La crisi migratòria alimenta la dreta populista alemanya
Alternativa per a Alemanya, tercera força a Hesse
MunicLa dreta populista alemanya està en expansió i podria haver aconseguit el primer gran triomf a l’oest del país, segons els resultats orientatius que es van donar a conèixer ahir sobre les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a l’estat federal de Hesse. El partit Alternativa per a Alemanya (AfD en les sigles en alemany) va arribar a xifres de suport de dos dígits que l’apuntalen com a tercera força més votada, just per sota dels grans partits tradicionals, la Unió Democratacristiana (CDU), que presideix la cancellera Angela Merkel, i els socialdemòcrates de l’SPD.
“L’AfD va mobilitzar la seva clientela amb temes de refugiats, mentre que els partits tradicionals van fracassar a l’hora de motivar la ciutadania per anar a les urnes”, va diagnosticar a Spiegel Online el director de l’institut demoscòpic Forsa, Manfred Güllner. Alternativa per a Alemanya aprofita més bé que ningú la crisi dels refugiats i la CDU i l’SPD ja veuen les orelles al llop, perquè diumenge que ve hi ha tres eleccions regionals a Alemanya, a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt. L’èxit als comicis municipals a Hesse és una publicitat impagable per a l’AfD, al qual les enquestes ja donaven percentatges de vot de dos dígits també en aquests tres estats federals abans de la cita local de diumenge.
Estranyament, unes eleccions municipals han despertat l’atenció a tot el país, però el fet que des de l’inici de la crisi dels refugiats per primer cop l’AfD n’hagi tret un profit tan clar “fa trontollar el poder dels partits establerts”, va pregonar la presidenta d’Alternativa per a Alemanya, Frauke Petry.
Un 13% dels vots a Hesse
En les seves primeres eleccions locals a Hesse, el partit populista de dreta va aconseguir -segons els resultats encara orientatius- un 13,2% dels sufragis, amb la qual cosa va superar Els Verds (11,6%, 6,7 punts percentuals menys que en relació al 2011) per situar-se com a tercera força més votada. La CDU va obtenir el 28,2% (-5,5%) i l’SPD el 28% (-3,5%). Els liberals de l’FDP van revifar fins al 6,3% i L’Esquerra va millorar els seus resultats fins al 3,7%, segons dades provisionals. Les definitives es donaran a conèixer dijous.
La baixa participació electoral del 48% és, amb tot, una de les causes de l’impacte dels resultats de l’AfD. Com més electors es quedin a casa més pes agafa cada vot per als populistes de dreta. No és estrany que els principals partits polítics hagin fet una crida als seus votants perquè vagin a les urnes diumenge que ve a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt.
“Les eleccions són massa importants per no treure’n lliçons. Els resultats de Hesse són espantosos”, va reaccionar ahir Eva Högl, vicepresidenta de la fracció de l’SPD al Bundestag (cambra baixa).
Fundat el 2013 com a força euroescèptica, l’AfD ha mutat de partit de protesta a posicions pròximes a l’extrema dreta. “Si entra als Parlaments regionals amb resultats de dos dígits i potser algun dia al Bundestag, llavors la nostra societat canviaria negativament”, va raonar Högl, mentre el primer ministre de Hessen, Volker Bouffier, de la CDU, va fer corresponsable de l’ascens de l’AfD a les desavinences del govern de Merkel en la política de refugiats: “Les baralles en la gran coalició a Berlín segur que no ens han sigut favorables. Hem de deixar clar que treballem en la solució de problemes i no en la seva descripció”.
