"Una crisi de solidaritat, una crisi d'humanitat"

BarcelonaLa de refugiats ja no és només una crisi. En són moltes: una de solidaritat, una d’humanitat, una d’europea, una de gestió… Aquest va ser el sentir de l’acte que l’ARA va celebrar ahir al vespre al CCCB –amb el suport de Moritz– per tractar de la tragèdia que, diàriament, viuen els que fuguen de la guerra i la misèria, i arrisquen les seves vides al mediterrani.

'Mare Mortum', per Cristina Mas“El cap de setmana vam recuperar del mar 14 cadàvers i ahir [per dimarts] 25 més”, va fer enmudir l’auditori Igor García Barbero, responsable de Comunicació de l'operació de Metges Sense Fronteres (MSF) davant les costes de Líbia. “I si no fos per què estem allà, moririen tots. Per a ells el mediterrani és un somni d’esperança, però en realitat és el mar de la mort”, va afegir Laura Lanuza, de l’ONG Proactiva Open Arms, que va néixer fa un any per evitar el naufragi de les embarcacions precàries que arribaven a l’illa grega de Lesbos, provinents de Turquia.

I el drama no s’atura. Ahir mateix es va saber que, segons dades de l’ACNUR, 3.800 persones han mort aquest 2016 al mediterrani. Una trista dada que pulveritza els registres de l’any passat quan van morir, en total, 3.000 persones. “La situació al mediterrani central és crítica”, va explicar Laura Lanuza. “Com que hi ha barreres terrestres per tot arreu i no es poden creuar, la gent es llança al mar pensant-se que arribaran a Itàlia. Però no hi arribaran mai”, va afegir.

L’Europa fortalesa ha aixecat les seves muralles en forma de tanques, cada cop més altes i punxants. I ho fa un continent que, fa uns decennis, era un niu de refugiats per conflictes com la Guerra Civil espanyola o la Segona Guerra Mundial. “Que aquesta falta de solidaritat vingui d’un continent com el nostre és incompresible”, va reflexionar Igor García Barbero que va obrir el meló de la polèmica sobre la falta compromís dels governs i les institucions europees per afrontar la crisi.

“A Europa som 500 milions de persones i podríem acollir fàcilment els 1,2 milions de refugiats que van arribar l’any passat. No estem davant d’una crisi de números, això és una crisi de solidaritat cap als refugiats, una crisi entre els estats membres i una crisi de polítiques que no funcionen com la de l’asil o la de fronteres”, va reflexionar Blanca Garcés, investigadora del Cidob especialitzada en migracions.

“És una crisi d’humanitat”, va concloure el cap de fotografia de l’ARA, Xavier Bertral, que va recordar com a Grècia “no els pots mirar a la cara i explicar als refugiats per què els està passant tot això”. “Quan vam arribar a Lesbos ens vam pensar que no hi havia rescats per falta de recursos, però quan va entrar en vigor l’acord entre la UE i Turquia per deportar els refugiats, vam veure fragates per tot arreu vigilant el mar. No era per falta de recursos, era per falta de voluntat”, va denunciar Laura Lanuza.

Actuar sobre les causes

I arribats a aquest punt, la gran pregunta: què es pot fer per evitar que els refugiats arrisquin la seva vida al mar? “Actuem sobre les causes en origen, donem més recursos a l’ajuda humanitària, la de debò, no els diners que es donen per mantenir blindada una frontera; controlem qui produeix i exporta armes, les que fan cada cop més mortíferes les guerres”, va proposar Blanca Garcés que va afegir una última mesura clau: “Obrim vies segures per garantir que el dret d’asil no és un premi macabre per als que arrisquen la vida al mar i no moren en l’intent”.

“I defensem els seus drets. És defensant els seus drets que defensem els nostres”, va concloure la periodista de l’ARA, Cristina Mas, que va cobrir la crisi de refugiats a Grècia. I en un auditori ple de gom a gom, encara hi va haver un moment per homenatjar, amb un aplaudiment espontani, els voluntaris catalans que aquest estiu han anat a donar un cop de mà a Grècia. Petites aportacions imprescindibles per visibilitzar un drama a tocar de casa nostra.