Crit d'alerta pel creixent antisemitisme

BarcelonaL’octubre del 1943 Dinamarca va passar a la història al convertir-se en l’única nació ocupada pel règim nazi que va ser capaç de protegir la major part de la seva comunitat jueva. Malgrat que feia tres anys que el país estava ocupat, els seus ciutadans, inclosos els jueus, havien continuat gaudint d’una certa normalitat (a canvi de diversos pactes amb el govern danès). Però al final de setembre del 1943, la maquinària de Hitler es va engegar per aplicar la solució final també a la nació escandinava. Alhora, es va engegar la maquinària de la resistència, i ràpidament es va organitzar una missió per salvar els prop de 8.000 jueus danesos. Gairebé tots van poder arribar a la neutral Suècia a través de l’estret d’Öresund, traslladats en barques de pescadors. 

“Malmö va passar a ser coneguda com el port de l’esperança", recordava aquest dimecres el primer ministre suec, Stefan Löfven, amfitrió del Fòrum Internacional sobre la Memòria de l’Holocaust, que s'ha celebrat en aquesta ciutat del sud de Suècia. Representants d’una cinquantena de països, experts i supervivents hi han llançat un crit d'alerta unànime: l'antisemitisme va clarament a l'alça, amplificat a través de les xarxes socials, que donen ales a les teories de la conspiració i els discursos d’odi. 

“Recordar no és suficient”, ha subratllat el president del Consell Europeu, Charles Michel. “Hem d’actuar, hem de reaccionar ara”, ha afegit, argumentant que des de l’inici de la pandèmia l’antisemitisme ha augmentat “dràsticament”. “La pandèmia no només ha causat milions de morts, sinó que també ha obert la comporta a les teories de la conspiració i l’odi contra la comunitat jueva”, ha assegurat. I ha posat en valor que la Unió Europea hagi aprovat recentment la primera estratègia comuna contra l’antisemitisme, que inclou reforçar la legislació davant els discursos d’odi a internet. 

“Avui la nostra lluita comuna contra l’antisemitisme és més urgent que mai”, ha insistit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha assegurat que l’hostilitat contra els jueus creix a tot Europa. Ho ha exemplificat amb el fet que el 40% dels jueus afirmen que amaguen simbologia que podria identificar-los com a tals “per por de rebre atacs físics”. 

“Enquesta rere enquesta, es demostra que les generacions més joves no tenen ni tan sols una comprensió bàsica de l’Holocaust. La negació, la distorsió i la minimització de l’Holocaust augmenten ara mateix”, ha emfatitzat el secretari general de l’ONU, António Guterres. Hi ha coincidit el president del Congrés Mundial Jueu, Ronald Lauder: “Tot el que aprenen [els infants i joves], ho aprenen d’internet, de les xarxes socials. I el que veiem avui a les xarxes socials és odi”. I així, un a un, els participants al fòrum (presencials i virtuals) han alertat del perill d'internet en la difusió d’aquesta mena de missatges i en la necessitat d’intensificar-ne la supervisió.  

Compromisos

El fòrum s'havia de fer l’any passat, coincidint amb el 75è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau, però la pandèmia va obligar a posposar-lo. El 2020 també era un aniversari rodó, els vint anys de la celebració del primer Fòrum Internacional de l’Holocaust, a Estocolm, que va servir per establir l’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA), amb presidència rotatòria.

L'any que ve serà el torn de Suècia, i el primer ministre ha assegurat que el govern farà un seguiment dels compromisos adoptats aquest dimecres: més museus i memorials per recordar; més feina a les escoles per confrontar les "distorsions i negacions"; estratègies polítiques contra els discursos d'odi i, tot plegat, amb l'ajuda de les plataformes i xarxes socials.

Coincidint amb el fòrum, 54 acadèmics han escrit una carta oberta per llançar una advertència contra la "instrumentalització política" de la lluita contra l’antisemitisme a favor d’Israel. Els signants s’han mostrat preocupats per alguns “exemples contemporanis d’antisemitisme” que s’han afegit a la definició de l'IHRA i que “estan sent utilitzats com a arma contra organitzacions de drets humans i activistes solidaris que denuncien l’ocupació d’Israel i les violacions de drets humans”.