana serà més flexible”, va dir un alt funcionari del departament nord-americà. Aquests canvis també els experimentaran els funcionaris cubans que són a Washington.
La nova relació entre els dos països marcarà, juntament amb el recent acord nuclear amb l’Iran, el llegat de política exterior d’Obama. Per a Raúl Castro pot suposar el primer pas per aconseguir la revocació de l’embargament dels Estats Units contra Cuba. Aquest reclam cubà és essencial per al restabliment definitiu de les seves relacions.
