Cuba enterra Fidel amb la mirada posada en el futur

Santiago De CubaLes cendres de Fidel Castro descansen des d’ahir, per fi, al cementiri de Santa Ifigenia al costat dels herois de la pàtria cubana. Nou dies de dol i homenatges han servit per tancar, definitivament, una etapa que va començar fa 10 anys amb la renúncia del Comandante, afectat per una greu malaltia, a favor del seu germà Raúl. Tot i que feia temps que Fidel s’havia allunyat del poder, la seva presència seguia impregnant cada racó de Cuba. Potser és per això, per aquesta omnipresència sostinguda, que als cubans els ha costat tant pair la marxa de l’expresident, que per bé o per mal és el símbol del passat més recent del país.

Durant nous dies, la Caravana de la Llibertat, que portava les seves cendres des de l’Havana, ha fet nit als llocs més emblemàtics de la revolució -Santa Clara, Camagüey, Bayamo, a la regió on va desembarcar el Granma -, per acabar al seu destí, seu de l’alçament: la ciutat rebel de Santiago de Cuba, on ahir van enterrar les seves restes.

Poca gent, silenci i discreció és l’ambient que envoltava la comitiva fúnebre a les portes del cementiri. Encara no eren les set del matí quan les cendres de Castro sortien de la Plaza de la Revolución Mayor General Antonio Maceo en direcció a Santa Ifigenia, acompanyades per grups de cubans que entonaven l’himne nacional, en una marxa trista. Les fortes mesures de seguretat van impedir l’entrada de periodistes i curiosos a la cerimònia d’inhumació, que va quedar reservada a familiars i amics. Tampoc hi va haver imatges de l’acte dins del cementiri, ni tan sols de la televisió cubana.

El que sí que es va fer públic, més tard, va ser una imatge de la tomba de Castro. Una gran roca, rodona, majestuosa, amb la inscripció del seu nom en majúscules, Fidel, esculpit sobre una placa quadrada de marbre. S’assembla molt a la de la dona de Raúl Castro, Vilma Espín, que també contindrà les restes de l’actual president quan es mori.

Últim discurs de comiat

La nit abans de l’enterrament s’havia celebrat l’últim acte d’homenatge al Comandante, que va ser massiu. Davant de més de 500.000 persones, Raúl Castro va dir que està disposat a resistir per continuar amb la revolució, en el que molts han interpretat com una advertència a Donald Trump -que ha amenaçat d’anul·lar el diàleg entre les dos països-. Raúl va fer referència a les penúries viscudes i va afirmar que la “lliçó més gran” que deixa Fidel és l’evidència que el país és capaç de superar qualsevol dificultat.

“Vam poder, podem i podrem superar qualsevol obstacle, turbulència o amenaça en el nostre determinació de complir amb el socialisme a Cuba”, va dir Raúl dissabte a la nit.

El president cubà també va mostrar-se convençut que l’illa podrà desenvolupar-se econòmicament sense renunciar als principis del socialisme. És un missatge que es pot interpretar com un intent d’acabar amb les especulacions sobre una ràpida obertura econòmica després de la mort de Fidel.

Cap carrer amb el seu nom

Cap carrer, cap plaça ni cap institució a Cuba portarà el nom de Fidel Castro. Segons Raúl, el seu germà ho va demanar així per “evitar el culte a la personalitat”. Els més crítics ho veuen com una contradicció, perquè, diuen, les carreteres del país estan farcides amb cartells, lemes i fotografies del líder revolucionari.

Van assistir a l’últim comiat els presidents de Veneçuela, l’Equador, Bolívia, Nicaragua i els expresidents del Brasil, Lula da Silva i Dilma Rousseff, a més de l’exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, que era molt amic de Fidel. Un últim adéu, ara sí, definitiu, per al líder de la Revolució Cubana, que a partir d’ara, i per sempre, descansarà a Santiago de Cuba.