La crisi de l'euro acapara el G-8

WASHINGTONEl Grup dels Vuit torna a les seves arrels. La crisi petroliera i la recessió global de principis dels anys 70 va motivar una insòlita reunió dels caps d'estat dels sis països més desenvolupats al castell de Rambouillet, a França, el novembre del 1975. L'objectiu de l'embrionària cimera era trobar una sortida a la crisi econòmica. La mateixa fita que perseguiran a partir d'avui els nous líders del G-8 a Camp David, als EUA.

Amb els anys, el mandat econòmic de la institució -formada actualment per Alemanya, el Canadà, França, Itàlia, el Japó, Itàlia, els Estats Units i el Regne Unit- es va diluir per donar pas al G-20 i va focalitzar les seves negociacions en nous desafiaments com el desenvolupament, l'ajuda alimentària i la seguretat nuclear.

La crisi de l'eurozona, però, ha tornat a posar l'economia com el primer i principal punt de l'agenda de la cimera anual dels vuit líders mundials. "És la cimera de la crisi de l'euro", assegura Heather Conley, directora dels estudis europeus del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals. Per Conley, caldrà veure si "el nou triangle europeu" que formen el nou president francès, el socialista François Hollande; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre italià, Mario Monti, és capaç d'aconseguir un equilibri entre polítiques d'austeritat i de creixement.

Els líders europeus del G-8, conscients del fet que la crisi econòmica d'Europa és també una crisi política, van mantenir ahir una videoconferència de gairebé una hora per discutir i mirar d'acostar les seves posicions abans de la cimera. Hollande ja ha anunciat que intentarà pressionar els líders munidals perquè adoptin noves polítiques per estimular el creixement tot i les reticències del primer ministre britànic, David Cameron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel.

El nou eix Washington-París

El seu gran aliat serà el president dels EUA, Barack Obama. Entre tots dos, que es reuniran aquest matí a la Casa Blanca abans de l'inici de la cimera, intentaran convèncer els membres del G-8, especialment Alemanya, de la necessitat d'impulsar el creixement. "Des d'una posició de respecte, Obama explicarà l'experiència dels EUA, com el rescat dels bancs, per buscar una solució econòmica", assegura Michael Froman, conseller en afers internacionals del president nord-americà.

Obama posarà tots els seus esforços a resoldre la crisi, ja que en depèn en part la seva reelecció, i farà pinya amb el Canadà, el Japó i Rússia per exigir als països europeus un pla per evitar el contagi econòmic si al final Grècia decideix sortir de l'euro. En vista del risc de quedar aïllada i després de la derrota electoral a l'estat més poblat d'Alemanya, Merkel ha suavitzat la seva posició i està disposada a discutir noves polítiques per estimular el creixement de Grècia i altres països europeus.

L'economia centrarà la trobada però no serà l'únic punt de discussió. La guerra de l'Afganistan, els canvis polítics al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, l'amenaça nuclear de l'Iran i el conflicte de Síria seran els temes a tractar en l'àmbit internacional. Obama intentarà que Hollande no compleixi la seva promesa de retirar les tropes de l'Afganistan a finals d'any. "Hollande complirà, tot i que hi ha marge per flexibilitzar la sortida", diu l'expert de Brookings Justin Vaisse. D'altra banda, el mandatari americà intentarà aconseguir el suport dels altres països per finançar l'exèrcit afganès després de la retirada del 2014.

D'altra banda, els líders mundials discutiran també sobre el canvi climàtic, els reptes energètics del futur i la seguretat alimentària. Obama ha convidat els presidents de Tanzània, Etiòpia, Benín i Ghana per parlar d'ajudes agrícoles.