“Tinc dues feines, dormo 4 hores i em costa arribar a final de mes”

Enviada especial a AtenesVaso Legato es passejava ahir per un col·legi electoral de Peristeri, un barri popular de la perifèria d’Atenes, repartint propaganda del restaurant on treballa a la tarda, d’11 a 19 hores. Per arribar a final de mes fa doble jornada: d’onze de la nit a sis del matí treballa en un quiosc on venen tabac, diaris i beguda. “Dormo quatre hores diàries i amb prou feines puc pagar les factures: guanyo 1.000 euros al mes i només estic assegurada en una de les feines, i a mitja jornada”, confessa.

Té 25 anys i és llicenciada en educació física, però ha de compartir pis amb la seva cosina i no té cap perspectiva de formar una família. A casa seva sempre han estat votants del Pasok -el vell partit socialdemòcrata grec, que amb la crisi va passar de ser majoritari a aconseguir menys del 7% dels vots-, però ella s’ha decidit pel Partit Comunista. “Syriza va enganyar la gent. Jo mai no me’ls vaig creure. I ara Nova Democràcia continuarà les mateixes polítiques neoliberals: l’única diferència és que la dreta no se n’amaga”, sentencia lacònica.

L’economia ha sigut l’element determinant en les eleccions d’ahir. Syriza no ha pogut capitalitzar unes dades macro positives, com una reducció de l’atur o un feble creixement, perquè al carrer no se sent la recuperació. Si ha millorat l’ocupació és amb feines precàries, amb salaris de misèria. I entre els joves el panorama continua sent molt negre: l’atur general ha baixat als nivells precrisi (18%), però per als menors de 25 anys és del 40%. La meitat de grecs de 18 a 35 anys sobreviuen gràcies al suport de pares o avis, que també han vist com els seus salaris i pensions es desplomaven.

Hipotecats durant dècades

Els grecs encara estan pagant la factura dels rescats de 280.000 milions d’euros des del 2010, i ho continuaran fent durant dècades. El govern de Tsipras, com abans els conservadors i socialdemòcrates, va signar una dura hipoteca: un superàvit primari -sense comptar el pagament del deute astronòmic que encara té el país, equivalent al 170% de la seva riquesa- del 3,5% del PIB fins al 2020 i del 2,2% més endavant. Dit en altres paraules: mentre la gent ha vist com les seves condicions de vida s’enfonsaven, el govern ha de gastar menys del que ingressa amb uns impostos que han empobrit els de baix sense tocar els més rics.

La derrota de Syriza és sobretot perquè no ha estat a l’altura de les expectatives que la mateixa esquerra alternativa va crear el 2015. El vot que ahir va conservar Alexis Tsipras era molt diferent del de l’esperança de fa 4 anys. “Tsipras és un mentider, però els altres són mentiders i a més lladres, i m’estimo més que no em robin”, deia en un cafè del barri de Nea Philadelfia Markela, una dissenyadora de videojocs de 27 anys que ha emigrat a Dinamarca, com milers de joves grecs que han marxat amb la crisi i només tornen de vacances -una autèntica fuga de cervells que hipoteca el futur del país-. D’altres encara confien que després de sortir del rescat, l’agost de l’any passat, Tsipras mereix una segona oportunitat i que sense la troica podrà dur a terme les seves polítiques. “Ja sabem què farà Nova Democràcia. Almenys Syriza pot fer de contrapès al Parlament”, argumentava Despina, filòloga de 26 anys que espera optar a una plaça de mestra.

Vot a partir dels 17 anys

Tot i que Syriza va abaixar l’edat de vot als 17 anys (106.000 joves d’aquesta edat van poder votar ahir per primer cop en unes eleccions generals a Grècia), Tsipras no ha tingut tampoc entre el jovent un suport clar. A les eleccions europees del maig, Nova Democràcia va ser la força més votada entre els menors de 35 anys.

Sali Kulé, enginyer de producció de 24 anys que estudia un màster en computació i que parla cinc idiomes, només troba feines temporals de cambrer per 25 euros la nit sense assegurança, i completa els ingressos amb classes particulars a 7 euros l’hora: “El govern de Syriza ha aplicat les pitjors polítiques d’austeritat i és el principal responsable del retorn de Nova Democràcia”. Votant d’OKDE, un grup d’extrema esquerra, pensa que el país anirà a pitjor, amb la perspectiva d’una altra recessió global. “Haurem de tornar a lluitar contra la dreta, que aplicarà les seves polítiques sense miraments, però aquest cop la gent estarà molt més enfadada”.