La crisi pel nom de Macedònia degenera a Grècia en violència

BarcelonaUna manifestació es va convocar a Atenes ahir per protestar contra la ratificació de l’acord que preveu que l’Antiga República Iugoslava de Macedònia passi a anomenar-se simplement Macedònia del Nord. La mobilització va reunir desenes de milers de persones i era pacífica inicialment, però de sobte es va convertir en una autèntica batalla campal: centenars de persones van intentar assaltar el Parlament llançant pedres, ampolles, bengales i còctels Molotov contra els policies que protegien l’edifici. Per la seva banda, les forces de seguretat van respondre amb gasos lacrimògens i granades atordidores. Més d’una dotzena de persones van resultar ferides, entre elles deu agents.

Un manifestant va ser ferit a la cuixa amb un ganivet per diversos desconeguts. Un dona va ser ingressada d’urgència amb problemes respiratoris -possiblement pels gasos lacrimògens-. Un grup de manifestants violents van agredir un equip de la televisió pública: van atacar el càmera. I un fotògraf de premsa que estava cobrint la protesta també va rebre un fort cop al cap. A les xarxes socials es van difondre imatges de l’home amb el rostre completament ensangonat.

La situació va sortir tant de mare que el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va fer públic un comunicat en què acusava l’extrema dreta de protagonitzar els aldarulls. “A la nostra democràcia, la llibertat d’expressió dels ciutadans és un dret no negociable, fins i tot dels que volen abolir-lo”, deia el text. “Però també és deure de tots els que creuen i defensen la democràcia impedir que ho facin. Cal aïllar-los i condemnar-los sense reserves”, afegia el comunicat.

Acusacions mútues

En canvi, el principal partit de l’oposició, la conservadora Nova Democràcia, i la formació neonazi Alba Daurada van assegurar que darrere dels disturbis hi havia grups d’esquerra i forces afins al govern de Syriza. Sigui com sigui, no hi ha dubte que una qüestió com el canvi de nom de Macedònia ha obert una altra crisi a Grècia que, lluny d’amainar, cada cop s’està fent més gran.

De fet, els organitzadors de la mobilització d’ahir preveien abans de l’inici que la manifestació seria una de les més multitudinàries i hi esperaven fins a 600.000 participants. La policia, en canvi, va calcular que hi havien assistit unes 60.000 persones. L’ex primer ministre grec, el conservador Antonis Samaràs, va tirar més llenya al foc dient que la protesta era “una manifestació per la democràcia, per Grècia i pel que és correcte”.

El juny de l’any passat el primer ministre macedoni, Zoran Zaev, i el seu homòleg grec, Alexis Tsipras, van acordar que la República de Macedònia es diria a partir d’ara República de Macedònia del Nord. L’acord obria la porta perquè el país entrés a la Unió Europea, cosa que fins ara Grècia havia impedit.

Des que Macedònia es va independitzar de la desapareguda Iugoslàvia, l’any 1991, Atenes considera que els macedonis intenten apropiar-se del patrimoni grec i que tenen ambicions territorials amagades. Per a Grècia, el nom de Macedònia només pot designar una de les seves províncies septentrionals, que també s’anomena així i és on hi ha la ciutat de Salònica. El pacte assolit -el nom de República de Macedònia del Nord- permetria diferenciar el país balcànic de la regió grega de Macedònia.

El Parlament macedoni ha ratificat l’acord aquest mes de gener, però el grec encara ho ha de fet. A més, el 13 de gener les disputes pel nom va fer trencar la coalició de govern entre Syriza i els ultranacionalistes Grecs Independents (Anel), i Tsipras es va haver de sotmetre a una moció de confiança del Parlament, que va superar dimecres passat.