La Cuba que deixa Fidel: 50 anys "resolviendo"

Repàs pel dia a dia d'un país de contradiccions

EL PRIMER INVERSOR ESTRANGER Una paradeta de llegums en un mercat de l'Havana, amb els preus marcats en pesos cubans. La Unió Europea és el primer inversor estranger a Cuba i el segon soci comercial després de Veneçuela, amb gairebé 2.000 milions d'euros en exportacions europees a l'illa, segons dades de l'ambaixada espanyola a l'Havana.
Gabriel Pernau
26/11/2016
3 min

BarcelonaCuba té uns índexs demogràfics i socials que, sobre el paper, situarien l'illa caribenya a l'altura dels països desenvolupats. Ara bé, quan les autoritats presumeixen que han aconseguit eradicar l'analfabetisme o algunes malalties endèmiques, quan el règim fa bandera d'una esperança de vida de 78 anys, d'una mortalitat infantil molt més baixa que la dels països del seu entorn o d'una insignificant taxa d'atur de l'1,6%, el govern dels germans Castro descriu només una petita part de la realitat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El dia a dia dels cubans és força menys amable. Les botigues estan buides, els transports són insuficients per cobrir les necessitats d'11 milions de persones, la xarxa de serveis és obsoleta, el sou mitjà d'un cubà volta els 10 euros i la paga d'un jubilat no passa dels 10.

Molts metges, medicines absents

L'evidència a què s'enfronta qui viatja a l'illa és una contradicció constant. A Cuba hi ha molts metges però hi falten medicaments. No hi ha atur, però bona part de la població ha de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Tot i la fertilitat de la terra, més de la meitat del sòl agrícola està sense treballar, de manera que cal importar el 80% dels aliments. I l'existència d'un eficaç servei meteorològic no impedeix que, cada cop que s'acosta un huracà, la meitat de la població tremoli en recordar que la falta de mitjans li ha impedit prendre les mesures necessàries per protegir adequadament el seu habitatge.

De les universitats en surten cada any 33.000 graduats, un elevat percentatge dels quals acabaran treballant de taxistes, de cuiners o del que sigui. Els llicenciats fan el que calgui per accedir als pesos convertibles, l'anhelada moneda que els obrirà les portes de les 'shopping' on es ven sense restricció carn, sucre i altres productes de primera necessitat, però també petits electrodomèstics i béns de consum que per a la resta de cubans són un luxe.

L'últim patriarca cubàBuscar-se la vida reinventant-se

"El cubano inventa, el cubano resuelve". Resoldre és la forma com els cubans es refereixen als mil nyaps que fan cada dia per tirar endavant. 'Resolver' és muntar un 'bisnesito', encara que la legalització de molts d'aquests negocis obligui a pagar impostos a l'estat. 'Bisnesito' és plantar una taula al mig del carrer per fer la manicura o picar una carta a màquina al primer que passa; 'bisnesito' és utilitzar el cotxe del veí o del sogre per fer de transportista; 'bisnesito' és llogar el telèfon o vendre entrepans des de la finestra de casa.

El sistema dóna peu a situacions inversemblants. Els ramaders no poden matar les vaques per menjar-ne la carn, i quan mor un animal han d'avisar la policia perquè n'aixequi acta i se n'emporti les restes. Els turistes no poden entrar al país aparells GPS ni 'walkie-talkies', però tampoc torradores o fregidores. A la web de la duana de Cuba s'hi especifica la prohibició d'introduir "literatura, articles i objectes obscens o pornogràfics o que atemptin contra els interessos generals de la nació".

Si bé l'ús de telèfons mòbils segueix sent dels més baixos de l'Amèrica Llatina, des del 2008 estan a l'abast de qualsevol que en pugui pagar les elevades tarifes. Pel que fa a internet, l'accés és restringit i, fins al 2013, funcionava a una velocitat desesperant, segons el govern, per culpa dels Estats Units. Les coses van millorar amb la posada en servei del cable submarí que enllaça Cuba amb Veneçuela. Tot i això, menys del 3% de la població té accés a la xarxa.

Natalitat en caiguda lliure

Cuba pateix una lenta però constant pèrdua de població des de fa tres dècades. El règim esgrimeix aquesta dada com una mostra de la mentalitat avançada dels seus habitants. La realitat, no obstant això, és més complexa. Quan el país va perdre el suport econòmic que rebia de la Unió Soviètica, el règim va decretar l'inici d'unes dràstiques mesures d'austeritat. Com a conseqüència del 'periodo especial', els índexs de natalitat es van desplomar. I la pèrdua i l'envelliment de la població s'accentua amb el constant degoteig que suposa l'emigració de la població més jove. Cap als EUA, de forma il·legal o legal –mitjançant el sorteig de 20.000 visats cada any–, i cap a Europa, sobretot cap a Espanya, via casament o bé a través de la llei de la memòria històrica, que podria acabar atorgant la nacionalitat a fins a 100.000 cubans d'ascendència espanyola.

Mentrestant, la religió segueix creixent, tant el catolicisme com la santeria, d'origen africà, sempre sota l'estreta vigilància dels omnipresents comitès de defensa de la Revolució.

stats